Anar al contingut

Teoria conspirativa del calfament global

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'ull que tot ho veu en un dólar americà
L'ull que tot ho veu en un dólar americà

La conspiració del calfament global[1] o teoria conspirativa del calfament global[2] sosté que la hipòtesis del calfament global és un frau que, per mig de mala conducta professional o criminal, manipula o distorsiona la ciència que ho investiga, per raons ideològiques o financeres, i pretén suprimir la dissidència.[3][4]

Els seus defensors rebugen els térmens «conspiració» o «conspirativa» ya que els consideren pijoratius, per lo que preferixen el terme «bulo»[5] o «frau»[6] del calfament global.

Denúncies

[editar | editar còdic]

La sugerència d'una conspiració o complot dels promotors de l'hipòtesis del calfament global es va conéixer en un documental de 1990 La conspiració de l'hivernàcul emés pel Canal 4 del Regne Unit el 12 d'agost de 1990. Eixe programa era part de les séries de TV Equinox,[1] i assegurava que als científics que criticaven l'hipòtesis del calfament global se'ls negaven fondos.[7] Encara que el programa emfàticament va usar la paraula «conspiració» en el seu títul, Patrick Michaels no era partidari d'eixe concepte, assegurant que potser no fora una conspiració «pero certament és una coalició d'interessos promotors de l'hipòtesis de l'hivernàcul; els científics requerixen fondos, per a la televisió és una història, per al Govern una causa perduda».[8]

En 1997, en un artícul que va escriure per al National Review, Ron Bailey va assegurar:


Els milicians privats són famosos pels seus helicòpters negres realisant maniobres en complot en tropes de l'ONU. Hi hauria un chicotet quadro d'obscurs burócratas internacionals treballant en un sistema de «govern global», i llentament guanyant control sobre els nortamericans ordinaris. Maurice Strong, 68 anys, canadenc, seria el «home indispensable» en el centre d'este poder en la ONU.
Ron Bailey[9]

Bailey nota que el seu rol més prominent i influent va ser com a secretari de la Cim de la Terra 1992, que va posar en alça al UNFCCC (UN Framework Convention on Global Climate Change: Convenció Marque de la ONU sobre Canvi Climàtic Global), assegurant que les propostes de restringir les emissions de gasos d'hivernàcul (després baix negociació) costaria «$90 000 a 400 000 millons de dólars anualment del producte intern brut i una pèrdua d'entre 0,6 i 3,5 millons de llocs de treball». Bailey va alegar que la llista de contactes de Strong inclou a:

Bailey remarca:

No és una conspiració, per supost: és un grup de gent barallant per a salvar al món de menys prescindentes i més forces de «peixcadors» ―nominalmente, les forces del mercat―.[10]

En un discurs donat pel Comité del Senat d'Estats Units sobre el Mig ambient i Obres Públiques, del 28 de juliol de 2003, titulat «La ciència del canvi climàtic»,[11] James Inhofe (senador per Oklahoma) va concloure en la següent pregunta:

¿En tot l'histerisme, tota la llegea, tota la ciència divulgada, podríem reconéixer al calfament global antropogénico com el major frau jamai perpetrat sobre la gent?
James Inhofe[11]

Inhofe ha sugerit que els aceptadores del Protocol de Kyoto tals com Jacques Chirac estan animant cap a una gobernanza mundial.[12]

En un artícul que també cita Inhofe, la American Free Press va dir:

Va ser un moment d'explicitar a Chirac. El govern mundial és el foc principal del secret Grup Bilderberg, del que ell és una luminaria.[13]

Un artícul del diari Washington Post va descriure les visions de William M. Gray ―climatólogo escèptic del calfament global―, citant-ho com a impulsor de la seua «pròpia teoria conspirativa», dient:

Gray ha fet una llista de 15 raons per a l'histerisme del calfament global. La llista inclou la necessitat de trobar un enemic després del fi de la Guerra Freda, i el desig entre científics, líders del govern, ambientalistas, per a trobar una gran causa que els una per a 'organisar, propagandizar, forçar conformitat i eixercir influència política. Un gran govern global seria el màxim líder i controlador d'un món millor!.

En eixe artícul, Gray també cita l'influència que va tindre Al Gore quan era vicepresident com iniciador d'estos problemes, aportant fondos federals. D'acort a Gray, la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) va detindre els fondos d'investigació a ell.[14]

L'1 de març de 2007, un artícul de la revista Whistleblower, publicació de WorldNetDaily, titulat «Histerisme: exponent l'agenda secreta darrere de l'obsessió actual en el calfament global», a on asseverava que «tots els majors implicats ―des de polítics fins a científics de grans corporacions i de les Nacions Unides― es beneficien de infundir temor a mils de millons d'humans sobre l'hipòtesis no provada del calfament global antropogénico».

Comentant les crítiques del Grup Lavoisier d'australianos escèptics, per Clive Hamilton, la Cooler Heads Coalition (Coalició de Caps Frets), diu que «Hamilton acusa al Grup Lavoisier de pintar les negociacions de la ONU sobre calfament global com una elaborada conspiració a on centenars de climatólogos han destrossat els seus resultats per a passar-se a la «hipòtesis del canvi climàtic» para de protegir els seus fondos d'estudis» i afig, «Sona plausible per a nosatres».[15]

Tim Ball, professor de l'Universitat de Winnipeg, va escriure en una entrevista de febrer de 2007:

Vostés presenten a este incestuoso i chicotet grup com controlant tots els processos en les publicacions i en l'IPCC (Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic). Yo no soc un teòric sobre conspiracions, i odi espentar cap a allí, pero pense que hi ha un consens conspirativo que continua.[16]

Un informe minoritari de 2007 del United States Senate Committee on Environment and Public Works (actualisat en 2009) originalment citant soport de 400 científics escèptics, i pujant a 700. L'informe li disputa a les denúncies de calfament global antropogénico del IPCC i pel exvicepresidente Al Gore.[17]

En un artícul de 2009, James Delingpole va escriure que


Hi ha hui un extens i poderós cos d'interessos contra governs com el del president Obama, que intenta usar el «calfament global» com a excusa per a majors imposts, regulacions i protectionismo; companyies d'energia i inversors que faran fortunes del mercat del carbó; ONG com Greenpeace, que per a obtindre fondos depenen de l'ansietat pública; ecologistes que necessiten parlar constantment per a justificar els seus treballs».[18]

D'acort en George Monbiot, estes són

les usuals teories conspirativas [...] que treballen per a suprimir la veritat, que presumiblement hui inclou virtualment a la comunitat sancera científica, i des de Shell a Greenpeace, i des de la revista The Sun fins a Science».[19]

L'Organisació Lyndon LaRouche va denunciar que en la Conferència científica de 1975 es va originar el «Frau del Calfament Global»[20][21]

Lord Christopher Monckton denuncia que l'acort per a la «Conferència de Copenague de Canvi Climàtic» és establir una gobernanza mundial. Esta denúncia ha segut àmpliament defesa per comentaristes com Janet Albrechtsen [3]

En la ficció

[editar | editar còdic]

La novela State of Fear de Michael Crichton descriu una conspiració per científics i uns atres per a crear pànic públic sobre el calfament global. La novela inclou 20 pàgines de notes al peu, descrites per Crichton com donant les bases fàctiques dels elements del complot de l'història.[22][23]

Participants

[editar | editar còdic]

Molts dels que s'ubiquen com a participants d'una conspiració per a promoure l'hipòtesis del calfament global apareixen prominentemente en atres hipòtesis conspirativas. S'inclou a organisacions com:

i individus:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Equinox:Global Warming Conspiracy». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2008. Consultat el 28 de novembre de 2009.
  2. ↑ «The Great Global Warming Swindle». The John Ray Initiative.
  3. ↑ «Inhofe accused of turning climate row into 'McCarthyite witch-hunt'» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-04-23.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 2022-04-23 (en en-US).
  5. ↑ «Revisitando el hoax del calfament global».
  6. ↑ «The global warming fraud». Daily Mail. Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2009.
  7. ↑ «Global Conspiracy». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008.
  8. ↑ «Greenhouse Conspiracy». Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2008.
  9. ↑ «Who is Maurice Strong». National Review. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2009. Consultat el 28 de novembre de 2009.
  10. ↑ Ronald Bailey. «Who is Maurice Strong? - International political player - Cover Story».
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Clima, artícul en el lloc web James M. Inhofe, senador d'Estats Units per Oklahoma.
  12. ↑ «Senate Environment and Public Works Committee». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2007.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Kyoto».
  14. ↑ «The Tempest».
  15. ↑ «Antarctic Cooling Down; The Antarctic Isse Sheet is Growing; Hansen Downgrades Warming Threat». Cooler Heads Coalition. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2007.
  16. ↑ «A skeptic's take on global warming: human events». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 16 de novembre de 2007.
  17. ↑ «U. S. Senate Minority Report: More Than 700 International Scientists Dissent Over Man-Made Global Warming Claims». U.S. Senate Committee on Environmental & Public Works. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2011. Consultat el 4 de juny de 2009.
  18. ↑ James Delingpole, «Meet the man who has exposed the great climate», artícul en anglés en el diari The Spectator, 8 de juliol de 2009.
  19. ↑ George Monbiot, «Spectator recycles climate rubbish published by sceptic», en The Guardian (Londres), 9 de juliol de 2009.
  20. ↑ https://web.archive.org/web/20091229044952/http://www.larouchepub.com/eiw/public/2007/2007_20-29/2007-23/pdf/50-55_723.pdf
  21. ↑ «LaRouchePAC». Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2009. Consultat el 28 de novembre de 2009.
  22. ↑ «Checking Crichton's Footnotes». Boston Globe.
  23. ↑ «Crichton Strikes Devastating Blow to Alarmist». Heartland Institute. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 28 de novembre de 2009.
  24. ↑ Joseph A. Klein (17 de novembre de 2005). Global Deception: The UN's Stealth Assault on America's Freedom, World Ahead Publishing. ISBN 0974670146.
  25. ↑ «Conspiracy Claves, What does Conspiracy Claves believe?». Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2008. Consultat el 15 de març de 2008.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 The Marxist roots of the global warming scare [2] archivat en Wayback Machine. at www.renewamerica.us
  27. ↑ 27,0 27,1 «Revved up Global Warming, collapse of auto industry equal "The Hijacking of America"», artícul en anglés en el lloc web Canada Free Press, 2007.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teoria_conspirativa_del_calfament_global&oldid=810587»