Tarot de Marsella

El Tarot de Marsella (en francés Tarot de Marseille) va ser una baralla de tarot àmpliament difosa en Europa Occidental entre els sigles XVI i XVIII. A diferència de les baralles posteriors que varen terminar per reemplaçar-l'en l'us quotidià (com el Nouveau Tarot), no utilisa els pals de la baralla francesa (trébols, piques, cors i diamants) sino els de la baralla italiana (espases, bastons, copes, denarios).
Va ser concebuda i utilisada per al joc del tarot, per al que hui s'utilisen baralles més modernes. No obstant, hui persistix com a antiguetat de valor en l'àmbit del tarot adivinatorio. Es diferencia aixina d'unes atres baralles populars com el Tarot Rider-Waite o el Tarot de Thoth que varen ser creades específicament per a la cartomancia.
Orige del tarot
Una llarga investigació va dur a Michael Dummett, filòsof i estudiós dels jocs de cartes, a concloure que -a falta d'evidència més antiga- el mall del tarot provablement es va inventar en el nort d'Itàlia en el XV i es va introduir en el sur de França quan els francesos varen conquistar Milà i Piemont en 1499. Els dibuixos són de caràcter migeval i potser tinguen influència de l'art del vitral gòtic, be per la llínea de traç similar, o be pels colors.
El joc del tarot va declinar en Itàlia pero va sobreviure en França, en Suïssa i en Àustria. Despuix va recobrar la seua presència en el nort d'Itàlia, i va retornar en els dissenys del tarot de Marsella. El tarot de Marsella va ser la segona baralla de tarot en ser usada en fins adivinatorios, despuix del tarocchino bolognese.
En 1998, l'escritor i cineaste chilé Alejandro Jodorowsky i el mestre en cartes Philippe Camoin de l'antiga Casa Camoin de Marsella, han reconstruït el Tarot de Marsella en antigues baralles i els mòles originals detalls oblidats i colors esotèrics.
En 2002, Philippe Camoin ha expost la seua teoria de que el Tarot de Marsella seria el Evangelio secret de Santa María Magdalena.
Atres artistes que han reconstruït baralles de la tradició marsellesa són Jean-Claude Flornoy.
Etimologia
Segons Alejandro Jodorowsky, ningú sap d'a on prové la paraula tarot ,ni el seu verdader significat. No obstant, l'escritor chilé senyala lo següent: dos dels arcanos formen una parella: el arcano XIII que no té nom en el Tarot de Marsella, encara que per la seua figura esquelètica se li coneix com "La mort" (la mort en francés) i per un atre costat el arcano de "Li mat" (el loco) que no té número, per lo que se li considera igualment com la carta 0 o la carta 22.
D'esta forma, senyala Jodorowsky, la paraula tarot es forma dels noms d'estos dos arcanos sense contar les lletres "M": li mAT i li mORT.
Ademés, la lletra número 13 de l'alfabet hebreu és precisament la lletra M, és dir la lletra Mem מ
Estructura
| Símbol | ||||
| Nom | Ors | Copes | Espases | Bastos |
|---|
Com unes atres baralles de tarot, el Tarot de Marsella es dividix en dos grups principals:
- Numerals (cartes basses) o arcanos menors: La baralla consta de 56 cartes de quatre pals: Bâtons (bastos), Épées (espases), Coupes (copes) i Deniers (ors), de la mateixa manera que les baralles llatines (italiana i espanyola), i van de l'1 al 10. Ademés d'estes, existixen quatre figures (honneurs) per a cada pal: Valet (sota), Chevalier or Cavalier (cavall), Regne (reina) i Roi (rei). Segons Jodorowsky l'orde és valet o sota ubicada entre el dos i el tres, reina o dama ubicada entre el quatre i el cinc, rei ubicat entre el sis i el sèt i cavaller o cavall ubicat entre el huit i el nou en vistes al dèu.
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Sota | Cavall | Reina | Rei | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ors | ||||||||||||||
| Copes | ||||||||||||||
| Espases | ||||||||||||||
| Bastos |
- Triumfos o arcanos majors: Són un total de 22 naïps numerats. En ocasions, la carta "El Loco" no està numerada, considerant-se o la carta número "0" o la "22".
| # | Arcano | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| I | Li Bateleur (El Mac) | XII | Li Pendu (El Penjat) | ||
| II | La Papesse (La Papisa o La Sacerdot) | XIII | Normalment no té nom,
se li sol cridar L'Arcane sans nom |
||
| III | L'Impératrice (L'Emperatriu) | XIV | Tempérance (La Templanza) | ||
| IV | L'Empereur (L'Emperador) | XV | Li Diable (El Diable) | ||
| V | Li Pape (El Papa o El Sum Sacerdot) | XVI | La Maison Dieu (La Torre o la Casa de Deu) | ||
| VI | L'Amoureux (L'Enamorat) | XVII | L'Étoile (L'Estrela) | ||
| VII | Li Chariot (El carro) | XVIII | La Lune (La Lluna) | ||
| VIII | La Justice (La Justícia) | XIX | Li Soleil (El Sol) | ||
| IX | El Hermite (El Ermitaño) | XX | Li Jugement (El Juí) | ||
| X | La Roue de Fortune (La Roda de la Fortuna) | XXI | Le Monde (El Món) | ||
| XI | La Force (La Força) | 0 o XXII | Li Mat (El Loco) |
Vore també
Referències
- ↑ «[Jeu de tarot à enseignes italiennes : [jeu de cartes, estampe], estampe]». Gallica.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarot de Marsella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.





















