Teatre Castelar
El teatre Castelar és un teatre en capacitat per a 751 espectadors situat en la localitat espanyola d'Elda (Alacant) . Rep el nom de l'ilustre polític Emilio Castelar que va residir en Elda part de la seua infància i joventut.
Història
[editar | editar còdic]Promogut per la Societat Artística-Recreativa La Eldense, grup d'entusiasta integrat fonamentalment per músics eldenses, el teatre Castelar va començar a edificar-se en l'any 1902 en un proyecte tècnic elaborat per l'arquitecte alacantí Enrique Sánchez Sedeño. L'11 de setembre de 1904 va ser inaugurat, elegint-se per a l'ocasió, la sarsuela El Milacre de la Verge del mestre Ruperto Chapí.
A lo llarc dels anys ha anat sofrint diverses reformes, la primera en profunditat es va realisar en 1921 d'acort al proyecte de l'arquitecte valencià Alfonso García, afegint-se nayes, plateas i l'amfiteatre, que li varen donar al teatre millor distribució, major comoditat i sobretot major elegància. Al començament de la década de 1930 i coincidint en l'aparició del cine sonor, el teatre i la sarsuela van quedant en un segon pla, sent ya les proyeccions cinematogràfiques la principal activitat programada en el teatre Castelar.
En els anys 50 es ven a una societat particular i encara que se li va continuar donant un us majoritàriament cinematogràfic, el teatre Castelar va acollir també representacions teatrals, concerts i atres espectàculs artístics, normalment organisats per l'Ajuntament o per la Junta Central de Comparses per mig de lloguer. Per l'escenari del Castelar passen grans figures del teatre i la cançó d'aquelles décades, pero són sense dubte les actuacions dels artistes eldenses Pedrito Ric i Antonio Gades, de gran proyecció internacional, les que varen alçar major passió entre el públic local.
La década dels huitanta du en si una profunda transformació en les costums de la societat espanyola. La rendabilitat econòmica del teatre Castelar és cada volta menor i açò fa que poc a poc, la nocura i la falta de manteniment vagen deteriorant l'edifici i en setembre de 1990 es detecten séries deficiències en l'instalació elèctrica de l'edifici, lo que determina el seu tancament per mig de decret de l'alcalde. Despuix d'un llarc procés expropiatorio, el teatre va passar a ser de propietat municipal.
En 1997, sent alcalde Juan Pascual Azorín Soriano, es convoca un concurs d'idees per a adjudicar la rehabilitació del Teatre, adjudicant-se a l'arquitecte Mariano Cuevas. Es va contar en l'ajuda econòmica de la Generalitat Valenciana, i el 7 d'abril de 1999 el Teatre va obrir novament les seues portes.
El Senyor Don Juan Tenorio o dos tubos un real
[editar | editar còdic]El 28 de decembre de 1919 es va estrenar en el teatre Castelar l'obra d'Emilio Riu Albert “El Senyor Don Juan Tenorio o dos tubos un real”. Es tracta una paròdia del Dò Juan de José Zorrilla, concebuda per a ser representada anualment el Dia dels Sants Inocents. Basant-se en el text original de Riu Albert, l'obra es reescriu tots els anys introduint succeïts i bromes sobre l'actualitat local i nacional.
A pesar dels canvis d'ubicació i de diversos avatars que la representació ha sofrit a lo llarc de la seua història, i que varen estar a punt de fer-la desaparéixer, l'obra ha sobrevixcut i s'ha convertit en una de les més arraïlades tradicions eldenses que té cada any al Castelar com a escenari.
Referències
[editar | editar còdic]"El Teatre Castelar" Editat pel Excmo. Ajuntament d'Elda .999 ISBN 84-87-962-11-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www. elda. es/index. php/en/teatro-castelar/594/
- http://teatrocastelar. wordpress. com/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro Castelar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.