Anar al contingut

Teoria de la divisibilidad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Contextualizar Teoria de la divisibilidad – branca del camp de l'àlgebra abstracta que estudia les relacions de divisibilidad en anells i les estructures algebraiques derivades d'esta relació.

L'objecte fonamental d'estudi és un anell A, en el qual per als elements:

a,bA

es definix la relació:

ab

que significa que:

cA: b=ac.

Elements de la relació de divisibilidad

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Divisor.


Sean a,bA.

L'element a es denomina divisor de l'element b si:

ab.

De manera equivalent, existix un element:

rA

tal que:

b=ar.

El conjunt de tots els divisores de l'element b es denota a voltes per:

Div(b).

En l'anell dels número entero, per eixemple:

1,2,3,6

són divisores positius del número:

6.

Múltiple

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Múltiple.


Sean a,bA.

L'element b es denomina múltiple de l'element a si:

ab.

Açò significa que existix un element:

rA

que complix:

b=ar.

Cada múltiple de l'element a s'obté, per tant, multiplicant-ho per algun element de l'anell.

En el conjunt dels número natural, els múltiples del número:

4

són, entre uns atres:

4,8,12,16,20,.

Si:

ab,

llavors l'element a és divisor de l'element b, i l'element b és múltiple de l'element a.

Elements associats

[editar | editar còdic]

Els elements:

a,bA

són associats si existix una unitat:

uA×

tal que:

a=ub.

Es denota:

ab.

En identificar els elements associats, la relació de divisibilidad forma un orde parcial.

Referències

[editar | editar còdic]