Teatre romà de Verona
El teatre romà de Verona és un teatre a l'aire lliure construït en el I prop del tossal de sant Pedro, sobre la vora esquerra del riu Adigio, dins del perímetro de la muralla romana (Véneto, Itàlia). Ademés de ser un dels monuments arqueològics més rellevants de la ciutat, ya que de fet forma part de la seua museu arqueològic, s'utilisa també com a escenari teatral durant els mesos d'estiu, ya que des de 1948 alberga el teatre d'estiu de Verona.[1]
Història
[editar | editar còdic]
El teatre romà es va construir a finals de el I, periodo en el qual la tossal de sant Pedro va ser urbanisada. Està situat en la part septentrional de la ciutat, als peus del cerro, entre el pont de pedra i el pont Postumio. Prèviament a la seua construcció es varen alçar els murallones sobre el Adigio, paralels al propi teatre, per a protegir-ho de les eventuals riuades del riu.
En l'actualitat solament són visibles els restants de l'edifici, ya que a lo llarc del temps ha sofrit, ademés de diversos fenomens naturals, l'enterrament per baix d'atres edificis en ruïnes. El descobridor del teatre en época moderna va ser Andrea Monga (1794-1861), un ric comerciant que, despuix de haver adquirit tota la zona, va realisar una gran intervenció de derrocament i excavació. En 1904 tota l'àrea va ser adquirida per l'ajuntament de Verona, qui va proseguir els treballs. Hui en dia es conserven la cávea i el graderío, moltes arcades de logias i importants restants del escenari. Aixina mateix, s'han mantingut els murs portantes de l'edifici escènic. En 1851, es varen descobrir sobre el cim del tossal els restants del temple que coronava la magnífica estructura original del teatre. El complex s'erigia sobre la vora esquerra del Adigio, estenent-se sobre varis terrats fins al cim del cerro, en una diferència de cota d'al voltant de 60 metros.
Sobre la zona de la cávea s'alça actualment l'iglésia de sant Siro, de el X. Durant el XIV l'iglésia va ser reconstruïda i dedicada també a santa Llibera. Posteriorment es va afegir la monumental escalinata d'accés.
El teatre romà de Verona està considerat com un dels més importants del nort d'Itàlia.
Descripció
[editar | editar còdic],_plastic_model1.JPG){kind=link}
En els teatres romans es distinguixen tres zones: la scaenae o conjunt del escenari i estructures adjacents, la orchestra o espai semicircular a on es feyen les representacions (l'actual platea), i la cávea o graderío. L'edifici de l'escenari del teatre de Verona es disponia paralelament al riu, en la seua frontera posterior recayente al mateix. Vist frontalment es presentava com un edifici tancat pero sense sostre, separat del Adigio per mig d'un imponent murallón d'igual altura que el graderío.[1]
Escenari
[editar | editar còdic]La scaenae estava composta per dos parascaenium o estàncies laterals, un porticus postcenius o pòrtic darrere de l'escena i d'una scaenae frons o frontera escènica, que s'articulava en tres grans casetes, un principal curve i dos laterals quadrats, a on se situaven les tres portes que duyen a l'escenari. L'espai existent entre el porticus postcenius, el front escènic i els parascaenium laterals s'utilisava com a estància de servici i per al depòsit de material vari.
El front d'escena estava dividit en tres plantes decorades en diverses estàtues i constituïa el fondo fix de l'escenari per als espectàculs.
Davant de l'escena es trobava el prosceni, llimitat per davant pel púlpit, darrere del com es trobava el teló.
Cávea
[editar | editar còdic]
La cávea, que tenia una llongitut màxima de 105 metros, es recolzava en el tossal de sant Pedro, i lateralment se subjectava sobre murs radials. Per a construir-l'es va deure excavar el front del cerro, adaptant-ho aixina a la forma de l'edifici. Es va excavar també un profunt fos a lo llarc de tot el seu perímetro, la funció del qual era evitar l'infiltració d'aigua de pluja en l'edifici.
El graderío estava dividit en dos sectors, la cávea baixa i la cávea alta, que a la seua volta quedaven dividits per les escalinates radials. La cávea baixa és la millor conservada, tenia vinticinc grades en pedra blanca, vintitrés de les quals s'utilisen encara. La cávea alta, que en época romana contava en una decena de grades, no ha segut reconstruïda pero sí delimitada per mig d'un terraplé.[1] Alguns vomitorium permetien l'accés al graderío directament des de la part superior.
Fronteres
[editar | editar còdic]La frontera formava una image unitària i estava constituïda per semicolumnas de distint orde en cada planta: en la planta primera d'orde toscano, en la segona d'orde jónico i semipilastras en l'última. Lateralment, l'alçat s'adaptava al tossal en un front de frontera monumental.
El cim del tossal
[editar | editar còdic]La cávea terminava en dos galeries superpostes, des de les quals s'accedia a tres terrats successius. Estes tenien uns 120 metros d'esgambi i finalisaven en una esplanada a on hui s'alça el castell de sant Pedro. En l'época romana el cim del tossal estava coronada per un temple romà sobre el qual es varen edificar, posteriorment, una iglésia paleocristiana dedicada a sant Pedro, el mencionat castell medieval i una caserna austríaca. El conjunt, ademés de mostrar una image simètrica, tenia també una funció escenogràfica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro romano de Verona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.