Termini Imerese

Termini Imerese és una municipi d'Itàlia de la província de Palermo, regió de Sicília, en 24 701 habitants.

Ubicación de la ciudad de Termini Imerese dentro de la província de Palermo.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001	2006
Població	26 374	19 764	22 649	20 633	20 131	20 451	18 776	20 845	25 292	23 690	24 611	25 668	26 571	26 958	27 458

Fuente ISTAT - Elaboración gráfica por parte de Wikipedia

Història

El lloc, naturalment fortificado, a on es troba la part més antiga de la ciutat, ha estat habitat des de temps prehistòrics, gràcies també a la presència de coves i abrics rocosos. En el cridat refugi del castell de Termini està documentada una estació prehistòrica del Epigravetiense. Despuix de la destrucció de Imera pels cartagineses, en el 409 a. C., l'assentament va ser reconstruït dos anys més tarde (407 a. C.) a 12 km a l'oest de l'anterior, en el lloc a on hui es troba Termini Imerese. El nom que va prendre llavors Thermai Himeraìai (en llatí Thermae Himerae) es deu a l'existència prop de manantiales d'aigua calenta, encara utilisats hui: els banys moderns, en la ciutat baixa, ocupen el mateix lloc que els romans, dels quals Conserva encara alguns restants. Conegudes molt abans de la destrucció de Imera, estes aigües són, de fet, recordades per Píndaro en el XII Olímpic, en honor a Ergoteles de Imera. Segons el mit, haurien sorgit de les obres de les nimfes, que volien complaure a Atenea: Hércules s'hauria banyat en ells per primera volta, despuix de la lluita contra Érix. Les monedes Termini, que tenen el cap d'Hércules en l'anvers i tres Nimfes en el revers, estan inspirades en este mit.

Segons Diodoro Sículo, la ciutat va ser fundada pels cartagineses, en la contribució dels colon libios, pero Cicerón afirma que en realitat varen ser supervivents de Himera: és provable que les dos senyes no siguen contradictoris, i que en la colónia púnica Els exiliats de Himera varen convergir posteriorment. Açò sembla confirmat pel fet de que, quan Dionisio va atacar la eparquía cartaginesa, en l'any 397 a. C., va obtindre el respal dels termitanos. En el 361 a. C., quan la ciutat estava baix domini cartaginés, va nàixer allí Agatocles, el futur tirà de Siracusa, fill d'un exiliat de Reggio. Farà de Terme una de les seues bases en la lluita contra els cartagineses.

En l'any 260 a. C., durant la primera guerra púnica, els romans varen sofrir una dura derrota a mans de Amílcar en la ciutat, pero posteriorment varen conseguir conquistar-la, en l'any 253 a. C. Des de llavors va permanéixer fidel a Roma, i va estar entre els subjectes a tribut. Despuix de la conquista de Cartago, en el 146 a. C., Escipión Emiliano va tornar a Terme les obres d'art furtades pels cartagineses a Himera: entre elles es trobava una estàtua de Stesicoro, que s'havia estajat allí. D'una d'estes estàtues es conserva la base, en part de l'inscripció. Durant les guerres civils la ciutat es va posar del costat de Cneo Pompeyo el Gran (potser molts d'aquells comerciants itálicos que constituïen una part important del partit mariano vivien en ella): Pompeyo, en el 81 a. C., es disponia a castigar durament a Terme, quan esta es va distraure. per l'intervenció del ciutadà més influent, Estenio, qui, de ser partidari de Cayo Mario, va passar a ser partidari i amic de Pompeyo (Plutarco); lo que no va impedir que Verres despullara a la casa de Stenio de les seues obres d'art i entaulara una demanda contra ell.

Despuix de la guerra en Sext, Pompeyo Augusto va establir allí una colónia: és provable que este fet constituïxca un castic per a la ciutat, que, pels seus vínculs patronals, provablement s'havia abraçat al partit pompeyano. La radicalitat de l'operació es desprén de les numeroses inscripcions llatines que nos han aplegat i, sobretot, de la presència massiva en elles de noms romans i itálicos: l'antic orige de la població sembla pràcticament desaparéixer a principis del XIX. época imperial.

La continuïtat de la vida a lo llarc de l'Edat Mija provablement va permetre conservar les llínees fonamentals de l'estructura primitiva. El Fòrum provablement corresponia a l'àrea de l'actual Piazzale del Duomo (al nort de Piazza Vittorio Emanuele), la penca a Via del Belvedere i el decumanus als carrers que van del Duomo a Sant Giovanni.

En la caiguda de l'Imperi Romà Occidental, va començar un periodo de decadència per a la ciutat. Termini va ser sèu episcopal fins al XII, encara que la série de bisbes presenta varis estanys i incertituts. En el XIII, durant la dinastia Altavilla del Regne de Sicília, es va convertir en ciutat real i posteriorment va passar a formar part de les ciutats estatals. El señorío de Termini, al final de les Guerres Vespres, va ser assignat pel rei Federico IV de Sicília a Vinciguerra d'Aragó.

Especialment des de l'Edat Mija fins a principis del XIX va ser un dels principals centres de recollida i càrrega de cereals i atres productes alimenticis que s'almagasenaven i sometien a tasques en almagasens especials (Regio Caricatore). La presència de l'armador va fer fortuna per a la ciutat, que es va convertir en un dels principals ports sicilians i va mantindre intenses relacions comercials en les repúbliques marítimes de Gènova, Chafa i Venècia i en els principals ports del Mediterràneu (Marsella, Barcelona, etc.) i en el XVI també ports atlàntics. A finals del XVIII va ser la sèu de la secció Ereina Imerese de l'Acadèmia Ereina de Palermo i poc despuix de l'Acadèmia Euracea. En el XIX el tancament del Grain Loader va ser l'inici d'una profunda

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Termini Imerese.