L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Teoria de l'interferència

La teoria de l'interferència és una teoria relativa a la memòria humana. L'interferència es produïx en l'aprenentage. L'idea és que els recorts codificats en la memòria a llarc determini (MLP) s'obliden i no poden recuperar-se en la memòria a curt determini (MCP) perque qualsevol dels dos recorts podria interferir en l'atre.[1] El repte de la recuperació de la memòria consistix en recordar el recort específic i treballar en l'espai de treball temporal proporcionat per la memòria a curt determini. La retenció d'informació relativa al moment rellevant de la codificació dels recorts en la memòria a curt determini influïx en l'intensitat de l'interferència.[1] Existixen dos tipos d'efectes d'interferència: interferència proactiva i interferència retroactiva.

Història

editar

S'atribuïx a John A. Bergström la realisació del primer estudi sobre l'interferència en 1892. El seu experiment era similar a la tasca Stroop i requeria que els subjectes ordenaren dos baralles de cartes en paraules en dos montons. Quan es canviava l'ubicació del segon montó, la classificació era més llenta, lo que demostrava que el primer conjunt de regles de classificació interferia en l'aprenentage del nou conjunt.[2] Els sicòlecs alemans varen continuar en este camp en Georg Elias Müller i Pilzecker en 1900 estudiant l'interferència retroactiva. Per a confusió dels nortamericans en una data posterior, Müller va utilisar "Hemmung associatiu" (inhibició) com un terme general per a l'inhibició retroactiva i proactiva.[2]

El següent gran alvanç va vindre de la mà del sicòlec nortamericà Benton J. Underwood en 1957. Underwood va revisar la curva d'aprenentage clàssica de Ebbinghaus i va descobrir que la major part de l'oblit es devia a l'interferència de materials prèviament depresos.[3]

En 1924, John G. Jenkins i Karl Dallenbach varen demostrar que les experiències quotidianes poden interferir en la memòria, amprant un experiment que mostrava que la retenció era millor durant el somi que durant el mateix temps dedicat a l'activitat.[4] Estats Units va tornar a alvançar en 1932, quan John A. McGeoch va sugerir que la teoria de la deterioració devia substituir-se per una teoria de l'interferència.[4] El canvi de paradigma més recent es va produir quan Underwood va propondre que l'inhibició proactiva és més important o significativa que l'inhibició retroactiva a l'hora d'explicar l'oblit.[5]

Interferència proactiva

editar

L'interferència proactiva és l'interferència de recorts més antics en la recuperació de recorts més recents.[1] Dels dos efectes de la teoria de l'interferència, l'interferència proactiva és el tipo d'interferència menys comuna i menys problemàtic en comparació a l'interferència retroactiva. [1]Anteriorment, s'havia plantejat l'hipòtesis de que l'oblit dels recorts de treball seria inexistent si no fòra per l'interferència proactiva.[6]

Context

editar

L'acumulació d'interferència proactiva es produïx quan es deprenen recorts en contexts similars. Un eixemple habitual és observar cóm les habilitats motrius prèvies d'una habilitat interferixen en un nou conjunt d'habilitats motrius que s'estan deprenent en una atra habilitat de l'inicial.[1] L'interferència proactiva també s'associa en una pijor discriminació de llistes, que es produïx quan es demana als participants que jugen si un element ha aparegut en una llista prèviament depresa.[7] Si els elements o parells que es van a deprendre estan conceptualment relacionats entre sí, l'interferència proactiva té un efecte major.[8] Delos Wickens va descobrir que l'acumulació d'interferència proactiva es llibera quan es produïx un canvi en la categoria dels ítems que s'estan deprenent, lo que conduïx a un major processament en la LCP.[9] La presentació de noves habilitats més vesprada en la pràctica pot reduir considerablement l'interferència proactiva desijable per a que els participants tinguen la millor oportunitat de codificar nous recorts frescs en la MLP.[1]

Estructures cerebrals

editar
 
Corfa prefrontal

La principal tècnica experimental per a estudiar l'interferència proactiva en el cervell és la tasca de "sondeig recent". Inicialment, els participants deuen memorisar una série d'elements. A continuació, se'ls demana que recorden un element específic. L'evaluació es realisa per mig d'una sonda.[10] Aixina, utilisant la tasca de sondes recents i les IRMf, els mecanismes cerebrals implicats en la resolució de l'interferència proactiva s'identifiquen com el córtex prefrontal ventrolateral i el córtex prefrontal anterior esquerre.[11]

Investigació

editar

En llistes

editar

Els investigadors han estudiat l'influència conjunta de l'interferència proactiva i retroactiva utilisant una llista d'elements a recordar. Com era d'esperar, el recort es vea obstaculisat en aumentar el número d'elements d'una llista determinada.[12] L'interferència proactiva també afectava a l'aprenentage quan es tractava de llistes múltiples. Els investigadors varen fer que els participants deprengueren una llista de dèu adjectius emparellats.[13] Els experimentadores consideraven que una llista estava depresa si el participant podia recordar correctament huit dels dèu elements. Al cap de dos dies, els participants podien recordar prop del 70% dels elements. No obstant, aquells als que se'ls va demanar que memorisaren una nova llista al sendemà de deprendre la primera només recordaven el 40%. Els que varen deprendre una tercera llista varen recordar el 25% dels elements. Per lo tant, l'interferència proactiva va afectar al recort correcte de l'última llista depresa, per l'anterior, o a dos. Sobre l'oblit, l'efecte de l'interferència proactiva va ser corroborat per atres estudis que varen utilisar métodos diferents.[14] L'efecte de l'interferència proactiva es reduïa quan la prova era immediata i quan la nova llista objectiu era diferent de les llistes depreses anteriorment.

Rendiment Span

editar

El rendiment span es referix a la capacitat de la memòria de treball. Es hipotetiza que el rendiment span és llimitat en la comprensió del llenguage, la resolució de problemes i la memòria.[15] L'interferència proactiva afecta a la susceptibilitat a les llimitacions del rendiment en span, ya que el rendiment en span en els ensajos experimentals posteriors va ser pijor que el rendiment en els ensajos anteriors.[15][16] En les tasques simples, l'interferència proactiva va tindre menys efecte en els participants en un span alt de memòria de treball que en els que tenien un span baix. En tasques duals, abdós tipos varen ser igualment susceptibles.


Per a diferir, uns atres han intentat investigar la relació de l'interferència proactiva quan se'ls indica que obliden. Turvey i Wittlinger varen dissenyar un experiment per a examinar els efectes de pistes com "no recordar" i "no poder recuperar" en material deprés en eixe moment. Mentres que "no recordar" va tindre un efecte significatiu en la reducció de l'interferència proactiva, l'indicació de "no poder recuperar" informació prèviament codificada i almagasenada no va reduir significativament l'efecte. Per lo tant, estes senyals associades no controlen directament l'efecte potencial de l'interferència proactiva en la duració de la memòria a curt determini.[17]

L'interferència proactiva ha mostrat un efecte durant la fase d'aprenentage en térmens d'estímuls en les etapes d'adquisició i recuperació en tasques conductuales per a humans, com varen descobrir Castro, Ortega i Matute.[18] En 106 participants, varen investigar dos qüestions principals: si es deprenen dos claus com predictores del mateix resultat (una despuix de l'atra), ¿es retardaria l'associació del resultat de la segona clau? I en segon lloc, una volta que la segona associació s'ha deprés per complet, ¿seguirà existint un efecte en els ensajos posteriors? L'investigació, tal i com es va predir, va mostrar retart i deterioració en les associacions, per l'efecte de l'interferència proactiva.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Motor Learning and Control: From Theory to Practice.».Belmont, CA: Cengage Learning.
  2. ↑ 2,0 2,1 Internet Archive, R. W. (Robert W. ); Salzinger, {{{nom2}}} (1998). Psychology: theoretical-historical perspectives, Washington, D.C. : American Psychological Association. ISBN 978-1-55798-524-8.
  3. ↑ «Interference and forgetting».Psychological Review.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Psychology in America: a historical survey».Sant Diego: Harcourt Brace Jovanovich.
  5. ↑ «Theories of Psychology: a handbook».Cambridge: Schenkman Publishing Company.
  6. ↑ «Proactive inhibition in short-term retention of single items».Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior.
    153–161.doi:10.1016/S0022-5371(62)80023-1.
  7. ↑ «Conditions of cumulative proactive inhibition».Journal of Experimental Psychology: General..
    376–403.doi:10.1037/0096-3445.106.4.376.
  8. ↑ «Attributes of memory».Psychological Review.
    559–573.doi:10.1037/h0028143.
  9. ↑ «Lack of Memory for Unattended Items in Dichotic Listening».Journal of Experimental Psychology.
    712–719.doi:10.1037/0278-7393.2.6.712.
  10. ↑ «Brain mechanisms of proactive interference in working memory».Neuroscience.
    181–193.doi:10.1016/j.neuroscience.2005.06.042.
  11. ↑ «Neural mechanisms of proactive interference-resolution».NeuroImage.
    740–51.doi:10.1016/j.neuroimage.2007.07.066.
  12. ↑ «Short-term memory and paired-associate learning».Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior..
    320–328.doi:10.1016/S0022-5371(63)80100-0.
  13. ↑ «Retention as a function of stage of practice».Journal of Experimental Psychology.
    452–7.doi:10.1037/h0062147.
  14. ↑ «Interference and forgetting».Psychological Review.
    49–60.doi:10.1037/h0044616.
  15. ↑ 15,0 15,1 «The role of interference in memory span».Memory and Cognition.
    759–67.doi:10.3758/bf03198529.
  16. ↑ «Working-memory capacity, proactive interference, and divided attention: Limits on long-term memory retrieval».Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition..
    336–358.doi:10.1037/0278-7393.26.2.336.
  17. ↑ «Attenuation of proactive interference in short-term memory as a function of cueing to forget».Journal of Experimental Psychology.
    295–298.doi:10.1037/h0027283.
  18. ↑ «Proactive Interference in Human Predictive Learning».International Journal of Comparative Psychology.15(1)ISSN 0889-3675.doi:10.46867/C4DG6B.Consultat el 2023-10-16.

Bibliografia

editar
  • Barnes, J.M.; Underwood, B.J. (1959). "Fate" of first-list associations in transfer theory". Journal of Experimental Psychology. 58 (2): 97–10.
  • Bjork, R. A. (1992). Interference and memory. In L. R. Squire (Ed.), Encyclopedia of learning and memory (pp. 283–288). New York: Macmillan.
  • Briggs, G.E. (1954). "Acquisition, extinction, and recovery functions in retroactive inhibition". Journal of Experimental Psychology. 47 (5): 285–293
  • McGeoch, J.A. (1932). "Forgetting and the law of disuse". Psychological Review. 39 (4): 352–370
  • Melton, A.W.; Irwin, J.M. (1940). "The influence of degree of interpolated learning on retroactive inhibition and the overt transfer of specific responses". The American Journal of Psychology. 53 (2): 611–641
  • Müller, G.E.; Pilzecker, A. (1900). "Experimentelle beiträge zur lehre von gedächtnis". Zeitschrift für Psychologie. 1: 1–300
  • Salon, Heather (2011). "Dave Farrow: mind over memory"
  • Underwood, B.J. (1948). "'Spontaneous recovery' of verbal associations". Journal of Experimental Psychology. 38 (4): 429–439


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teoria_de_l%27interferència&oldid=1280751»