Temple de Suria (Konark)
El temple de Suria (també cridat la Pagoda negra o Temple del Sol) és un temple hindú situat en la localitat de Konark, en l'estat d'Orisa (Índia oriental). Dedicat a Suria, deu del Sol, és un dels edificis més importants del país pel seu arquitectura i els bajorrelieves que decoren els seus murs, de temàtica fonamentalment eròtica. Va ser construït a mitan de el XIII en el cridat estil Orisa, i abandonat a partir de el XVI. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1984.
Història
La localitat a on es troba el temple (Konārk) rep el seu nom de kona, que significa ‘lloc’, i arka, una denominació del Sol.
Els navegadors europeus varen donar el nom de Pagoda Negra a este temple, i el de Pagoda Blanca al temple de Yáganat (en la ciutat de Yáganat Puri, en Orissa). Eren llavors unes orientacions molt útils per a la navegació en el golf de Bengala. El temple de Konārak, llavors abandonat, havia acumulat sobre la superfície de la pedra una brutea que l'enfosquia (retirada actualment per la restauració), mentres que el temple de Puri estava recobert d'un estuc blanc (que li va ser llevat també posteriorment).
Konark sembla haver estat dedicat al cult del Sol des de l'antiguetat.
El Brahma Purāna indica que Konāditya, el nom antic de Konark (sent Aditya un nom genèric del Sol, com un dels germans deus Adityas, fills d'Áditi), era un dels llocs més sagrats d'este cult en la terra de Utkala, és dir en Orisa.
El temple es trobava originalment en la llínea de la costa, encara que les deposiciones d'arena ho han anat alluntant considerablement.
La llegenda
Segons la llegenda, el príncip Samba —fill de Krishná i de Jambavati— havia ridiculisat al sabio volador Nārada, un sant prou lleig. Este últim es va venjar indicant a Samba un lloc en el riu a on numerosíssimes dònes es banyaven, despuix d'haver-se despullat de les seues saris (corfolls hindús). Mentres el jove varó gojava de l'espectàcul, Krishná, advertit per Nārada, va aplegar i va descobrir cóm el seu fill mirava a les seues mares (les 16.108 esposes de Krishna) mentres es banyaven.
Furiós, el deu va castigar al seu fill inoculándole la llepra. Més tart, Samba li va demostrar que Nárada li havia manipulat, pero ya Krishná no podia retirar la seua maldicció. Llavors el jove es va dirigir cap a Suria, el deu que cura tots els mals —particularment aquells de la pell—, va anar fins a la costa i va descobrir al nort de Puri una image del deu del sol assentat sobre una flor de loto. Es va instalar en el lloc i va fer una penitència de dotze anys, al cap de la qual va ser curat. En agraïment, va erigir un temple, el primer que es construïa sobre el lloc de Konark.
Sembla que esta llegenda siga la transposició local d'una atra llegenda que dia que estos fets llegendaris haurien succeït a on es troba també un temple de Suria, en l'antiga Mula Samburu (l'actual Multán, en Pakistan), a la vora del riu Chandra Bhaga (hui cridat Chenab, afluent del riu Indo, en el Panyab).
Quan el lloc de Konark de Orissa es va convertir en un centre important de veneració de Suria, la llegenda va ser relocalizada ací per a llegitimar el lloc.
Les etapes de la construcció
Segons el Mandala Apnaji —una crònica migeval—, el primer temple construït hauria segut obra del rei Purandarakesari.
El temple principal (cridat Temple 1) va ser construït pel rei Narasimha Deva I, de la dinastia dels Ganga de l'Est, durant el seu regnat que es va estendre des de 1238 a 1264. S'han conservat els noms d'un cert número d'arquitectes que varen participar en la seua realisació: Shadashiva, Samantaraja, Gadhadhara Mahapatra, Ganga Mahapatra, Narayana Mahapatra, Vishvanatha Mahapatra (mahapatra significa gran arquitecte).
Les raons de l'erecció de l'edifici per Narasimha no són conegudes en exactitut, potser per a agrair a Suria d'haver-li curat d'una malaltia (com va fer Samba en la llegenda) o be en agraïment pel naiximent en bona salut d'un fill varó, el seu successor. El seu fill Bhanu (que és un atre nom de Suria) serà ademés el primer de la dinastia en tindre un nom solar. S'ha propost també com a raó d'esta construcció la commemoració d'una victòria dels Ganga contra els musulmans que varen invadir la regió en el XIII i que varen saquejar ademés un gran número de temples.
El croniste i secretari personal d'Akbar, Abu'l Fadl, va escriure en visitar el temple: «Inclús aquells que tenen un juí crític i són difícils de satisfer queden sorpresos al vore-ho». Va afirmar també que la construcció del temple va absorbir dotze anys d'imposts de la província.
Les raons de l'afonament del sikhara (cúlmine o cúpula) del temple principal no es coneixen en seguritat. S'ha propost unes fonamentacions inadequades, l'acció d'una tormenta o un terremot en 1630, i inclús alguns han sugerit que l'edifici mai es va aplegar a terminar. No obstant, l'hipòtesis d'una degradació gradual en acabant de que l'edifici anara abandonat és la que preval generalment.
En efecte, en el XVI els musulmans de Bengala varen prendre despuix d'un assalt la dhvaja (la bandera), i despuix d'açò el temple va perdre el seu caràcter sagrat i va deixar d'estar en funcionament. Per un atre costat, no se sap lo que va succeir en la efigie de Suria, potser un ídol de fusta —per tant peridor, com el de Jagannātha de Puri— o potser un disc solar metàlic.
L'especialiste en arquitectura índia James Fergusson va visitar el temple en 1837, va realisar varis dibuixos i va estimar l'altura dels restants del sikhara en uns 45 metros. Més tart, en 1868 i despuix d'un terremot, l'arqueòlec Rajendralala Mitra no va vore de l'edifici més que un montó de pedres d'a on sorgien algunes plantes.
Fergusson va anotar també que algunes escultures varen ser arrancades pel mahārāsh Kurdah per a decorar el temple que es va fer construir en el seu fort. Els marathas també varen sostraure un pilar que representava a Aruná (l'amanecer, cochero del carro del sol), que varen instalar en el temple de Yáganat Puri.
Les escultures
El temple 1 està completament cobert d'estàtues tallades sobre el mur, sense que esta explosió barroca moleste a l'efecte del conjunt. Les escultures es poden classificar en vàries categories:
- les divinitats, en particular les tres estàtues de Suria,
- les tradicionals apsaras o nimfes celests,
- escenes de la vida quotidiana en la cort, com les alasakanya (figures clàssiques de dònes veent-se en l'espill), músics, ballarins, escenes de la vida del rash, dins i fòra del palau i en un gran número de circumstàncies diferents, escenes de processó, de guerra;
- escenes eròtiques, generalment molt explícites, que mostren diverses pràctiques sexuals, des del sexe oral fins a la zoofilia, passant per trios sexuals, escenes de penetració i diversos jocs sexuals. Estos bajorrelieves són els més abundants en el temple i mostren que la societat índia de l'Edat Mija (abans de l'invasió anglesa, que va durar sigles) era molt més lliberal en temes sexuals de lo que és actualment.
- animals, àmpliament utilisats pel seu valor decorativa en les estàtues índies, sent els més corrents els elefants, els lleons i els cavalls. Les relacions en els animals retratats indiquen relacions d'afecció i d'herència en el periodo budiste. Es troben també camellos, cérvols, mones, tigres, búfalos, corders i inclús una girafa, sembla ser signe d'una relació en regnes africans (segurament per mar). El temple, que té forma de carro, és tirat per cavalls de gran tamany.
- motius decoratius a sovint extrets de la flora, o ben geomètrics.
L'estudi cuidadós de les escultures mostra una variació en la seua calitat que implica que, entre els centenars d'artistes que varen treballar ací, va haver alumnes, aprenents que s'ocupaven de les peces menors, i mestres que es reservaven les peces més importants, tant per la talla com per la seua posició dins del complex.
El complex del temple
Els edificis del temple estan orientat en el sentit este-oest, el sentit de la trayectòria solar. El temple principal figura ser un carro tirat per cavalls i montat sobre 24 rodes.
Els treballs de restauració
La primera sugerència de restauració del temple va tindre lloc en 1806 pel Ministeri de Marina, en una finalitat purament utilitària, puix el temple servia de punt de referència per als mariners. En 1838, la Asiatic Society of Bengal va demanar responsabilitats al govern anglés per a reclamar unes reparacions despuix de les degradació comeses pel veí rash de Khurda.
Posteriorment, i fins a finals de el XIX, les administracions es varen acontentar de rebujar la jungla que havia invadit el temple i d'alçar els cavalls colossals, els elefants i els gajavidala, estàtues tradicionals d'un elefant subyugando un lleó, encara que posicionant-les de manera errònea dins del complex.
Les coses es varen prendre realment en sério despuix de la visita de John Woodburn, el lloctinent de Bengala, en decembre de 1900, qui va prendre consciència del mal estat dels edificis i de l'urgència dels treballs a efectuar. Va concebre una campanya de restauració per a salvar-ho costara lo que costara. Es varen llevar llavors les enrunes i arena que es trobaven als peus de l'edifici i es va descobrir la plataforma en escultures que la soportava. Es va comprendre posteriorment que no es tractava solament d'un edifici, sino de tot un complex.
Per a que la cúpula no es derrocara, Woodburn va decidir que el jagamohan (la part del temple dedicada a l'adoració del deu) es reblira de pedres i se sagellara. La mida va ser efectiva i molt econòmica, encara que des de llavors impedix penetrar en el seu interior. Es varen plantar arbres per a bloquejar l'arena i protegir el temple del vent marí.
En 1909 es va descobrir el chicotet temple de Maya Devi, i a l'any següent es varen donar per conclosos els treballs de conservació que varen permetre afiançar l'estructura.
De fet, els treballs sobre el conjunt mai s'han detingut completament des de llavors, havent-se habilitat jardins en el complex, i tractant-se químicament la pedra de temps en temps per a garantisar la seua durabilitat.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Temple de Suria (Konark).- whc.unesco.org (inscripció en el Patrimoni Mundial de l'UNESCO).
- konark.nic.in/index.htm (pàgina dedicada al temple de Konark).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Suria (Konark)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.