Termómetro d'alcohol

Un termómetro d'alcohol és un instrument medidor de temperatura, compost d'un tubo de vidre de parets grosses i un diàmetro interior molt menut, en l'interior del qual hi ha alcohol, que pot ser etanol, tolueno o keroseno, segons necessitat. Dit alcohol sol ser teñir roig o blau per a fer-ho més visible front al material del termómetro.

Erro al crear miniatura:

Història

El termómetro d'alcohol, en els seus inicis, va ser creat com a tongada del termómetro d'aigua, que, a diferència d'est, podia medir en major precisió variacions de temperatura, inclús en ambients molt frets. Este primer model va ser innovat per Fernando II de Médici, qui en 1641 va construir el termómetro de bulbo d'alcohol en capilar sagellat, favorit pel desenroll contemporàneu de les tècniques de vidriería. La forma del model de bulbo va ser el precursor dels termómetros de vidre actuals. No obstant, atres fonts indiquen que el primer termómetro d'alcohol va ser creat pel científic alemà Daniel Gabriel Fahrenheit en 1709, ya que Fahrenheit era un soplador de vidre experimentat i el seu termómetro és considerat per alguns com més fiable que les versions existents prèviament.

Usos

El ranc de medició d'este tipo de termómetro depén del tipo d'alcohol utilisat. En el cas dels termómetros d'etanol, poden realisar medicions d'entre -70 i 78 °C, lo que permet tant medicions meteorològiques com de temperatura corporal. A pesar d'això, l'us del termómetro va demorar en usar-se dins de les pràctiques mèdiques, en quant la medició exacta de la febra no semblava tindre massa rellevància abans de el XVII.  El seu us va ser popularisat en Holanda per Hermann Boerhaave, mege botànic, que va fer construir tant termómetros d'alcohol com de mercuri per a les seues investigacions. Junt a Gerard Van Swieten, Antón De Haen i George Martine, Boerhaave varen incorporar el termómetro en l'examen clínic