Anar al contingut

Teoria d'Adán-Deu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:PA La teoria d'Adán-Deu és un conjunt d'idees i conceptes desenrollats a partir d'un discurs realisat en la década de 1850 per Brigham Young, líder de L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies, també coneguda com a iglésia mormona o iglésia SUD. Si be la doctrina és rebujada actualment per l'Iglésia SUD,[1] és encara partix acceptada de la teologia moderna d'alguns fonamentalistes mormones.

Segons Young, Joseph Smith li va ensenyar que Adán és «el nostre Pare i el nostre Deu, i l'únic Deu en qui tenim que vore.»[2] Segons estes idees, Adán va ser una volta un home mortal que va aplegar a ser resucitat i exaltat. Va vindre després d'un atre planeta com Miguel per a formar la Terra.[3] Es va otorgar a Adán llavors un cos físic i una esposa, Eva, i es varen fer mortals menjant la fruta prohibida en el Jardí del Edén. Despuix de donar a llum fills mortals i establir la raça humana, Adán i Eva varen retornar als seus trons celestials, a on Adán servix com Deu i és el Pare Celestial de l'humanitat.[4] Young, s'alega, va otorgar a Adán diversos papers en la història bíblica, chocant en ocasions frontalment en molts dogmes bàsics del cristianisme tradicional. Entre atres argumentacions que partixen de dita teoria i reinterpretación de l'época, resalta el pronunciament de que Adán va ser el pare lliteral de Jesucristo.

Durant el sigle XIX i començos del sigle XX, la doctrina d'Adán-Deu va aparéixer com a part de la cerimònia d'investidura de l'iglésia. No obstant, la doctrina va resultar alarmant per a la majoria de fidels quan se li va introduir i va seguir sent controversial. La majoria de mormones i alguns grups separats, sent el més notable l'apòstol Orson Pratt, varen rebujar la doctrina a favor de la teoria bíblica més tradicional d'Adán i Eva. Poc temps despuix, Bringham Young va morir, la doctrina d'Adán-Deu va perdre el favor entre l'Iglésia SUD i va ser reemplaçada per una teologia més similar a la de Pratt, tal i com va ser defesa per teòlecs del canvi de sigle com James E. Talmage, B. H. Roberts, o John A. Widtsoe. En 1976, el president de l'iglésia Spencer W. Kimball va afirmar que l'Iglésia SUD no recolzava la doctrina. La majoria de mormones accepten a Adán com «el Vell dels Dies», «pare de tots»,[5] i el «Arcàngel Miguel», pero no ho reconeixen com «Deu Pare».

Antecedents

[editar | editar còdic]

Joseph Smith, fundador del Moviment dels Sants dels Últims Dies o mormonisme, mai va predicar la doctrina d'Adán-Deu en les seues declaracions públiques registrades. No obstant, els seguidors de la teoria d'Adán-Deu recolzen les seues creències en varis dels seus discursos. Per eixemple, Smith va dir, en un sermón en 1839, que Adán era en realitat l'arcàngel Miguel, qui va participar de la Primera Presidència en la vida premortal.[6] En el mateix sermón Smith va dir que Adán té «les claus de l'univers»,[7] de modo que és a través de la seua autoritat que totes les «claus» del sacerdoci (és dir, la capacitat per a administrar els poders exclusius del sacerdoci) són delegades des dels cels.[8] En 1840, Smith va dir que Adán és «a través de qui Crist ha segut revelat des del cel, i seguirà sent revelat des d'ara».[9] I, per últim, Smith va dir en el seu discurs del funeral de King Follet, en 1844, que Deu va ser una volta un home «com un de nosatres».[10]


Brigham Young i atres adherentes a la teoria d'Adán-Deu afirmaven que Joseph Smith va ser el revelador de la doctrina,[11] i que ell els va ensenyar en privat dita doctrina abans de la seua mort en 1844.[12] No obstant, la visió acadèmica dominant és que la doctrina d'Adán-Deu, ensenyada per Young i uns atres, va ser una elaboració de les vagues referències de Smith a la funció única d'Adán en la doctrina mormona.[13] Encara que a Brigham Young se li atribuïx l'orige de la doctrina, la font original també podria haver segut el conseller de Young, Heber C. Kimball.[14]

Brigham Young

[editar | editar còdic]

El segon president de l'Iglésia SUD, Brigham Young, va donar varis discursos sobre la divinitat d'Adán, dient que, a pesar de que hi ha més d'un Deu, ell és l'únic en el que el ser humà té alguna cosa que vore:

¡Sentiu ara, habitants de la Terra, judeus i gentils, sants i pecadores! Quan el nostre pare Adán va vindre al jardí de Edén, ell va vindre en un cos celestial, i va dur a Eva, una de les seues esposes, en ell. ÉL va ajudar a fer i organisar este món. Ell és Miguel, l'arcàngel, l'antic de dies, de qui hòmens sants han escrit i parlat. Ell és el nostre pare i el nostre deu, i l'únic Deu en qui tenim alguna cosa que vore. Tot home sobre la terra, professant ser cristians o no, deuen sentir, i ho sabran vesprada o primerenc.[15]
Permeten-me afirmar a tots els filòsofs de tot tipo sobre la Terra, quan em diuen que el pare Adán va ser fet com nosatres de l'atobó de la terra, em diuen lo que yo cree ser un conte ociosa. Quan em diuen que les bésties del camp varen ser fets d'eixa manera, estan parlant falsetats sense significat. No hi ha tal cosa en les eternitat a on els Deus moren… Adán i Eva són els pares de tot sobre la carn, i no puc dir que no són també els pares dels nostres esperits.[16]
Els dic que quan vegen el nostre Pare en els cels, voran Adán; quan vegen la mare que va donar llum als seus esperits, voran al Mare Eva.[17]


Quanta incredulitat existix en les ments dels sants dels últims dies sobre esta doctrina en particular, la qual els he revelat, i la qual Deu em va revelar a mi, a dir, que Adán és el nostre pare i Deu… El nostre Pare Adán va ajudar a fer esta Terra, va anar expressament per a ell, i en acabant de que va ser feta, ell i els seus companyers varen vindre ací. Ell va dur a una de les seues esposes per a viure en ell, i ella va ser cridada Eva, perque va ser la primera dòna en la Terra. El nostre Pare Adán és el home que es pararà front a les portes i tindrà les claus de la vida i salvació eterna per a tots els seus fills que han vixcut o viuran sobre la Terra.[18]
El nostre Pare va crear a tots els esperits que varen existir ans que es creara un tabernáculo. Quan el nostre Pare va vindre al Jardí, Ell va vindre en el seu cos celestial i va dur a una de les seues esposes en ell i va menjar del frut del Jardí fins que va poder obtindre un tabernáculo [cos]. I Adán és Miguel Deu, i l'únic Deu en el que tenim alguna cosa que vore… I quan la Verge María va quedar embarassada en el Chiquet, va anar pel Pare i en cap atra manera més que la que nosatres hem segut concebuts. Els diré la veritat tal com està en Deu. El món no sap que Jesucristo, el nostre Germà Major, va ser concebut pel nostre Pare en el Cel. Ell va ser concebut pel Pare i no pel Espíriu Sant.[19]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ McConkie, Bruce R.. «The Seven Deadly Heresies» (en en-us).
  2. ↑ Minutes of Meeting, at Historian's Office; Great Salt Lake City; 7 P.M. April 4, 1860 published in The Office Journal of Brigham Young 1858-1863, Appendix B. "It was Joseph's doctrine that Adam was God &c When in Luke Johnson's".
  3. ↑ Journal of Discourses 7:285–90.
  4. ↑ 1 Journal of Discourses 50-51
  5. ↑ Doctrine and Covenants 138:38–39.
  6. ↑ Roberts (1905, pp. 385–86) (Ans que el món fora format, la Primera Presidència «se li va donar primer a Adán... Ell és Miguel l'Arcàngel, de qui es parla en les Escritures».);Quinn (1998, p. 234) (doctrina d'Adán com Miguel, i com a Primer President premortal, citada com a precursora de la doctrina d'Adán-Deu).
  7. ↑ Roberts (1905, p. 387) («Adán entrega la seua administració a Crist, la que va ser entregada a ell com a possessió de les claus de l'univers, pero manté la seua posició com a cap de la família humana»).
  8. ↑ Quinn (1998, p. 234) (Assignació de les claus d'Adán de l'univers, citada com a precursora de la doctrina d'Adán-Deu).
  9. ↑ Roberts (1908, p. 207);Quinn (1998, p. 234) (doctrina d'Adán com a mediador, citada com a precursora de la doctrina d'Adán-Deu).
  10. ↑ Larsen (1978, p. 8 (online ed.)) (Deu «va ser home com nosatres i... Deu mateixa, el Pare de tots nosatres, va habitar sobre una terra, com Jesucristo mateixa ho va fer».);Quinn (1998, p. 234) (cita de l'ensenyança de que Deu és un home exaltat, com a precursora de la doctrina d'Adán-Deu).
  11. ↑ Widmer (2000, p. 130);Collier (1999, pp. 228–42) (un autor mormón fonamentaliste sosté que Smith creïa i va ensenyar la doctrina d'Adán-Deu);Kraut (1972, pp. 80–97) (same);Christensen (1981, pp. 131–49) (same);Musser (1938, pp. 38, 43–46, 50–57) (same).
  12. ↑ Collier (1999, p. 229 fn. 12) (citing minutes of meeting of the Quorum of Twelve, 4 April 1860, in which it was recorded: "It was Joseph's doctrine that Adam was God…God menges to earth and eats and partakes of fruit. Joseph could not reveal what was revealed to him, and if Joseph had it revealed, he was not told to reveal it.");Collier (1999, p. 360) (citing Wilford Woodruff Journal of 4 September 1860, in which George Q. Cannon said "that Adam is our Father [and] is a true doctrine revealed from God to Joseph & Brigham. For this same doctrine is taught in some of the old Jewish records which have never been in print....");Collier (1999, p. 367) (citing Wilford Woodruff Journal of 16 December 1867, stating that "President Young said Adam was Michael the Archangel, & he was the Father of Jesus Christ & was our God & that Joseph taught this principle.");Collier (1999, p. 233) (citing an 1877 reminiscence of Anson Call, who said he heard Joseph Smith say: "now regarding Adam: He came here from another planet [as] an immortalized being and brought his wife, Eve, with him, and by eating of the fruits of the earth became subject to death and decay and he became of the earth, earthly, was made mortal and subject to death.").
  13. ↑ Widmer (2000, p. 130);Quinn (1998, p. 234) ("les ensenyances d'Adán-Deu de Young varen ser una expansió dels sermones de Smith d'entre 1839 i 1844");Bergera (1980, p. 48) (indicant que no existix «cap prova fiable, contemporànea de la vida de Smith, que preste respal» a l'opinió de que Smith va ensenyar la doctrina d'Adán-Deu, i que Young «no estava per damunt de l'invenció de respal a les creències que no existien anteriorment»).
  14. ↑ Bergera (1980, p. 48) (nota presa de que tant Orson Pratt com el historiador contemporàneu T.B.H. Stenhouse atribuïxen la doctrina a Kimball).
  15. ↑ Brigham Young, Journal of Discourses, v. 1, p. 51
  16. ↑ Brigham Young, Journal of Discourses, v. 7, pp. 285, 290
  17. ↑ Brigham Young, Journal of Discourses, v. 1, p. 50
  18. ↑ Brigham Young, Deseret News, v. 22, no. 308, June 8, 1873
  19. ↑ Brigham Young, as quoted in the Wilford Woodruff's Journal, April 9, 1852


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teoria_d%27Adán-Deu&oldid=879151»