Temes bíblics de l'art paleocristiano
En l'art paleocristiano es va donar un us progressiu i cada volta major de temes bíblics siga en contexts funeraris, siga també en contexts cultuales (iglésies). No va ser una evolució sense dificultat per la prohibició bíblica de fer imàgens,[1] interpretada a voltes en sentit estricte o be perque en representar temes cristians, els fidels serien fàcilment reconeguts i açò els posava en perill en temps de persecució. No obstant, poc a poc i de la mà de la predicació (que moltes voltes va influir en els atributs i detalls iconográficos propis de cada escena) es varen ser amprant les escenes bíbliques més representatives dels contexts a on venien realisades les obres. En l'edicte imperial de 313 que reconeix la religió cristiana i, posteriorment, el cridat «sigle d'or» dels Pares de l'Iglésia, s'obri un periodo molt fecundo de representacions bíbliques sobretot en l'art funerari.[2]
En este artícul es mencionen les escenes bíbliques més usades explicant estos elements a partir de texts de la predicació dels Pares de l'Iglésia.
Adán i Eva
[editar | editar còdic]Es tracta d'una de les imàgens més enigmàtiques per la dificultat de trobar el sentit que els cristians li donaven: en efecte, no resulta senzill explicar la seua presència, per eixemple, en contexts funeraris, ya que normalment s'associa en el pecat i en la mort en sentit negatiu. Les representacions de les catacumbes són principalment de temes de lliberació, de salvació, de resurrecció. No obstant, ya en les cartes de sant Pablo existixen paralelismes i mencions a Adán que fan vore que existia una associació fàcilment realisable entre Adán i Crist (cf. 1Co 15, 21-22).
En les catacumbes se sol representar a Adán i a Eva a abdós costats de l'arbre del coneiximent del ben i del mal, en una serp enrollada al voltant de l'arbre i la parella cobrint-se en fulls els genitals. Es tracta, per tant, d'una escena que els representa despuix de haver pecat. D'ahí que un atre element que dona llum a l'interpretació és la presència en el centre de l'arbre: els Pares de l'Iglésia associen eixe arbre pel que va aplegar el pecat en el «arbre» de la creu.[3] En les representacions posteriors i en els sarcòfecs es presenta també a Adán i Eva despuix de ser expulsats del paraís, ell duent un corder i ella en una bala de mechons.
Per tant, es pot pensar que la representació del pecat d'Adán i Eva siga, com el cas de Jonás tirat a la mar, una escena que recorda la salvació i la lliberació per mig de les associacions que la primera predicació feya a partir d'Adán, d'Eva, de l'arbre de la vida.
El bon pastor
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Bon pastor.
La representació d'escenes bucólicas, especialment pastoriles era una constant en els cementeris romans antics. En ella es volia mostrar la tranquilitat, el harmonia, la felicitat i la pau que es desijava per als morts.[4] En àmbit judeocristià les escenes del pastor, de les ovelles, dels mercenaris són un tema conegut per la cantitat d'alusions bíbliques a esta image.[5]
En l'art paleocristiano és l'escena més representada: més de 900 voltes. Donades les condicions de persecució que sofrien els cristians durant algunes temporades en l'imperi romà, no era rar que usaren representacions paganes donant-los un nou sentit. D'esta manera, a qui vera les tombes no era immediatament evident que una tomba o cripta era d'un cristià. Aixina, alguns creuen que el sentit donat a l'image del pastor en els cementeris cristians era el de la persona encarregada de dur al fallit al més allà, aixina com feya –segons la mitologia romana– Hércules psicopompo en les ànimes. És dir, es volia significar en això una image de la salvació.
No obstant, com recorda Dulaey:
Les narracions de la paràbola de l'ovella perduda són riques en imàgens. l'Evangelio de Lucas és l'únic en mencionar que el pastor du l'ovella sobre l'esquena, potser influït per l'image grega del pastor crióforo. Este text i especialment la versió de Mateo aixina com el capítul X del Evangelio de Juan eren molt usats en la llitúrgia del batisme prenent cada element del salm 23 com a part d'una catequesis. D'ahí que la representació del Bon Pastor estiguera present en casi tots els batisteris o piles bautismales de l'antiguetat cristiana. Un atre element aprofitat és la senya que introduïx Mateo indicant que el pastor té la seua rabera en el mont[6] ya que en baixar des d'allí a buscar a l'ovella perduda, este «descens» simbolisaria l'Encarnación[7] i el anonadamiento de Jesús. També tal «descens» del mont s'ha comparat en el descens de Crist a l'infern que es menciona en el credo[8] i a través d'esta comparació en tota la passió i mort de Jesús. També la tornada del pastor en l'ovella, escena no mencionada en els evangelios, és motiu de comentaris dels Pares de l'Iglésia i després de representacions artístiques: simbolisa l'ascensió. Esta presència dels sofriments i de la mort de Jesús en la simbologia del pastor explica també que esta image haja segut tan usada en els sarcòfecs i fresca de les catacumbes o cementeris cristians: és un símbol de la victòria sobre la mort. Els arbres que estan a un costat i un atre del pastor són image del paraís perdut i recobrat gràcies a l'intervenció del Pastor.
Diversos elements s'afigen a la representació del pastor en simbologia diverses: el ròtul que indica la seua condició de mestre, el pastoral o bàcul (usat fins a hui pels bisbes catòlics) que indica la seua autoritat, etc.
Durant el IV l'atenció es trasllada del pastor a la situació de l'ovella, i se subralla l'estat llamentable en que es trobava quan el Bon Pastor decidix eixir en la seua busca.
Vore també
[editar | editar còdic]- Representació de Jesús de Nazaret
- Crist crucificado
- Iconografia de la Trinitat
- Atributs dels sants
- Simbolisme cristià
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cf. Éx 20, 4: «No et faràs escultura ni image alguna ni de lo que hi ha dalt en els cels, ni de lo que hi ha avall en la terra, ni de lo que hi ha en les aigües baix de la terra. No et postraràs davant elles ni els donaràs cult, perque yo, Yahveh, el teu deu, soc un Deu celós.
- ↑ Vore La Bibbia nelle rappresentazioni dei sarcofagi paleocristiani del Museu Pio Cristià (Musei Vaticani): un itinerari vaig donar visita del Prof. Umberto Utro.
- ↑ Cf. Comodiano, Vora apologètica 333; Efrén de Síria, Sobre el Diatessaron 20, 23, etc.
- ↑ Cf. Dulaey (2004:52).
- ↑ Vore, per eixemple: 2S 12; Sal 23; Sal 95, 7; Eclo 18, 13; 2S 7, 8; Ez 34; Zc 11, 16; Jr 23, 3; o també en el Nou Testament: Mt 10, 6; Mt 18, 12; Mc 6, 34; 1P 2, 25; Jn 10; Lc 15; 1P 5, 4.
- ↑ Lucas parla del desert pero no va ser tan usada esta indicació pels primers predicadores cristians, a lo manco pels texts que han sobrevixcut.
- ↑ Aixina en numerosos escrits dels Sants Pares. Per eixemple: Ireneo de Lió, Exposició sobre la predicació apostólica 33; Ambrosio de Milà, Apologia de David 1, 5, 20; Jerónimo de Estridón, Contra Juan de Jerusalem 34, etc.
- ↑ Per eixemple, Ireneo de Lió, Adversus haereses 3, 19, 3.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fabrizio Bisconti (ed), Temi vaig donar iconografia paleocristiana, Pontifici Institut d'Arqueologia cristiana, Ciutat del Vaticà 2000, ISBN 88-85991-26-2
- Martine Dulaey, I simboli cristiani. Catechesi i Bibbia (I-VI secolo), Edizioni San Paolo, 2004, ISBN 88-215-5088-5
- Sandro Carletti, Guia de la catacumba de Priscila, Pontifícia Comissió d'Arqueologia Sacra, Ciutat del Vaticà 1985
- Edward Kessler, "Response to Marc Bregman" en The Journal of the Society for the Textual Reasoning 10 (2001)
- José Pijoán, Summa Artis. Història general de l'art, vol. VII: Art cristià primitiu. Art bizantí, fins al saqueig de Constantinopla pels creuats l'any 1204, Espasa Calpe, Madrit 1947
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Temas bíblicos del arte paleocristiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.