Anar al contingut

Temor reverencial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El temor reverencial (en latín: metus reverentialis) és un concepte jurídic present en el dret d'obligacions.

Espanya

En Espanya, es definix el mateix en l'artícul 1 267 del Còdic Civil com «el temor de desagradar a les persones a els qui es deu sumissió i respecte».


La doctrina coincidix que si be en la tradició jurídica espanyola sempre s'ha contemplat el temor reverencial com el produït en els fills respecte dels seus pares i ascendents, la dicció del Còdic és més expansiva en indicar genèricament «persones a les que es deu sumissió i respecte», siguen estes familiars o no del contratante.

En qualsevol cas, el Còdic Civil nega que el temor reverencial puga ser causa per a anular una obligació per vici en el consentiment.

Distint del temor reverencial és l'intimidació, que en efecte sí és un vici del consentiment.

Someramente, per a que existixca intimidació a els efectos d'anular l'obligació és necessari que existixca un «temor racional i fundat de sofrir un mal imminent i greu en la seua persona [la del contratante] o bens, o en la persona o bens del seu cònjuge, descendents o ascendents» conforme indica el paràgraf segon de l'artícul 1 267 del Còdic Civil. A diferència del temor reverencial, que seria una por interna a decepcionar o contrariar a certes persones, l'intimidació es concreta en una amenaça externa que altera l'estat volitiu del contratante de tal modo que s'inspira en este una por concreta de sofrir un mal imminent i greu; i és a causa d'això que consentix en obligar-se sense voler-ho realment.

Bibliografia

Dret espanyol
  • Díez-Picazo i Ponce de León, Luis. Fonaments del Dret Civil Patrimonial I, 6. edició, Madrit: Thomson/Civitas. ISBN 9788447026654.
  • Díez-Picazo i Ponce de León, Luis; Gullón Ballesteros, Antonio. Sistema de Dret Civil II, 9ª edició, Madrit: Tecnos. ISBN 9788430936717.
  • Pacheco Gallardo, Manuel(13 d'abril de 2016).«El contracte i els seus elements essencials».Diari La Llei.(nº 8740; LA LLEI 1891/2016)Consultat el 5 de decembre de 2020.