Taules prusianas

Archiu:Prutenic Tables.png

Taules prusianas

Les Taules pruténicas, voltes anomenades Taules prusianas, (en latín: Tabulae prutenicae, significat pruténico «de Prusia», en alemán: Preußische Tafeln), eren unes taules astronòmiques (efemérides) que l'astrònom Erasmo Reinhold va publicar en 1551. Reben el seu nom pel patronazgo d'Alberto I, duc de Prusia, que havia finançat a Reinhold.

Història

Reinhold va calcular este conjunt de taules astronòmiques basant-se en el treball de Nicolás Copérnico De revolutionibus orbium coelestium, obra culmen del heliocentrisme copernicano publicada en 1543. En la seua explicació, Reinhold va utilisar com la seua paradigma la posició de Saturn en el naiximent del duc (17 de maig de 1490). En estes taules, Reinhold pretenia reemplaçar les Taules alfonsíes; de manera que les va articular per a que els astrònoms familiarizados en els antics almanacs pogueren operar de forma anàloga.

Es varen publicar vàries taules basades en les Taules alfonsíes en posterioritat a les Taules pruténicas. No obstant, les afirmacions heliocéntricas no varen anar majoritàriament acceptades en facilitat per la seua rupturisme en l'astronomia preexistente. En el seu lloc, les Taules pruténicas es varen convertir en una referència regional en les regions germanoparlantes gràcies a la seua rodalia llingüística i confessional. La seua difusió va ajudar assentar la fama de Copérnico com un hàbil matemàtic i astrònom del nivell de Ptolomeo i varen propagar els métodos de càlcul de Copérnico a lo largo y ancho de l'Imperi.

Aixina, en el temps les Taules pruténicas varen reemplaçar a les Taules alfonsíes en mans d'astrònoms i astrólogos despuix de 300 anys de preeminència d'estes. A través de les Taules de les estreles de Regiomontanus varen ser usades per mariners i l'exploradors durant els sigles XIV i XV. Christopher Clavius va utilisar l'obra com a base per a la reforma de calendari del papa Gregorio XIII.

Décades més vesprada, en Praga, Tycho Brahe i Johannes Kepler compilaron les Taules rudolfinas, basades en el treball de Tycho, que incloïa les observacions més extenses i cuidadoses fins a la data. Kepler va completar el treball de Tycho i va publicar les taules en 1627.

En temps més moderns, Owen Gingerich va descobrir una còpia anotada per Reinhold de l'obra de Copérnico De revolutionibus. Açò li va inspirar per a disseminar i amprar els métodos de l'obra durant la seua vida. Gingerich va escriure sobre les seues exploracions i el paper que les taules pruténicas varen eixercitar en els seus resultats, i la funció de les taules prutenicas de Reinhold, en The Book Nobody Read: Chasing the Revolutions of Nicolaus Copernicus (2004).

Bibliografia

• Owen Gingerich, 'The role of Erasmus Reinhold and the Prutenic Tables in the dissemination of Copernican Theory', Studia Copernicana 6 (1973), 43-62.
• 'The accuracy of ephemerides 1500-1800', Vistes in Astronomy 28 (1985), 339-42.
• 'The Alphonsine tables in the age of printing', M. Menges et al. (eds) De astronomia Alphonsi Regis, Barcelona 1987, 89-95.