Anar al contingut

Tarifa elèctrica en discriminació horària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La tarifa elèctrica en discriminació horària és una tarifa en la que el preu de l'electricitat varia en funció de l'hora en la que es realise el consum. L'objectiu de la discriminació horària és evitar picos de demanda elèctrica, beneficiant en un preu més baix a aquells usuaris que traspassen el seu consum d'electricitat en les hores de major demanda cap a les hores de menor demanda, quan la producció i distribució d'electricitat és més barata.

En el cas de que l'usuari puga realisar la major part del seu consum elèctric en les hores de menor demanda (normalment des de les últimes hores del dia, tota la nit i fins a primeres hores del matí), podrà beneficiar-se d'un important desconte en el preu de l'electricitat. En canvi, tindrà un recàrrec en el consum que realise en les hores de major demanda d'electricitat, lo que es deurà tindre en conte per a no terminar pagant més. Es poden establir preus per a periodos tarifaris o periodos de temps.[1]

Encara que la tarifa en discriminació horària no semble un aforro energètic real, sino solament econòmic, la millora del repartiment de la demanda a lo llarc del dia evita sobredimensionar el parc de centrals o construir noves. Es disminuïx l'us de centrals específiques per a abastir demandes de consum en horari punta i s'utilisen les centrals de base prop del seu punt òptim durant més temps.

En Espanya, des de l'1 de juny de 2021 la discriminació horària forma partix de l'estructura general de peages d'accés per als consumidors domèstics en potència contractada igual o inferior a 15 kW. Este sistema establix tres periodos horaris diaris per al consum d'energia elèctrica, en preus diferents segons la franja horària, en l'objectiu d'incentivar el consum en hores de menor demanda.

Els periodos horaris aplicables al final d'energia són els següents:

Tram horari Denominació Horaris Característiques generals
P3 Vall De dilluns a divendres de 0h a 8h i fins de semana completes. Periodo de menor demanda i preu més baix
P2 Pla De dilluns a divendres de 8h a 10h, de 14h a 18h i de 22h a 0h. Periodo intermig de demanda i preu
P1 Punta De dilluns a divendres de 10h a 14h i de 18h a 22h. Periodo de major demanda i preu més elevat

Els horaris concrets de cada periodo depenen del dia de la semana i de si es tracta d'un dia faener, fi de semana o festiu nacional. En caràcter general, les fins de semana i festius nacionals es consideren íntegrament periodo entanque.

Este sistema de discriminació horària s'aplica tant en el mercat regulat, a través del Preu voluntari per al chicotet consumidor (PVPC), com en la majoria de les ofertes del mercat lliure, si ben el preu final del quilovat hora depén de la modalitat contractada en la comercializadora.

Sobre el terme de potència, des de 2021 s'establixen dos periodos diferenciats de potència contractada, un d'aplicable als periodos punta i pla, i un atre al periodo entanque. Açò permet als usuaris adaptar la potència contractada als seus hàbits de consum, reduint el cost fix si concentren la major part de la seua demanda en les hores entanque.

Antecedents

[editar | editar còdic]

La primera tarifa que va aparéixer en Espanya en discriminació horària va ser la tarifa nocturna, la qual aplicava un desconte significatiu en el consum realisat durant un tram nocturn de vàries hores, mentres que el restant del consum diari tenia un llauger recàrrec.

Esta tarifa anava destinada principalment a usuaris en sistemes elèctrics de calefacció i aigua calenta sanitària, que utilisaven acumuladors d'energia per a desplaçar el consum a la nit. Per als operadors elèctrics, este sistema permetia traslladar una part rellevant de la demanda a les hores de menor consum, reduint la necessitat d'inversions adicionals en generació i ret.

Tarifa en discriminació horària

[editar | editar còdic]

En juliol de 2008 la tarifa nocturna va ser substituïda per la tarifa en discriminació horària (DH), que ampliava el número d'hores en preu reduït i incorporava un sistema de dos periodos diaris de consum, un més econòmic i un atre més car, depenent de la franja horària.

Tram horari N.º d'hores Característiques Horari d'aplicació
Hores entanque Variable Preu reduït Principalment nocturn i primeres hores del dia
Hores punta Variable Preu més elevat Hores centrals del dia

En la reforma tarifària de 2021, este model va quedar integrat dins del sistema de peages d'accés vigent, deixant d'existir com a modalitat independent.

En el sistema anterior, la potència contractada devia ser la mateixa durant totes les hores del dia, lo que podia obligar a contractar potències elevades per a cobrir consum nocturns intensius. El sistema actual permet diferenciar la potència contractada segons el periodo horari, millorant l'adaptació als patrons reals de consum.

Tarifa supervalle

[editar | editar còdic]

En la finalitat d'incentivar l'utilisació del coche elèctric, en 2011 es va introduir una modalitat coneguda com a tarifa supervalle, que afegia un periodo adicional de molt baix cost durant la matinada per a facilitar la recarrega nocturna de vehículs elèctrics.[2]

Tram horari Denominació Característiques
Supervalle Matinada Periodo de menor demanda
Entanque Nocturn Preu reduït
Punta Diürn Preu més elevat

Esta modalitat va quedar igualment integrada en l'estructura general de peages en la reforma tarifària de 2021.

Referències

[editar | editar còdic]