Anar al contingut

Teoria de la autoverificació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Liz Taylor i Richard Burton (ací en una fotografia de 1938) varen representar moltes obres que evidencien les relacions de autoverificación en diferents autoestimes.

La autoverificación és una teoria de la psicologia social que afirma que la gent vol ser coneguda i entesa pels demés d'acort a les seues fermes creències i sentiments sobre sí mateixos (incloent el concepte de sí mateixa i l'autoestima).

Antecedents

[editar | editar còdic]

Degut a que els autoconceptos i l'autoestima juguen un paper important en la comprensió del món, proporcionant un sentit de coherència i una acció rectora, les persones es motiven a mantindre'ls a través de la autoverificación. Tals esforços proporcionen estabilitat a la vida de les persones, fent que les seues experiències siguen més coherents, ordenades i comprensibles de lo que serien d'una atra manera. Els processos de autoverificación també són adaptatius per a grups, grups de diversos orígens i la societat en general, en el sentit de que fan que les persones siguen predibles entre sí i, per lo tant, servixen per a facilitar l'interacció social.[1] Con este fin, les persones participen en una varietat d'activitats que estan dissenyades per a obtindre informació de autoverificación.

Desenrollada per William Swann (1981), la teoria va sorgir d'escrits anteriors, que va sostindre que la gent formula autovisiones per a poder entendre i predir les respostes dels demés i saber cóm actuar en ells.[2]

Diferència entre autoestima positiva i negativa

[editar | editar còdic]

Hi ha diferències individuals en les opinions de les persones sobre ells mateixos. Entre les persones en autoestima positiva, el desig de autoverificación funciona junt en un atre motiu important, el desig d'evaluacions i autoevaluación positives. [3] Per eixemple, aquells que es consideren a sí mateixos com "perspicaces" trobaran que els seus motius tant per a la autoverificación com per a l'autoestima els encoragen a buscar evidència de que atres persones reconeguen la seua perspicàcia.

Pel contrari, les persones en autoestima negativa trobaran que el desig de autoverificación i autoevaluación competixen. Considere a les persones que es veuen sí mateixes com desorganisades. Mentres que el seu desig de millorar-se els obligarà a buscar evidència de que els demés els perceben com organisats, el seu desig de autoverificación els obligarà a buscar evidència de que els demés els perceben com desorganisats. Els esforços de autoevaluación tendixen a prevaldre sobre els esforços de autoverificación quan les persones estan segures del autoconcepto[3] i quan tenen autoestimaciones extremadament depressives.[4]


Els esforços de autoverificación poden tindre conseqüències indesijables per a les persones en autoestima negativa (persones deprimides i persones en baixa autoestima). Per eixemple, els esforços de autoverificación poden fer que les persones en punts de vista negatius graviten cap a les parelles que els maltracten, socaven els seus sentiments d'autoestima o inclús abusen d'ells. I si les persones en autoestima negativa busquen teràpia, retornar a casa en un companyer que critica pot desfer el progrés que es va realisar allí.[5] Finalment, en el lloc de treball, els sentiments d'inutilitat que afecten a les persones en baixa autoestima poden fomentar sentiments d'ambivalencia sobre rebre un tracte just, sentiments que poden socavar el seu clim a insistir en obtindre lo que mereixen dels seus empleadores.[6]

Estes troballes i atres relacionats senyalen l'importància dels esforços per a millorar els punts de vista d'aquells que sofrixen de baixa autoestima i depressió.[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Swann, Milton & Polzer 2000, pp. 79, 238–250.
  2. Cooley, 1902; Pixeu, 1934
  3. Pelham & Swann, 1994.
  4. Giesler, Josephs, & Swann, 1996.
  5. Swann & Predmore, 1984.
  6. Weisenfeld, Swann, Brockner, & Bartel, 2007.
  7. Swann, Chang-Schneider & McClarty, 2007.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Berlyne, D. (1971). Psychobiology and Aesthetics. New York: Appleton-Century Crofts.
  • Brockner, J. (1985). The relation of trait self-esteem and positive inequity to productivity. Journal of Personality, 53: 517-529.
  • Cast, A. D. & Burke, P. J. (2002). A Theory of Self-Esteem. Social Forces, 80, 1041-1068.
  • Chen, S., Chen, K. Y., & Shaw, L. (2004). Self-verification motives at the collective level of self-definition. Journal of Personality & Social Psychology, 86, 77-94. Low-
  • Cooley, C. S. (1902). Human nature and the social order. New York: Scribner's.
  • Giesler, R. B., Josephs, R. A., & Swann, W. B., Jr. (1996). Self-verification in clinical depression. Journal of Abnormal Psychology, 105, 358-368.
  • Jones, S. C. (1973). Self and interpersonal evaluations: Esteem theories versus consistency theories. Psychological Bulletin, 79, 185-199.
  • Kwang, T. & Swann, W. B., Jr. (2010). "Do People Embrace Praise Even When They Feel Unworthy? A Review of Critical Tests of Self-Enhancement Versus Self-Verification". Personality and Social Psychology Review 14 (3): 263–280. doi:10.1177/1088868310365876. ISSN 1088-8683.
  • Lemay, E. P. & Ashmore, R. D. (2004). Reactions to perceived categorization by others during the transition to college: Internalizaton of self-verification processes. Group Processes & Interpersonal Relations, 173-187.
  • Pixeu, G. H. (1934). Mind, self and society. Chicago: University of Chicago Press.
  • Pelham, B. W., & Swann, W. B., Jr. (1994). The juncture of intrapersonal and interpersonal knowledge: Self-certainty and interpersonal congruence. Personality and Social Psychology Bulletin, 20, 349-357.
  • Pratt, M. G. & Rafaeli, A. 1997. Organizational dress as a symbol of multilayered social identities. Academy of Management Journal, 40 (4): 862-898.
  • Robinson, D. T. & Smith-Lovin, L. (1992). Selective interaction as a strategy for identity maintenance: An affect control model. Social Psychology Quarterly, 55, 12-28.
  • Shrauger, J. S. & Lund, A. (1975). Self-evaluation and reactions to evaluations from others. Journal of Personality, 43, 94-108.
  • Story, A. L. (1998). Self-esteem and memory for favorable and unfavorable personality feedback. Personality and Social Psychology Bulletin, 24: 51-64.
  • Swann, W. B., Jr. (1983). Self-verification: Bringing social reality into harmony with the self. In J. Suls & A. G. Greenwald (Eds.), Psychological perspectives on the self (Vol. 2, pp. 33–66), Hillsdale, NJ: Erlbaum.
  • Swann, W. B., Jr. (1999). Resilient Identities: Self, relationships, and the construction of social reality. Basic books: New York.
  • Swann, W. B., Jr., Chang-Schneider, C., & Angulo, S. (in press). Self-verification in relationships as an adaptive process. J. Wood, A. Tesser & J. Holmes (Eds.) Self and Relationships, Psychology Press: New York.
  • Swann, W. B., Jr., Chang-Schneider, C. & McClarty, K. (2007) Do people’s self-views matter? Self-concept and self-esteem in everyday life. American Psychologist.
  • Swann, W. B., Jr., De la Ronde, C., & Hixon, J. G. (1994). Authenticity and positivity strivings in marriage and courtship. Journal of Personality and Social Psychology, 66, 857-869.
  • Swann, W. B., Jr., Milton, L. P., & Polzer, J. T. (2000). Should we create a niche or fall in line? Identity negotiation and small group effectiveness. Journal of Personality and Social Psychology.79, 238-250
  • Swann, W. B., Jr. & Pelham, B. W. (2002). Who wants out when the going gets good? Psychological investment and preference for self-verifying college roommates. Journal of Self and Identity, 1, 219-233.
  • Swann, W. B., Jr., Pelham, B. W., & Krull, D. S. (1989). Agreeable fancy or disaagreeable truth? Reconciling self-enhancement and self-verification. Journal of Personality and Social Psychology, 57, 782-791.
  • Swann, W. B., Jr., Polzer, J. T., Seyle, C., & Ko, S. (2004). Finding value in diversity: Verification of personal and social self-views in diverse groups. Academy of Management Review, 29, 9-27.
  • Swann, W. B., Jr. & Predmore, S. C. (1985). Intimates as agents of social support: Sources of consolation or despair? Journal of Personality and Social Psychology, 49, 1609-1617.
  • Swann, W. B., Jr. & Read, S. J. (1981). Self-verification processes: How we sustain our self-conceptions. Journal of Experimental Social Psychology, 17, 351-372 doi:10.1016/0022-1031(81)90043-3 .
  • Swann, W. B., Jr., Stein-Seroussi, A., & Giesler, B. (1992). Why people self-verify. Journal of Personality and Social Psychology, 62, 392-401.
  • Swann, W. B., Jr., Wenzlaff, R. M., & Tafarodi, R. W. (1992). Depression and the search for negative evaluations: More evidence of the role of self-verification strivings. Journal of Abnormal Psychology, 101, 314-371.
  • Swann, W. B., Jr., Wenzlaff, R. M., Krull, D. S., & Pelham, B. W. (1992). The allure of negative feedback: Self-verification strivings among depressed persons. Journal of Abnormal Psychology, 101, 293-306.
  • Wiesenfeld, B. M., Swann, W. B., Jr., Brockner, J. & Bartel, C. (in press). Is More Fairness Always Preferred? Self-Esteem Moderates Reactions to Procedural Justice. Academy of Management Journal.


Referències

[editar | editar còdic]