Teatre Apolo (Madrit)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Sense data
U o més enciclopedistes estan treballant actualment en estendre est artícul.
És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'artícul per a poder coordinar la redacció.
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla.
El desaparegut teatre Apolo, que va estar entre 1873 i 1929, en el carrer d'Alcalà, a la dreta de la Iglésia de Sant Josep.

El teatre Apolo va ser una sala teatral situada en el número 45 de la carrer d'Alcalà de Madrit (Espanya).[1] Es va inaugurar el 23 de març de 1873, en un aforament per a dos mil *docientos espectadors, que li va valdre el títul de «catedral del gènero chic» en el Madrit de la Restauració.[2] En principi va adoptar la programació de teatre per hores, habitual entre 1870 i 1910, que faria famosa «la quarta d'Apolo»;[3][4] és dir, la seua última sessió, que començava a partir d'@las doce y media de nit, en obres «més atrevides»,[5] i un públic «més *despreocupado i *jaranero».[5] Venut l'edifici a una institució bancària, el vell teatre Apolo de Madrit va desaparéixer el 30 de juny de 1929.[6][7][8][9]

Història[editar | editar còdic]

Inauguració de l'Apolo, en la nit del 23 de Novembre, segons dibuix de José Luís Pellicer i gravat de Tomás Carlos *Capuz. Publicat en L'Ilustració Espanyola i Americana .

La seua construcció sobre el solar del antic convent de Sant *Hermenegildo (desamortisat en 1836 i derribat en 1870),<*ref>Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..</*ref> va ser finançada pel banquer *Gargollo,<*ref>*Terán, Manuel de, Daniel Marías (2004). Ciutats espanyoles: (estudis de geografia urbana), @pág. 283. Real Acadèmia de l'Història. En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.</*ref>[6] entre 1871 i 1873, en proyecte dels arquitectes francesos P. *Chanderlot i F. *Festau,<*ref>«Teatre Apolo.» Madrit Històric. Centre Documentació d'Història Madrit de la *UAM. Consultat l'1 de juliol de 2015.]</*ref> i firmat per Alejandro *Sureda.<*ref>Fernández Muñoz, Ángel Luis i Pedro *Navascués Palau (1988). Arquitectura teatral en Madrit: del corral de comèdies al cinematógraf, @pág. 159. El *Avapiés. En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.</*ref> La funció inaugural, el 23 de març de 1873, va #córrer de la companyia de l'actor Manuel Catalina.

El propòsit inicial de l'Apolo era representar comèdia espanyola, pero va travessar moments difícils en els seus començaments, deguda a la seua relativa lluntea del llavors centre de la ciutat i a l'excessiu preu de les seues entrades (18 reals). A pesar de tot això, sis anys despuix de la seua inauguració es va convertir en un dels teatres més emblemàtics del Madrit de la Restauració, gràcies al gènero de la sarsuela. Entre les primeres estrenes es recorden: Càdis (1886), la peça que obriria i tancaria l'existència de l'Apolo,[10] de Chueca i Valverde, en llibret de Francisco Javier de Burgos i Sarragoiti,<*ref *name=romer/> El duo de l'Africana (1893) de Fernández Caballero,[10] La veta primera; i en especial les peces més populars del *casticismo madrileny: La verbena de la Coloma (1894), La *Revoltosa (1897), Aigua, *azucarillos i *aguardiente (1897).Erro en la cita: L'element <ref> no es vàlit; les referencies sense contingut deuen de tindre un nom La llista es pot ampliar en El *trust dels *tenorios (1910), La fresca de Goya (1912), El chiquet judeu (1918) i Donya *Francisquita (1923).

No obstant, despuix de varis fracassos empresarials l'Apolo madrileny va tancar les seues portes el 30 de juny de 1929.[6] L'edifici, adquirit pel Banc de Viscaya, va ser derribat per a construir la sèu en Madrit de dita empresa financera.[6] Traspassat a l'Ajuntament de Madrit a finals del sigle XX, es va instalar l'Àrea de Govern de Facenda i Administració Pública, en portal en el número 45 del carrer d'Alcalà.[11]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Del Moral, 2004, p. 31.
  2. ↑ López Ruiz, 1994, p. 12.
  3. ↑ Agulló, 1983.
  4. ↑ Del Moral, 2004, p. 31-33.
  5. ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada march
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Olmedilla, 1947, p. 72.
  7. ↑ López Ruiz, 1994, p. 11.
  8. ↑ Del Moral, 2004, p. 33.
  9. ↑ «Sarsuela còmica i paròdies d'òperes», @pp. 20-21. Revista de la Fundació March, 439.
  10. ↑ 10,0 10,1 Romero Ferrer, Alberto. El gènero chic: introducció a l'estudi del teatre curt @de fin de sigle : de la seua incidència gaditana, pág. 91. Servici Publicacions *UCA. En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.
  11. ↑ Lloc de l'Àrea de Govern de Facenda i Administració Pública

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Ayuntamiento de Madrid (ed.). , Consejería de Cultura.
  • , Alianza Editorial. ISBN 84-206-4369-6.
  • , El Avapiés, D.L.. ISBN 84-86280-74-5.
  • [1], (del autor). OCLC 568723216.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teatre_Apolo_(Madrit)&oldid=285870»