Takhtajania

Takhtajania

Takhtajania és un gènero monotípic de fanerógama pertanyent a la família Winteraceae. Comprén una sola espècie: Takhtajania perrieri (Capuron) Baranova & J.-F.Leroy que és originària del Hemisferi Sur.

Descripció

Takhtajania perrieri és nativa de les terres altes de Madagascar, a on es troba en un àrea chicoteta dels boscs subhúmedos de Madagascar. És un arbre chicotet o arbusto de full perenne, en els fulls de color vert lluent en forma de llança i les flors de color rosat rojós.

Takhtajania carix de cèlules tubulars per a la conducció de l'aigua, cridats xilemas, que permeten a les plantes resistir la sequia. Esta pot ser una característica derivada dels hàbitats molt humits, a on el tàxon ha vixcut durant millons d'anys.

Taxonomia

Takhtajania perrieri va ser descrita per (Capuron) Baranova & J.-F.Leroy i publicat en Adansonia: recueil périodique d'observations botanique, n.s. 17(4): 388, en l'any 1978.

El primer espècimen conegut de la planta va ser arreplegat en 1909 en el massiç de Manongarivo del centre de Madagascar, a una altitut de 1700 metros. En 1963, el botànic francés René Paul Raymond Capuron en examinar mostres de plantes no identificades, les va identificar com una nova espècie, a la que va cridar Bubbia perrieri, despuix el botànic francés Eugène Henri Perrier de la Bâthie, la va classificar en el gènero australià Bubbia. En 1978,els botànics Baranova & J.-F.Leroy, reclasificaron la planta en el seu propi gènero, Takhtajania, nomenat en honor del botànic rus Armén Tajtadzhián. En 1994 va ser arreplegada una mostra de la planta en la Reserva Anjahanaribe-Sud a 150 km del lloc en el que es va arreplegar la mostra de 1909, que George E.Schatz va identificar en maig de 1997 com Takhtajania. Una expedició posterior va descobrir una gran arboleda de l'espècie en el lloc a on es va prendre la segona mostra.

Sinonímia

• Bubbia perrieri Capuron basónimo