Tarot Rider-Waite
El modern '___protected_title_0___' —publicat originalment en 1910— és hui en dia la baralla més utilisada per al tarot adivinatorio en el món.[1][2] També li'l coneix com '___protected_title_1___',[3][4] '___protected_title_2___'[5] o simplement '___protected_title_3___'.[3]

Les cartes varen ser dibuixades per l'ilustradora Pamela Caramullen Smith segons les instruccions de l'acadèmic i místic Arthur Edward Waite, i publicades per la Rider Company. A diferència de les baralles tradicionals de tarot, com el Tarot de Marsella o el Tarot Burgués, el Rider-Waite mai es va pensar per al joc del tarot sino específicament per a la cartomancia.
La baralla s'ha publicat en numeroses edicions i ha inspirat una àmplia gama de variants i imitacions.[6][7] Es calcula que s'han publicat més de 100 millons de còpies de la baralla en més de 20 països.[8]
Característiques
Si be les imàgens són senzilles, els detalls i fondos oculten un simbolisme considerable. Alguns elements es mantenen similars als que es poden trobar en les baralles més antigues, com el tarocchino bolognese o el Tarot de Marsella, pero per lo general els dissenys de Waite i Smith mostren diferències prou notables respecte dels seus predecessors. Destaca l'eliminació dels elements cristians com, per eixemple, els Arcanos Majors del Papa, que es convertix en ___protected_title_4___ i la Papisa, que es convertix en ___protected_title_5___. Els Arcanos Menors, que en els seus primers dissenys oferien dibuixos més senzills, varen ser convertits per Smith en escenes alegóricas.[9]
La simbologia va ser molt influenciada per l'ocultiste i mac de el XIX Eliphas Levi,[10][11] aixina com per les idees de l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada.[12] Adherint-se a les correspondències astrològiques establides per l'Aurora Dorada; Waite va introduir vàries innovacions en la baralla, intercanviant la numeració de La Força i La Justícia, perque entenia que la primera corresponia a Leo i la segona corresponia a Lliura.[13][14] També va canviar el disseny de L'Enamorat per a mostrar a dos persones en lloc de tres, en l'intenció de reforçar la seua correspondència en Géminis.[13]
Publicació
William Raider & Són, de Londres, varen publicar per primera volta la baralla en 1910.[9][13] A l'any següent se'ls va afegir una breu guia escrita per A. E. Waite titulada The Key to the Tarot, que proporcionava un resum de les tradicions i suposta història de les cartes, texts sobre cóm interpretar-les i descripcions extenses sobre els símbols que contenien. A l'any següent, es va publicar la versió revisada i retitulada, The Pictorial Key to the Tarot, que contenia una versió en blanc i negre de tots els arcanos. Vàries versions posteriors del joc, com el Tarot Universal Waite, varen incorporar color. El Smith-Waite Centennial Tarot Deck va ser publicat en 2009 per U.S. Games Systems, Inc. en commemoració dels 100 anys de la seua creació. Esta baralla és una reproducció fidel de l'original de 1910 i utilisa els colors originals triats per Smith.[15]
Referències
- ↑ Giles, Cynthia (1994). The Tarot: History, Mystery, and Lore, Nova York. ISBN 0671891014.
- ↑ (1988) Visions and Prophecies, Alexandria, Virginia.
- ↑ 3,0 3,1 Michelsen, Teresa (2005). The Complete Tarot Reader: Everything You Need to Know from Start to Finish. ISBN 0738704342.
- ↑ Graham, Sasha (2018). Llewellyn's Complete Book of the Rider-Waite-Smith Tarot. ISBN 073875319X.
- ↑ Katz, Marcus; Goodwin, Tali (2015). Secrets of the Waite-Smith Tarot. ISBN 0738741191.
- ↑ Kaplan, Stuart R. (2018). Pamela Caramullen Smith: The Untold Story, Stamford, Connecticut, p. 371. ISBN 9781572819122.
- ↑ Dean, Liz (2015). The Ultimate Guide to Tarot: A Beginner's Guide to the Cards, Spreads, and Revealing the Mystery of the Tarot, Beverly, Massachusetts. ISBN 1592336574.
- ↑ Ray, Sharmistha (23 de març de 2019). «Reviving a Forgotten Artist of the Occult». Hyperallergic. Consultat el 14 de març de 2021.
- ↑ 9,0 9,1 Kaplan, Stuart R. (2018). Pamela Caramullen Smith: The Untold Story, Stamford, Connecticut. ISBN 9781572819122.
- ↑ Plau, Robert M. (14 d'agost de 2015). «Levi’s Chariot and Smith’s Chariot Versus Waite’s Chariot» (en en). Tarot & Divination Decks with Robert M Plau. Consultat el 21 d'agost de 2020.
- ↑ Plau, Robert M. (7 d'agost de 2015). «Smith, Waite, Levi, and the Devil» (en en). Tarot & Divination Decks with Robert M Plau. Consultat el 21 d'agost de 2020.
- ↑ Decker, Ronald; Dummett, Michael (2019). A History of the Occult Tarot, Londres. ISBN 9780715645727.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Jensen, K. Frank(2005).«The Early Waite-Smith Tarot Editions».The Playing-Card.34
- ↑ Decker, Ronald; Dummett, Michael (2019). A History of the Occult Tarot, Londres. ISBN 9780715645727.
- ↑ «Smith-Waite Centennial Tarot Deck». U.S. Games Systems, Inc.. Consultat el 14 de novembre de 2016.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarot Rider-Waite» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.