Tajo de Ronda
El tajo de Ronda és un coll sobre el que se situa la ciutat homònima de la província de Màlaga, en Espanya. Va ser declarat Monument Natural d'Andalusia en 2019.[1]
Descripció
Té una superfície de 47,5 ha aproximadament i una gola excavada pel riu Guadalevín de 500 m de llongitut i 100 m de profunditat. El seu esgambi és de 50 m i presenta un gran escarpe que s'obri cap a "La Caldera", hondonada de forma circular.
La Caldera està coberta per xara dispersa, que també apareix penjat en el escarpe i a la vora del rebanc. Entre la fauna que ho habita destaquen els córvidos, els falcias i les colomas, aixina com espècies de rapaces com el cernícalo vulgar i el falcó pelegrí.
S'ha referit que este coll va ser escenari de l'arrojamiento de 512 presoners dretans, incloent a dònes, a mans de les joventuts de la FAI. Estos varen aplegar a Ronda en tres camions, armats, exigint l'entrega dels presoners en el propòsit de portar a terme la seua massacre. Els membres de la FAI responsables d'esta atrocitat eren comunament denominats 'incontrolats' i tildats de terroristes. Esta organisació tenia un historial de portar a terme fusilaments no autorisats i accions violentes en la zona.[2] No obstant, tant la documentació obrante en la Causa General[3] com a recents estudis universitaris[4] desmenten este morbós episodi associat al Tajo de Ronda,[5] tractant-se d'un fals mit difòs a raïl d'un comentari en un artícul de Gerald Brenan en 1976,[6] que va creure el comentari radiado del general Queipo de Pla el 19 de setembre de 1936 i que va difondre la prensa nacionalista[7] molt abans de que es coneguera el verdader cens de víctimes.
Vore també
Referències
- ↑ «Decrete 456/2019, de 23 d'abril, pel que es declaren determinats monuments naturals d'Andalusia i es dicten normes i directrius per a la seua ordenació i gestió». Bolletí Oficial de la Junta d'Andalusia. Consultat el 5 de maig de 2020.
- ↑ «[1]». Consultat el 2023-08-24 (en és).
- ↑ La Causa General franquista va quantificar en 166 les morts violentes en la ciutat de Ronda i en cap moment referix este episodi. Vore Archiu Històric Nacional, Causa General, Caixa 1059, Exp.11 pg. 276-281.
- ↑ «[file:///C:/Users/Luismi/Downloads/TD_BENITEZ_GOMEZ_Pablo. pdf BENÍTEZ GÓMEZ, P. República, retaguàrdia i justícia militar en la serranía de Ronda (1930-1940). Tesis doctoral. Universitat de Màlaga, 2021]».
- ↑ En la seua tesis doctoral per a l'Universitat de Màlaga (2021), Pablo Benítez Gómez sifra en 203 les víctimes mortals en Ronda durant el referit periodo, documenta que lo que els milicians varen tirar al famós coll varen ser algunes imàgens religioses i que "solament una persona va fallir en el Tajo de Ronda i, encara que apareix com a víctima de la repressió republicana, deu obviar-se esta afirmació per haver quedat demostrat que la causa de la mort va ser un suïcidi (p. 205).
- ↑ L'artícul de Gerald Brenan "Frenesí de mort i destrucció" publicat en El País el 7 de maig de 1976, a l'edat de 82 anys, carix de fonament històric. En la seua breu referència a la suposta massacre en el Tajo de Ronda en 512 víctimes despeñades, no cita fonts documentals ni testimonials i tampoc ha segut confirmada ni documentada per cap historiador, ni es reflectix en la pròpia Fiscalia de la Causa General del règim franquiste. El fet i la seua sifra va ser únicament citat pel general Queipo de Pla en la seua alocució radiada de 19 de setembre de 1936 en l'intenció de magnificar el "terror roig".
- ↑ ABC de Sevilla, 19 de setembre de 1936, p. 5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tajo de Ronda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.