Anar al contingut

Taxonomia de sols

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Alfisols.jpg
image gràfica

La taxonomia de sols de USDA (Soil Taxonomy, en anglés) va ser iniciat en 1951, coordinada internacionalment pel Ministeri d'Agricultura dels Estats Units (USDA, acrònim (en anglés) per al United States Department of Agriculture i la seua subsidiària National Cooperative Soil Survey. És una classificació de sols en funció de varis paràmetros (i propietats) que es desenrolla en nivells: Orde, Suborden, Gran Grup, Subgrup, Família, i Serie.

Eixemples de classificació d'un tipo de sol

[editar | editar còdic]

Orde: hi ha órdens que es diferencien per la presència o absència d'horisons de diagnòstic o característiques que es mostren el grup dominant de processos formadors de sol que s'han desenrollat. Per tant, són creats en forma subjectiva; açò és, no estan involucrats principis fixos.

Suborden: els criteris de diferenciació per als suborden varien d'un orde a un atre i són creats en primer lloc per a ajustar-se al criteri utilisat per a establir l'orde.

Gran Grup: a nivell de grans grups es pren en conte tot el conjunt d'horisons i se selecciona la propietat més important del sol complet.

Subgrup: hi ha tres grups de subgrups:

1- els que s'ajusten al concepte central del gran grup.

2- els integrats o formes transicionales a atres órdens, suborden o grans grup. Les propietats seleccionades inclouen:

a) horisó adicionals als que definixen els grans grups incloent un horisó agrílico que estiga baix d'un horisó espódico.

b) horisons intermitents.

c) propietats d'un o més dels grans grups, pero que estan subordinades a les propietats principals.

3- anara de grau.

estos tenen algunes propietats que no són representatives dels grans grups pero que indiquen transicions

Família: l'agrupació de grups en famílies es basa en la presència o absència físiques i químiques similars que afecten la seua resposta al maneig i manipulació per a l'us i poden no ser indicadors de cap procés en particular. Les propietats inclouen distribució de tamanys de la partícules i mineralogia avall de la capa llaurada, règim de temperatura i gruixa de la zona de raïls.

Série: esta és la categoria més baixa i els criteris de diferenciació són bàsicament els mateixos que ampren per a les categories superiors, pero el ranc que es permet en una o més de les propietats és menor. De la mateixa manera que els criteris per a les famílies, estan relacionades en el maneig. A les séries de sols se'ls donen noms locals, com per eixemple, la série Miami.


Referències

[editar | editar còdic]