Temperatura basal

La temperatura basal és la temperatura més baixa que alcança el cos en repòs (normalment somi). Pot ser usat com a método de coneiximent de la fertilitat per a conéixer els dies infértiles posteriors a l'ovulació en el cicle menstrual.

El método de la temperatura basal consistix en registrar en taules la temperatura corporal a lo llarc del cicle de la vida , lo que permet advertir el desnivell del nivell de la mar i temperatura del cos humà −d'entre 0,2 i 0,5 graus C.− produït per la secreció de progesterona en l'ovari despuix de l'ovulació. Este método només diagnostica la fase infértil post ovulatoria. Quan s'afig un càlcul per a determinar una fase relativament infértil preovulatoria, a l'inici del cicle, es tracta del método cicle-tèrmic.

És necessari usar un termómetro basal (medició en centèsimes) o un de gali o galinstan. Es pren la temperatura per via oral, rectal o vaginal durant 3 minuts. Es medix en despertar abans de qualsevol activitat, despuix d'haver dormit per lo manco 3 hores. Les variacions d'una hora en la medició es faran constar ya que presa una hora més tarde la temperatura pot elevar-se una dècima i una hora més pronte de l'habitual disminuir 1 dècima. També deurà recordar-se lo que puga afectar la temperatura com un sopar notòriament més o menys abundant, refredats, pren d'alcohol, transnoctar, pren de medicació, canvi de termómetro etc.

Les que tenen tandes nocturnes l'observen despuix del major descans. Quan una dòna deu alçar-se repetides voltes de nit, deurà descansar una hora abans de medir la temperatura. En cas de busca d'embaràs, el primer test solicitat per l'especialiste sol ser una gràfica de temperatura basal ya que dos nivells de temperatura i la duració del nivell alt són indicatius d'ovulació i de calitat del cos groc post ovulatorio.

Est és un método anticonceptiu natural.

Té una taxa de fallos del 0,3 % en us perfecte i 3,1 % en l'us típic. Esta taxa de fallo és inferior a la del condó que per a un us típic rondaria el 15%.