Taq-i Kisra
El Taq-i Kisra (en persa طاق كسرى , significant Iwan de Cosroes) és un monument persa en Al-Mada'in, únic restant visible de l'antiga ciutat de Ctesifonte. Es troba prop de l'actual Salman Pak, Iraq. Diverses transliteracions i noms inclouen Tâgh-i Kasrâ, Ayvan-i Khosrow, Ayvan-a Kesra, Ayvān-a Kesrā, Ayvān-i Madā'en, Taq-i Khusrau, Taq i Kisra, Iwan-i Kisra, Taq-i Kisra, Tagh-i Kasra o Gran Arc de Ctesifonte.
La construcció va començar durant el regnat de Cosroes I[nota 1] despuix d'una campanya contra l'Imperi bizantí, en 540.[1] La sala, oberta pel costat de la frontera, tenia uns 37 metros d'alt, 26 metros d'ample i 50 metros de llarc.
L'arc era part d'un complex palatí imperial. La sala del tro, presumiblement baix l'arc, superava els 30 metros d'alt i cobria una superfície de 24 m d'ample per 48 de llarc. Va ser la major cambra construïda en Pèrsia. L'arc superior parabòlic va ser construït sense cimbras.
El Taq-i Kisra és hui en dia tot lo que queda a nivell superficial de la ciutat que durant sèt sigles va ser la capital de seleúcidas, parts i sasánidas, que varen mantindre la capital com a bastió contra l'expansionisme romà des de l'Oest. L'estructura que sobreviu va ser el pòrtic d'audiències.
En 1888, aproximadament un terç de les ruïnes varen ser destruïdes per una inundació.
Durant el govern de Sadam Huseín es va començar la reconstrucció del monument, que en 1980 va vore reconstruïda la seua ala nort. Despuix de la primera guerra del Golf en 1991, es varen parar tots els treballs. Hui en dia, gràcies a la cooperació de l'Universitat de Chicago a través de el "Proyecte Diyala" el govern iraquí ha recomenzado els treballs de restauració.
L'arc és famós per haver segut el centre d'una fotografia aérea, guanyadora de premis artístics, realisada per l'escritor Roald Dahl, que apareix recollida en la seua autobiografia Going Solament.
Vore també
Referències
- ↑ (1999) Scarre, Chris (ed.). The Seventy Wonders of the Ancient world The Great Monuments and How they were Built, Thames & Hudson, pp. 185–186. ISBN 0-500-05096-1.
Notes
- ↑ Per les vicissituts de la trasnmisiónm històrica, no menys de quatre governants sasánidas s'han citat com els seus constructors: Shapur I (241–273), Shapur II (310–379), Cosroes I (531–579), i Cosroes II (590–628). Kurz, Otto(1941).«The Dona't of the Ṭāq i Kisrā».The Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland.73
- 37–41.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taq-i Kisra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.