Anar al contingut

Termatosaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Termatosaurus albertii teeth.JPG
Termatosaurus

Termatosaurus ("fardacho final", degut a que va provindre de finals del Triásico Superior) és un gènero d'arcosaurio conegut a partir de varis eixemplars de dents diferenciades entre dos espècies. Els seus restants provenen del Triásico Superior i alguna volta es va pensar que varen sobreviure fins al Jurásico Inferior, pero els restants del Jurásico varen ser redescritos com a restants de plesiosaurio. Només s'ha trobat en França, Anglaterra, Alemània i Suïssa i es coneixen dos espècies d'este animal: la espècie tipo, Termatosaurus albertii, nomenada per Meyer i T. Plieninger en 1844;[1] i T. crocodilinus, de Quenstedt (1858). Es considera un gènero dubtós.[2]

Segons Oskar Kuhn, Termatosaurus és un plesiosaurio (de la família Rhomaleosauridae),[3][4] mentres que segons atres fonts, és un fitosáurido.[5] Actualment, Termatosaurus és vist com un arcosaurio dubtós.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. H. v. Meyer and T. Plieninger. (1844). Beiträge zur Paläontologie Württemberg’s, enthaltend die Fossilen Wirbelthierreste aus donen Triasgebilden mit Besonderer Rücksicht auf die Labyrinthodonten dones Keupers [Contributions to the Paleontology of Württemberg, Including the Fossil Vertebrate Remains from the Triassic Formations with Special Regard to the Labyrinthodonts of the Keupers] 1-132
  2. Stocker, M. R.; Butler, R. J. (2013). "Phytosauria". Geological Society, London, Special Publications. doi:10.1144/SP379.5.
  3. O. Kuhn. (1964). Ungelöste Probleme der Stammesgeschichte der Amphibien und Reptilien [Unsolved problems of the phylogeny of amphibians and reptils]. Jahreshefte dones Vereins für vaterländische Naturkunde in Württemberg 118/119:293-325
  4. O. Kuhn. (1971). Die Saurier der deutschen Trias [Reptils of the German Triassic] 1-105
  5. H. v. Meyer. (1845). System der fossilen Saurier [Taxonomy of fossil saurians]. Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geognosie, Geologie und Petrefakten-Kunde 1845:278-285