En arqueologia, filologia i atres disciplines, quan es requerix estimar la data o datació relativa d'un objecte, els experts es valen de diversos métodos que tenen per finalitat establir un lapsus delimitat per dates.
El terme post quem és la data més antiga o lluntana de l'aparició d'un objecte o fenomen.
El terme davant quem és la data més nova o propenca de l'aparició d'un objecte o fenomen.
Per eixemple, l'obra jurídica llatina Consultatio veteris cuiusdam iurisconsulti (un llibre que transmet la visió vulgarista que es tenia en el VI en Occident de vàries figures jurídiques clàssiques) se situa comunament entre la publicació del Còdic Teodosiano (any 439, que seria el terme post quem) i la publicació de la Lex romana wisigothorum (any 506, que seria el terme davant quem).
Estratigrafia
En estratigrafia, s'utilisen els conceptes terminus post quem i terminus davant quem.
Terminus post quem
Un objecte fechable, com una moneda o una atra troballa, com una mostra de radiacarbono procedent d'un estrat o una estructura, només dona la data en la que o despuix de la que l'estrat o l'estructura varen ser depositats, és dir, el cridat
terminus post quem. D'això se seguix que en qualsevol estrat sagellat continu en el que existixen un determinat número de troballes en diverses dates, la data de l'objecte més recent és la que proporciona el
terminus post quem. Deu tindre's la seguritat de que l'objecte no és intrusivo (...) si hi ha algun dubte, (...) l'objecte deu rebujar-se com a element de datació (...).
Philip Barker, Techniques of Archaeological Excavation
Terminus davant quem
L'importància del
terminus davant quem es fa evident quan estructures o estrats són coberts o tallats per elements posteriors. Els elements posteriors oferixen un
terminus davant quem (és dir, una data abans de la qual els elements anteriors deuen haver-se depositat) para tots aquells elements que puguen mostrar-se com a anteriors. Per eixemple, si una série d'estrats està sagellada per un mosaic indubtablement del sigle IV d. C., llavors, tots els estrats baix ell deuen ser del sigle IV o anteriors. De la mateixa manera, si un mur pot datar-se per sí mateixa, digam per les característiques edilicias, llavors, tots els estrats que han segut tallats per la fonamentació del mur reben gràcies a este un
terminus davant quem. Per tant, si pot demostrar-se que el mur és de l'época normanda, els estrats siguen normandos o anteriors. Pero poden ser d'época sajona o del Paleolític.
Philip Barker, Techniques of Archaeological Excavation
Referències
