Teatre de Priene

Teatre de Priene

El Teatre de Priene va ser un Teatre grec en Priene en Àsia Occidental, actual Turquia. Ha sobrevixcut relativament be fins a l'época moderna.

Història

Es va construir a principis del periodo helenístico, al voltant de l'any 300 a. C., per lo que és un dels primers teatres helenísticos coneguts. No obstant, existixen diferents opinions sobre la data exacta de la seua fase més primerenca. Segons alguns, pot datar-se ya a finals del periodo clàssic, cap al 330 a. C., mentres que uns atres sugerixen que no hauria existit fins a al voltant del 300-250 a. C. En les seues primeres fases, el teatre contava en una orchesrtra i, a lo manco, la part inferior de la platea, aixina com en una skené de fusta o edifici escènic.

Altar i tribunes del teatre.

Parts representatives del teatre grec.

L'auditori del teatre va ser reconstruït en marbre cap a l'any 200 a. C.. El prosceni es va afegir en la década dels 100 a. C., a més tardar en el 135 a. C., quan les representacions es varen traslladar al sostre del prosceni (logeion) baix l'influència de la comèdia nova, substituint a l'orchestra com a espai principal de representació. Al mateix temps, l'edifici de la skené va ser reconstruït en pedra, i les representacions tenien lloc en el logeion, front al episkenion, el pis superior de l'edifici de la skené. La seua frontera tenia tres portes ("thyromata"). L'auditori es va ampliar cap a l'alvertent superior.

L'edifici va sofrir noves modificacions en el periodo romà, en la década dels 100 d. C., quan es va reconstruir el seu skené com a edifici de dos plantes. El teatre també va poder haver segut utilisat pels tribunals.

Descripció

Pla

Restants del prosceni del teatre.

Estava situat en la partix nort de la ciutat baixa de Priene, als peus de l'acrópolis, a lo llarc del carrer principal més septentrional de la ciutat, l'anomenat carrer del Teatre, i damunt del Gimnasi superior. Era un típic edifici teatral grec semicircular en una orchestra circular en el centre.

El diàmetro de l'orchestra era d'uns 18,7 m. Sobre l'orchestra hi havia un altar rectangular de marbre dedicat a Dioniso, decorat en un entablamento jónico. L'altar es va construir segons una inscripció que figurava en ell en el I

L'auditori del teatre era llaugerament més llarc que un semicírcul. Sis passadiços verticals dividien la platea en cinc sectors ("kerkides"). Verticalment, l'auditori estava dividit per un passadiç horisontal diazomata en una secció inferior i una atra superior, la primera en 22 files d'assents i la segona en 25 files d'assents. Les 15 files inferiors d'assents es conserven millor en la tribuna. En la primera fila hi havia cinc assents en respals de marbre per als dignatarios. L'aforament màxim era d'unes 5000 persones.

La skené, o edifici escènic, tenia dos plantes. Media uns 18,4 m de llarc. El prosceni era llaugerament més llarc que la skené, uns 21 m, i media uns 2,7 m d'alt i 2,7 m d'ample. El teatre estava sostingut per 12 pilars, dels quals els dèu situats front al central, en la frontera del prosceni, tenien semicolumnas dòriques. Les pilastres i semicolumnas sostenien el friso dòric en el seu metopa i triglifo. El prosceni ha sobrevixcut excepcionalment be en temps moderns.