Tecnígrafo
_-_BEIC_6346938.jpg){kind=link}
El tecnígrafo és una ferramenta d'ajuda al dibuix tècnic que consistix en una esquadra (un parell de regles en àngul recte) montada en un goniómetro articulat que permet una rotació angular.[1] El conjunt (parella de regles i goniómetro) és capaç de moure's lliurement per tota la superfície del tauler de dibuix, en un desplaçament directe o indirecte per mig de dos guies ancorades al tauler de dibuix. Estes guies, que actuen per separat, asseguren el moviment del conjunt, en direcció horisontal o vertical del pla de treball, respectivament, i es poden bloquejar de forma independent l'una de l'atra.
El tecnígrafo (en anglés "drafting machine" o "màquina de dibuixar") va ser inventat per Charles H. Little en 1901 (U.S. Patent No. 1,081,758). Little va fundar l'empresa 'Universal Drafting Machine Company', en Cleveland, Ohio, per a fabricar i vendre la ferramenta.[2]
L'aparat va estar present en les oficines de disseny de les empreses europees des de la segona década de el XX. És curiós vore cóm l'autoritat de l'Encyclopaedia Britannica especifica explícitament 1930 com l'any de l'introducció d'esta ferramenta.
En els equips de disseny més antics, el moviment del grup quedava assegurat per mig d'un 'braç' que permet mantindre el conjunt en el mateix àngul durant tot el seu recorregut. El braç s'equilibrava per mig d'un sistema d'contrapeso o molls.
Normalment, el tecnígrafo va montat en el tauler de treball d'una taula de dibuix en una superfície dura i plana, ancorada a una base que permet la seua inclinament i elevació. D'esta manera la realisació del dibuix es pot portar a terme de la forma més convenient tant en una superfície de treball horisontal, com a vertical.
Existixen versions especials per a taules de dibuix de format doble A0 (per a realisar dibuixos de grans dimensions), o per a taules en una caixa d'allumenament de trasfondo, per a les que són necessaris uns equips que proporcionen el respal específic.
En el tecnígrafo es pot portar a terme una série d'operacions de dibuix que d'una atra manera només es pot conseguir en un us molt més complex dels utensilis clàssics regla, esquadra i transportador, com, per eixemple, el traçat de rectas paraleles, de rectes perpendicularés, rectes inclinades segons un àngul preestablit, mida d'ànguls, etc.
En el desenroll del software de disseny assistit per ordenador (CAD), l'utilisació del tecnígrafo —especialment en el sector professional— s'ha vist dràsticament reduïda, i l'impressió sobre soport de paper, ara, es confia al plóter.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hearst Magazines (decembre de 1993). Popular Mechanics, Hearst Magazines, pp. 76–.
- ↑ The National Cyclopaedia of American Biography, vol.36 (1950), p.341.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tecnígrafo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.