Taoudeni

Taoudeni (també coneguda com Taoudenni, Taoudénit o Taudeni) és un centre miner de la sal remot de la regió desértica del nort de Mali, a 664 km al nort de Tombuctú. La sal s'extrau a mà del llit d'un antic llac salat, es talla en blocs i es transporte be per camió be en camello fins a Tombuctú. Les caravanes de camellos (azalai) de Taoudenni són les últimes que queden operatives en el Sàhara. A finals dels anys 1960, durant el règim de Moussa Traoré, es va construir una presó en este lloc i els interns eren forçats a treballar en les mines. La presó es va tancar en l'any 1988.

Història

La primera menció històrica de Taoudeni es troba en el Tarikh al-Suen del-Sadi, qui va escriure que en 1586, quan les forces marroquines varen atacar el centre de mines de sal de Taghaza (150 km al noroest de Taoudeni), alguns dels miners es varen traslladar a 'Tawdani'. En 1906, el soldat francés Édouard Cortier va visitar Taoudenni en una unitat dels cossos montats a camello (meharistas) i va publicar la primera descripció de les mines. En eixa época l'únic edifici era el ksar de Smida que tenia un mur circumdant en una única chicoteta entrada en el seu costat occidental. Les ruïnes del ksar estan a uns 600 m al nort de l'edifici de la presó.

Clima

Taoudeni es troba en un emplaçament remot en una de les regions més caloroses sobre la faç de la terra, ubicat a centenars de quilómetros de qualsevol atre lloc habitat. Mostra una versió extrema de clima desértico càlit (en la classificació climàtica de Köppen BWh), en un dels estius més càlits coneguts en el planeta, alcançant màximes en juliol de 49 °C, aixina com nivells de precipitacions molt baixos. Els hiverns són també molt càlits. Inclús en el més més fret, les temperatures alcancen els 27 °C.

Vore també

• Conca de Taoudeni

Bibliografia

• (1960).«L'exploitation dones salines de Taoudenni».Université d'Alger, Institut de Recherches Sahariennes..
• (1906).«De Tombouctou à Taodéni: Relation du raid accompli parell la compagnie de méharistes du 2ⁱ Sénégalais commandée parell li capitaine Cauvin. 28 février -17 juin 1906».La Géographie.14(6)

317–341.. A map showing the route from Timbuktu to Taoudenni is included here. Artícul també disponible en Internet Archive.

• (2003).«Timbuktu and the Songhay Empire: Al-Sadi's Tarikh al-Suen down to 1613 and other contemporary documents».Brill.. Publicat originalment en 1999 com ISBN 90-04-11207-3.
• (1980).«Li commerce du sel de Taoudeni».Journal dones Africanistes.50(2)

133–144.doi:10.3406/jafr.1980.2010..

• (1953).«The primitive city of Timbuctoo».Princeton University Press..

• (2007).«Logbuch einer Reise von Timbuktu nach Taoudeni 23.–28.12. 2007».Mali-Nord.. El text i les imàgens estan disponibles en una série de 13 pàgines web. Existix una série de 219 fotografies de Wieland Schmidt.
• «Témoignage: Dans l'enfer de Taoudénit».DiasporAction.. Entrevista en Samba Gaïné Sangaré.
• (1999).«La pénétration saharienne: 1906, li rendez-vous de Taodéni».Harmattan..
• (1962).«Els salines de Taoudenni».Annales de Géographie.71(384)

220.. Resum d'una pàgina de Clauzel (1960).

• (1990).«Salts of the Western Sahara: Myths, Mysteries, and Historical Significance».International Journal of African Historical Studies.23(2)

231–257..

• (2001).«Dix ans au bagne-mouroir de Taoudénit».Librairie Traoré..
• (1956).«The road to Timbuctoo».Gollancz..
• (1978).«Forbidden Sands: A Search in the Sahara».J. Murray..