Teorema de Commandino
La teorema de Commandino, que du el nom de Federico Commandino (1509–1575), afirma que les quatre mijanes d'un tetraedre són concurrents en un punt S, que les dividix en una proporció de 3:1. En un tetraedre, una mijana és un segment de llínea que conecta un vèrtiç en el centroide de la cara oposta, és dir, el centroide del triàngul opost. El punt S es coneix com el centroide del tetraedre.[1][2][3]
La teorema s'atribuïx a Commandino, qui va afirmar en el seu treball De Centre Gravitatis Solidorum (El centre de gravetat dels sòlits, 1565), que les quatre mijanes del tetraedre són concurrents. No obstant, segons l'erudit de el XIX Guillaume Libri, Francesco Maurolico (1494-1575) va afirmar haver trobat el resultat abans. Libri de totes maneres va pensar que Leonardo dona Vinci lo havia conegut inclús abans, i semblava haver-ho usat en el seu treball. Julian Coolidge va compartir eixa evaluació, pero va senyalar que no podia trobar cap descripció explícita o tractament matemàtic de la teorema en les obres de dona Vinci.[4] Atres erudits han especulat que el resultat ya podria haver segut conegut pels matemàtics grecs des de l'antiguetat.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Claudi Alsina, Roger B. Nelsen: A Mathematical Space Odyssey: Solid Geometry in the 21st Century. The Mathematical Association of America, 2015, ISBN 9780883853580, pp. 97–98
- ↑ Nathan Altshiller-Court: The Tetrahedron and Its Circumscribed Parallelepiped. The Mathematics Teacher, Vol. 26, No. 1 (JANUARY 1933), pp. 46–52 (JSTOR)
- ↑ Norman Schaumberger: Commandino's theorem. The Two-Year College Mathematics Journal, Vol. 13, No. 5 (Nov., 1982), p. 331 (JSTOR)
- ↑ Nathan Altshiller Court: Notes on the centroid. The Mathematics Teacher, Vol. 53, No. 1 (JANUARY 1960), pp. 34 (JSTOR)
- ↑ Howard Eves: Great Moments in Mathematics (before 1650). MAA, 1983, ISBN 9780883853108, p. 225
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Commandino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.