Terra de batán
.jpg)
.jpg){kind=link}
Les terres de batán conegudes també com a terres de Fuller[1][2][3] són bentonitas càlciques de gran poder d'absorció i poca plasticidad. Estes argilas s'utilisaven des de l'antiguetat en la finalitat de purificar i abatanar la llana. La denominació de terres de batán no té un significat geològic sino que este terme està relacionat en el procés de batanado que es realisa en una maquinària denominada batán.
Característiques
[editar | editar còdic]Les terres de batán, són bentonita càlciques en gran poder d'absorció. Estes són bentonita pertanyents al grup de argila dels filosilicatos. Des del punt de vista petrológico és una roca sedimentaria d'orige detrític i posseïxen una elevada àrea superficial i alta capacitat de canvi.
Usos
[editar | editar còdic]
Les terres de batán, gràcies a la seua capacitat d'absorció, s'usen en cosmètica per mig d'aplicació en emplastres. Les propietats absorbents en actuar sobre els greixos dels teixits, s'ampren per a combatre el acné. En este camp està molt estés l'us de l'argila coneguda com Multani Mitti, un tipo d'bentonita que es va depositar a lo llarc dels anys en els estanys de Multán (Pakistan) en una zona coneguda del Punjab. També s'usen en una de les últimes fases del procés del bataneo de les pells en pèl en l'objecte d'absorbir els restants de greix que permaneixen en el teixit.
En Espanya estes argila s'han denominat com a “Terres jabonosas” i “Terres de Segòvia” amprades per a desengrasar les estofas de llana. Les Terres jabonosas són blanques, pardas o groguenques, tenaces i s'ablanixen en l'aigua. Nos servim d'elles per a desengrasar les estofas de llana; i si estan mesclades en pedra calcàrea es diuen terra de batanero.
En la lliteratura i en la Bíblia es tenen les primeres notícies sobre elles.
“Ningú posa remiendo de pany no abatanado” (Marcos 2:21 i Mateo 9:16)
“I el rei de Asiria va enviar des de Laquis a Jerusalem a Rebsaces, en gran eixèrcit, contra el rei Ezequías. I es va colocar junt a l'aqüeducte de l'estany superior que està en la calçada del camp del Batanero”. (Isaías 36:2)
Com a primeres referències al treball dels netejadors de pells, llana i teixits, en Sant Marcos 9:3 trobem:
“La seua roba es va tornar d'una blancor resplandeciente, tal com cap batanero d'este món seria capaç de blanquejar-ho”.
En el conte de William Goyen, "Pont de música, riu d'arena" es llig:
"La gent d'eixe poble pobre vivia en les afores d'un molí inmundo que li bufava damunt alguna cosa cridat Terra Fuller, que era com a talc. Eixa substància estava en els sostres, en el sol i en els pulmons. Olorava agre i feya ardir els ulls."
Cervantes du a colació la maquinària de treball dels bataneros:
"I eren -si no ho has, oh llector!- per pesadumbre i enuge, els seus malls de batán, que en els seus alternatius colps aquella tamborinada provocaven” (Capítul XX de “Dò Quixot de la Taca”) i "En açò va començar a ploure una miqueta i volguera Sancho que s'entraren en el molí dels batanes” (Capítul XXI).
També són utilisades en el tractament d'intoxicació en Paraquat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hosterman, John W.; Sam H. Patterson (1992). "Bentonite and Fuller's Earth Resources of the United States". U.S. Geological Survey Professional Paper 1522.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Plantilla:OEtymD
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tierra de batán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.