Tancament cognitiu (psicologia)
El tancament cognitiu o necessitat de tancament cognitiu (expressions usades indistintament; en anglés, need for closure (NFC) o need for cognitive closure (NFCC)) són enunciats de la ciència sicològica que descriuen la necessitat de l'individu d'obtindre una resposta ferma i directa a determinades preguntes personals o vitals, aixina com l'aversió cap a l'ambigüitat de sentit o inseguritat cognitiva en distints aspectes de l'existència. El terme "necessitat" denota una tendència motivada a la busca d'informació satisfactòria.[1][2]
Introducció
[editar | editar còdic]La necessitat de tancament és, puix, la motivació interna de trobar resposta a una situació en excés complexa o ambigua per a la persona; de posar fi a una incertitut més o menys problemàtica. Esta motivació es veu reforçada pels beneficis que es perceben o intuïxen en obtindre el tancament, com una major capacitat de predir el món i una base més forta per a l'acció pròpia. Esta motivació també es veu reforçada pel perjuí que se sent derivat de la falta de tancament, com si existira una data llímit que no deu sobrepassar-se.[3] Segons Kruglanski et al., la necessitat de tancament sorgix a partir de dos tendències generals en l'individu: la tendència a l'urgència (la tendència a alcançar el tancament lo més ràpit possible) i la tendència a la permanència (la tendència a mantindre-la durant el major temps possible). En conjunt, estes tendències poden produir els inclinaments per a aprehender i després congelar les senyals primerenques de juí, reduint l'alcanç del processament de l'informació i la generació d'hipòtesis i introduint biaix en el pensament.[1]
El nivell de necessitat de tancament cognitiu és una característica individual prou estable. Pot afectar a l'informació que els individus busquen i cóm la processen. No obstant, esta necessitat pot vore's afectada per factors situacionals com les llimitacions de temps. Per eixemple, en presència d'una alta necessitat de tancament (induïda per llimitacions de temps), els individus són més propensos a utilisar estructures cognitives simples per a processar l'informació.[4]
Escala de la necessitat de tancament
[editar | editar còdic]La necessitat de tancament és una característica individual, com s'ha dit, prou estable que pugues, no obstant, verse afectada per factors situacionals. L'Escala de Necessitat de Tancament (Need for Closure Scale, sigles en anglés: NFCS) va ser desenrollada per Arie Kruglanski, Donna Webster i Adena Klem en 1993 i està dissenyada per a fer operatiu este constructo, presentant-se com un instrument unidimensional que posseïx una forta validea diferenciadora i predictiva.[5]
Una persona en una alta necessitat de tancament (en poca tolerància a l'incertitut) preferix llògicament l'orde i la previsibilidad, és decidida i enterca, i se sent incómoda en l'ambigüitat.[4] Pel contrari, algú en calificació baixa en la necessitat de tancament expressarà més fluïdea d'idees i creativitat en general.[6] En l'escala es demana que el subjecte conteste si s'identifica en afirmacions com "Crec que tindre regles clares i orde en el treball és essencial per a l'èxit", i "No m'agraden les situacions incertes". Les reaccions a ítems com "Inclús despuix d'haver decidit alguna cosa, sempre estic ansiós per considerar una opinió diferent", i "M'agrada tindre amics que són impredictibles" també s'anoten.[7]
Composta per 42 ítems, l'escala ha segut utilisada en numerosos estudis d'investigació i ha segut traduïda a múltiples idiomes. Encara que Webster i Kruglanski (1994) varen tractar l'Escala de Necessitat de Tancament com a unidimensional (és dir, com a mida d'un sol factor), l'escala realment conté dos factors relacionats, la decisió i la necessitat d'estructuració. Per açò, en utilisar-se una puntuació total en cada estudi es poden passar per alt els efectes reals de cada factor i complicar-se les interpretacions.[8] En 2007, Roets i Van Fel varen tractar de resoldre este problema revisant l'escala per a que solament medira un aspecte. Se'ls va ocórrer un conjunt de nous elements de decisió que varen proporcionar una alternativa viable per a l'antiga subescala de decisió de la NFCS, que s'enllaçava erròneament en les atres escales de factors de la NFCS, en una validea qüestionable. Els nous ítems es varen desenrollar en referència explícita a la determinació, pero formulats de tal manera que es relacionaven en la necessitat de tancament i no en la capacitat de decisió.[9] En 2011, Roets i Van Fel varen crear una escala NFC abreviada i validada empíricamente consistent en sol 15 ítems de la NFC original.
Els elements de NFCS es correlacionan positivament en l'autoritarisme, l'intolerància davant l'ambigüitat, el dogmatisme, la necessitat d'orde i estructura, i negativament en la complexitat cognitiva i l'impulsividad, entre atres respostes cognitives i traces de personalitat.[3]
Les altes puntuacions de la NFC es correlacionan consistentemente en els ítems de l'escala C (conservadurisme), aixina com atres mides de conservadurisme polític i social.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]- Tancament cognitiu (filosofia)
- Ciència cognitiva
- Biaix cognitiu
- Llista de prejuïns cognitius
- Teràpia cognitiva
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Motivated closing of the mind: 'Seizing' and 'freezing'».Psychological Review.103(2)
- 263–83.doi:10.1037/0033-295X.103.2.263.
- ↑ «Adaptació al castellà del Test de Necessitat de Tancament Cognitiu». UAM. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2014. Consultat el 21 de maig de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Webster, D.. “Individual differences in need for cognitive closure”. Journal of Personality and Social Psychology 67: 1049–62. doi:. PMID 7815301.
- ↑ 4,0 4,1 Van Fel, A. (2003). “The Need for Closure and the Spontaneous Use of Complex and Simple Cognitive Structures”. The Journal of Social Psychology 143 (5): 559–68. doi:.
- ↑ Neuberg, S. L.. “What the Need for Closure Scale measures and what it does not: Toward differentiating among related epistemic motives”. Journal of Personality and Social Psychology 72 (6): 1396–1412. doi:.
- ↑ Chirumbolo, A.. “Effects of Need for Closure on Creativity in Small Group Interactions”. European Journal of Personality 18 (4): 265–78. doi:.
- ↑ Kruglanski, A. W.. “Motivated resistance and openness to persuasion in the presence or absence of prior information”. Journal of Personality and Social Psychology 65 (5): 861–76. doi:. PMID 8246114.
- ↑ Stalder, D. R. “Investigation of the two-factor model for the English version of the Need for Closure Scale”. Psychological Reports 110 (2): 598–606. doi:. PMID 22662413.
- ↑ Roets, A.. “Separating ability from need: Clarifying the dimensional structure of the need for closure scale”. Personality and Social Psychology Bulletin 33 (2): 266–80. doi:.
- ↑ Jost, Kruglanski et al 2003, Political Conservatism As Motivated Social Cognition
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cierre cognitivo (psicología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.