Anar al contingut

Teorema de la velocitat mija

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La demostració de Galileo per al moviment dels cossos en caiguda (s. XVII) va ser idèntica la demostració geomètrica de la teorema del valor mig, feta per Nicolás Oresme en el XIV.

La Teorema de la velocitat mija va ser el teorema de major èxit intelectual dels denominats Calculatores de Merton College, de l'Universitat d'Oxford, en la primera mitat de el XIV. També va estar molt present en escrits de personalitats importants de l'Universitat de París, com Nicole d'Oresme.

Usant un llenguage cinemàtic i simplificat, la teorema establix que un cos en moviment uniformemente accelerat recorre, en un determinat interval de temps, el mateix espai que seria recorregut per un cos que es desplaçara en velocitat constant i igual a la velocitat mija del primer.

Més tart, esta teorema compondria la base de la "llei de la caiguda dels cossos", de Galileo.

Hui sabem que les principals propietats cinemàtiques del moviment rectilíneo uniformemente variat (MRUV), que encara se li atribuïxen a Galileo pels texts de física, varen ser descobertes i provades pels acadèmics de el XIV.

Demostració matemàtica

Sabem que a=dvdt=dvdxdxdt=vdvdxEn un moviment uniformemente accelerat l'acceleració és constant i per tant:

- Integrant dv=adt entre 0 i t obtenim: vf−v0=a⋅t

- Integrant adx=vdv entre 0 i i i les velocitats inicial v0 i final vf obtenim:a⋅e=12(vf2−v02)=12(vf−v0)(vf+v0)

Substituint la primera expressió en la segona obtenim:

e=vf+v02t

Vore també