Anar al contingut

Ternifine 1 (1954-7-825)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ternifine 1 (1954-7-825)

Ternifine 1 (1954-7-825)[1] és el nom de catàlec d'una mandíbula fòssil de Homo erectus, també coneguda com Ternifine 1, Ternifine I, Tighennif I,[nota 1] Atlanthropus I i uns atres. L'antiguetat seguix en revisió [2020], estant, en molta provabilitat dins del Calabriense (Pleistoceno). Va ser trobada en la localitat ara coneguda com Tighennif, província de Muaskar (Argèlia) per Camille Arambourg i Robert Hoffstetter en 1954 i anunciada per ells mateixos poc despuix i, encara en 1954, descrita per Camille Arambourg.[2][3][4][5][6]

Ubicació i descobriment

[editar | editar còdic]

Els restants es varen trobar en una pedrera prop de Tighennif,[1] antigament coneguda com Ternifine, Palikao o Palicao, i actualment també per Tighenif. Es troba en la província de Muaskar, anteriorment Mastegara o Mastegar i a 17 quilómetros de la capital provincial d'igual nom.[7]

En la década de 1870 es realisen els primers treballs paleontológicos, que són publicats en 1879. La pedrera va estar en explotació des de 1872, quan es va construir la població de colonisació de Palicao i en 1931 Arambourgh la visita.[8] En 1952 es fa l'encàrrec d'estudiar el jaciment, realisant-se tres campanyes, 1954-1956. Una volta començats els treballs pleontológicos es varen escomençar a arreplegar fòssils, que es varen trobar fragmentats i varen ser catalogats, junt a uns atres de mamífers, dins del llibre de camp general que ocupava els còdics TER1 a TER2303.[9] Entre tots ells, durant la sessió d'excavació de 1954, varen destacar les parts que componien dos mandíbules de Homo.

Taxonomia i descripció

[editar | editar còdic]

La primera descripció de Arambourg (1954b) de Ternifine 1 i 2 va incloure a les mandíbules en la nova espècie Atlanthropus mauritanicus, de la que Ternifine 1 és l'holotip de facto,[10] si ben el propi autor va destacar la semblança en eixemplars asiàtics coetáneos, de fet actualment la nova espècie es re va enquadrar en H. erectus.[11][10]

Les mandíbules 1 i 2 de Ternifine mostren com a única traça comuna en H. sapiens la presència de barbeta, encara que no hi ha acort al respecte,[12] quedant emmarcades per la seua robustea i el restant de característiques en Homo erectus.[1][12]

Ternifine 1 es troba danyada i s'ha perdut la branca esquerra completament i la dreta conserva una molt chicoteta part. Totes les dents i molgues estan molt desgastats, no havent-se recuperat la dentadura completa, si be de les peces perdudes permaneixen els alveolos.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Schwartz y Tattersall, 2005, p. 296.
  2. ↑ Schwartz y Tattersall, 2005, pp. 296-301.
  3. ↑ «Atlanthropus I» (en ru). Antropogenez. Consultat el 29 d'abril de 2020.
  4. ↑ Arambourg y Hoffstetter, 1963, pp. 9-36.
  5. ↑ (1955a).Bulletin de la Société préhistorique française.52(1-2)
    94-95.ISSN 0249-7638.Consultat el 29 d'abril de 2020.
  6. ↑ (1955b).American Journal of Physical Anthropology.13(2)
    191-201.ISSN 1096-8644.doi:10.1002/ajpa.1330130203.Consultat el 29 d'abril de 2020.
  7. ↑ (1986).Quaternary Research.25
    380-386.ISSN 0033-5894.Consultat el 28 d'abril de 2020.
  8. ↑ (2018).Inference.4(1)ISSN 2576–4403.Consultat el 1 de maig de 2020.
  9. ↑ Catalogue de Ternifine (Algérie). Pléistocène, Quaternaire: Cénozoïque. Collection Arambourg. Sigle TER, de TER1 à TER2303. Mammifères fossiles: Paléontologie. (en anglés i francés).
  10. ↑ 10,0 10,1 Wood, 2011.
  11. ↑ Delson y Hoffstetter, 2005, p. 192.
  12. ↑ 12,0 12,1 Ayala y Cela-Comte, 2017, p. 281.
  13. ↑ Schwartz y Tattersall, 2005, pp. 296-297.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ternifine_1_(1954-7-825)&oldid=853988»