Teatre Peó Contreras
El Teatre Peó Contreras, edificat en la ciutat de Mèrida, capital de l'estat de Yucatán a principis de el XX i planificat per arquitectes europeus, és un dels teatres d'òpera més importants de Mèxic. A inicis de 1916, en ell es va portar a terme el Primer Congrés Feministe de Yucatán, que també va ser el primer del país. És, aixina mateix, l'escenari teatral més antic de Mèrida que va rebre el seu primer nom en 1806, renomenat despuix el 27 de decembre de 1878 per iniciativa dels periòdics Semanari Yucateco i Revista de Mèrida, encara que l'edifici actual, en la mateixa ubicació que els anteriors, va ser construït posteriorment, entre 1900 i 1908, inaugurat el 21 de decembre de 1908 i reinaugurado el 13 de decembre de 1981.[1]
És el primer teatre erigit en Mèrida; no obstant, ha tingut tres noms i tres edificis, incloent l'actual. Successivament es va cridar, abans de dur el nom de dò José Peó Contreras, dramaturc i escritor mexicà naixcut en Yucatán en 1847 i mort en 1907, Teatre Sant Carlos i Teatre Bolio. En 1806 es va iniciar l'elecció del primer, Teatre Sant Carlos, mentres que setenta y uno anys despuix, en 1877, el senyor Antonino Bolio Guzmán, ho va adquirir canviant-li el nom i fent-li millores importants. Pero molt pronte, solament una temporada teatral despuix, per mig d'una permuta, Francisco Zavala va adquirir el teatre i li va donar un nou impuls, aixina com el seu nom actual.
Història a partir del seu últim canvi de nom
[editar | editar còdic]Acceptada que va ser l'iniciativa dels periòdics abans senyalats i adoptat com a nom del recint el de l'escritor, mege i dramaturc, don José Peó Contreras, qui es trobava en ple apogeu de la seua carrera, el Teatre va iniciar les seues activitats en 1878 en la presentació de l'obra El sacrifici de la vida del homenajat autor. Es va dispondre en eixe llavors fer que la sala també presentara funcions del llavors nou cinematógraf i va ser aixina que en 1897 es va instalar un equip en la tecnologia dels germans Lumiere que estaven recent presentant la seua invenció al món i que va permetre la proyecció de películes (fotografies animades) de l'época.
L'any 1899, despuix de vàries temporades de teatre, òpera italiana i sarsuela, contant esta última en la preferència del públic local, es va integrar l'Empresa Teatral de Mèrida la primera acció de la qual va ser la de comprar el predio en el que es trobava instalat el teatre, junt en atres dos predios veïns. En açò, es pren la decisió de demolir totalment el ya vell edifici escomençant una nova construcció precisament en l'amanecer de el XX.
Es va encarregar la construcció a un contractiste italià de nom Enrico Deserti a partir d'un proyecte arquitectònic del també italià Pío Pialentini. En decembre de 1900 es va començar a construir l'edifici. En 1902 va haver de hipotecar-se el predio i l'inconclusa construcció per a poder terminar-la. En 1906 l'empresa es va declarar insolvent i va tindre que vendre per a cobrir els seus deutes. Ho va adquirir el senyor August Peó, qui va cedir els seus drets de propietat a la Societat Regil i Portuondo en eixe mateix any. Finalment el teatre va ser inaugurat el més de decembre de 1908 en una velada musical per a fins benèfics.
El recint va ser construït dins de l'estil arquitectònic denominat eclecticisme acadèmic, en voga en eixe llavors particularment en França. Se li va adaptar al calorós clima local, en amplis corredors que faciliten la seua ventilació. Se li va dotar aixina mateix, d'una generosa escalinata de marbre que permet l'ingrés a la sala principal i que conduïx a les galeries d'un segon pis, en a on hi ha espai per a reunions i festivitats. Es varen dispondre cinc nivells de nayes, a banda d'un lunetari que en conjunt permeten una assistència de 700 a 750 persones. Un ampli escenari i un fos orquestal completen el conjunt, ademés d'una magnífica cúpula que es troba adornada per delicades pintures de muses gregues.

Primera época del nou teatre
[editar | editar còdic]Durant 32 anys, l'esplèndit teatre que havia segut oferit a la societat yucateca, va funcionar normalment satisfent les expectatives dels seus propietaris i del públic assistent. Va ser durant eixe periodo sede de numeroses funcions d'òpera, sarsuela, teatre, ballet, representacions artístiques de la més variada índole i fins a de actes polítics freqüents, incloent sopars de gala en les magnífiques galeries que veuen cap al carrer 60, principal artèria en eixe llavors de la Ciutat de Mèrida.
En 1940, la modernitat i l'interés comercial haurien de convertir el teatre en una sala cinematogràfica, per a desfici del públic orientat a espectàculs més nobles i tradicionals. Va deixar de ser Teatre, per a convertir-se en el Cinema Peó Contreras.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Teatre Peó Contreras». Institut Nacional de Belles arts i Lliteratura (INBAL). Consultat el 17 de maig de 2021.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Yucatán en el temps. Enciclopèdia Alfabètica. Mèxic 1998. ISBN 970-9071-04-1
- PATRÓN Lujan, Adolfo et al. Teatre Peó Contreras. Biografia d'un monument 2008. Mèrida, Yucatán, Mèxic. ISBN 970 94754 2 8
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro Peón Contreras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.