Teoria Ecològica de Bronfenbrenner

La Teoria Ecològica de Bronfenbrenner definix un sistema ambiental basat en el desenroll dels individus a través dels diferents ambients en els que es mou i que influïxen conseqüentment en els seus canvis i desenroll cognitiu, moral i relacional. Esta teoria es publica en l'any 1979, en el seu llibre més conegut: “L'ecologia del desenroll humà”. Respecte a ell, argumenta l'escritor que la psicologia del desenroll és “la ciència de l'estranya conducta dels chiquets, en situacions estranyes, en adults estranys, durant el menor temps possible" (Bronfenbrenner, 1987). Consegüentment, lo que es propondrà Bronfenbrenner serà expondre el “ambient ecològic”, entés per un conjunt d'estructures, cada una de les quals cap dins de la següent. Aixina que com a resultat de l'interacció d'estos microsistemas se succeirà un desenroll sicològic en relacions intrapersonales i patrons d'activitat, considerats per l'autor, fonamentals.

Biografia

Urie Bronfenbrenner, va nàixer en l'antiga Unió Soviètica el 29 d'abril de 1917. Fill del Dr. Alexander Bronfenbrenner i de Eugenie Kamenetski. La seua família va emigrar en l'any 1923 als Estats Units, lo que podria definir-se segons la seua teoria com una “transició ecològica” (Bronfenbrenner, 1987 b: 26). El seu pare professava com a mèdic, pero en aplegar a EE. UU. no li varen permetre eixercir el seu treball per la qual cosa, Urie Bronfenbrenner va tindre que criar-se en el sol d'una institució per a 320 deficients mentals, cridada Institució de l'estat de Nova York per al retart mental (New York State institution for the mentally retarded), de la qual Alexander era el director d'investigació. Ahí va escomençar a comprovar cóm els chiquets i chiquetes experimentaven una reducció de les seues coeficients intelectuals quan ingressaven en el centre i finalment va acabar adquirint un grau en psicologia. Ademés, el seu pare, va descobrir que els interns que treballaven en casa dels empleats a diferència dels que ho feyen en les granges, aumentaven les seues coeficients intelectuals. Consegüentment a este descobriment, Urie Bronfenbrenner adquirix interés en l'efecte del context ecològic sobre l'arquitectura i el desenroll sicològic de les persones. Posteriorment, es va allistar en l'eixèrcit nortamericà, a on uns mesos més vesprada va decidir escriure una carta al General Adjunt dels Estats Units, que li va acabar destinant, a lo que hui és conegut com la CIA. Allí va conéixer a reconeguts sicòlecs com Newcomb, Lewin o Tarman, que varen influir en la posterior creació de la “Teoria Ecològica de Bronfenbrenner”. Va fallir el 25 de setembre del 2005 a l'edat de 88 anys en Nova York.

La teoria ecològica del desenroll humà de Bronfenbrenner

Esta teoria expon el desenroll de la conducta humana, a partir dels chiquets, dins dels contexts dels sistemes de relacions que formen el seu entorn. Esta perspectiva concep a l'ambient ecològic com un conjunt d'estructures seriades i estructurades en diferents nivells, en a on cada u d'eixos nivells conté a l'atre. Identifica 5 sistemes ambientals en els quals interactua un individu i proporciona el marc des del qual els sicòlecs comunitaris estudien les relacions persona-ambient (context): microsistema, el mesosistema, el exosistema, el macrosistema i el cronosistema.

Estos 5 sistemes estan socialment organisats de manera que recolzen i guien el desenroll humà. Bronfenbrenner argumenta que la capacitat de formació d'un sistema depén de l'existència de les interconexions socials entre eixe sistema i els atres. Tots els nivells del model ecològic propost depenen uns d'uns atres i, per lo tant, es requerix d'una participació conjunta dels diferents contexts i d'una comunicació entre ells.

A la seua volta, en este model, es destaca l'importància de les transicions ecològiques: són canvis en l'entorn o de rol social a lo llarc de la nostra vida com a individus, és dir, canvis en les expectatives de la conducta associades a determinades posicions en la societat. 5 sistemes de la Teoria Ecològica de Bronfenbrenner. Cada sistema depén de la naturalea contextual de la vida de la persona i oferix una diversitat cada volta major d'opcions i fonts de creiximent. Ademés, dins i entre cada sistema hi ha influències bidireccionals. Els 5 subsistema definits per Bronfenbrenner són els subsegüents:

• “El Microsistema”: És la capa més propenca al chiquet i conté les estructures en les que ell té contacte directe. Comprén les relacions i interaccions que un menor té en el seu entorn immediat (Berk, 2000). Les seues estructures inclouen la família, l'escola, el veïnat, o els ambients del conte afectat. En este nivell, les relacions tenen impacte en dos direccions - tant llunt del chiquet com cap al chiquet. Per eixemple, els pares d'un chiquet poden afectar en les seues creències i comportament; no obstant, el chiquet també afecta el comportament i les creències del pare. Bronfenbrenner crida a estes influències bidireccionals, i mostra cóm ocorren entre tots els nivells de l'ambient. L'interacció d'estructures dins d'una capa i interaccions d'estructures entre capes és clau per a esta teoria. A nivell del microsistema, les influències bidireccionals són més fortes i tenen un major impacte. No obstant, les interaccions en els nivells externs també poden afectar les estructures internes. Este nivell té 4 propietats principals que són, la reciprocitat, el reconeiximent del sistema funcional social, que és més allà de la díada i té un impacte indirecte en els factors psíquics.
• “El Mesosistema”: Esta capa proporciona la conexió entre les estructures del microsistema del chiquet (Berk, 2000). Per eixemple, la conexió entre el mestre del chiquet i els seus pares, entre la seua iglésia i el seu barri, etc. Les seues propietats són, la relació entre entorns i la transició Ecològica.
• “El Exosistema”: Esta capa definix el sistema social més gran en el que el chiquet no funciona directament. Les estructures d'esta capa afecten el desenroll en interactuar en alguna estructura en la seua microsistema (Berk, 2000). Els horaris de treball dels pares o els recursos de la família basats en la comunitat són alguns eixemples. El chiquet pot no estar directament involucrat en este nivell, pero sí sent la força positiva o negativa en l'interacció en el seu propi sistema.
• “El Macrosistema”: Esta capa pot ser considerada la capa més externa en l'entorn del chiquet. Encara que no és un marc específic, està formada per valors culturals, costums i lleis (Berk, 2000). Els efectes dels grans principis definits pel macrosistema tenen una influència en cascada a lo llarc de les interaccions de totes les demés capes ya que este model recolza l'idea de que cada u d'eixos nivells conté a l'atre. Per eixemple, si la creència cultural en la que viu una família és que els pares deuen ser els únics, exclusivament, en criar als seus fills, esta cultura oferirà conseqüentment menys ajudes educacionals. Açò, a la seua volta, afectarà les estructures en les que els pares funcionen. La capacitat o incapacitat dels pares per a portar a terme eixa educació cap al seu fill, en el context del microsistema d'este, també es vorà afectada.
• “El Cronosistema”: Este sistema comprén la dimensió del temps pel que fa als entorns d'un chiquet. Els elements dins d'este sistema poden ser externs, tals com el moment de la mort d'un pare, o interns, tals com els canvis fisiològics que ocorren en l'envelliment d'un infant. A mida que els jóvens creixen, poden reaccionar de manera diferent als canvis ambientals i conseqüentment, ser més capaços de determinar cóm eixe canvi els influirà.

Bronfenbrenner argumenta que la capacitat de formació d'un sistema depén de l'existència de les inter-conexions socials entre eixe sistema i els atres. Tots els nivells del model ecològic propost depenen uns d'uns atres i, per lo tant, es requerix d'una participació conjunta dels diferents contexts i d'una comunicació entre ells.

Segons esta construcció teòrica, cada sistema conté rols, normes i regles que poden donar forma al desenroll sicològic. Degut a que potencialment tenim accés a estos subsistema, som capaços de tindre més coneiximent social, un major conjunt de possibilitats per a deprendre la resolució de problemes, i l'accés a noves dimensions d'auto-exploració.

Bronfenbrenner veu l'inestabilitat i la imprevisibilidad de la vida familiar que ha creat la nostra economia, com la força més destructiva per al desenroll d'un chiquet (Addison, 1992). Els infants, no tenen l'interacció mútua constant en adults que és necessària per al seu desenroll. D'acort en la teoria ecològica, si les relacions en el microsistema immediat es trenquen, el chiquet no tindrà les ferramentes per a explorar atres parts del seu entorn. Els que busquen les afirmacions que deuen estar presents en les relaciones chiquet/pare en posterioritat, ho acabaran fent en llocs inapropiats. Estes deficiències es manifesten especialment en l'adolescència com a conductes antisocials, falta d'autodisciplina i incapacitat per a proporcionar autodirección (Addison, 1992).

Bronfenbrenner va reconéixer en este model que no es va fer suficient recalcament en el propi paper dels individus en el seu desenroll, i aixina va començar a seguir desenrollant el seu nou model: Model bioecològico de Bronfenbrenner-Ceci.