Tajchy
Tajchy (en singular: tajch) és una ret d'embassaments artificials situats en la Montanyes de Štiavnica, en la zona central d'Eslovàquia. La major part varen ser construïdes per a proporcionar energia per a les mines d'argent de Banská Štiavnica en el XVIII. En els seus inicis es va compondre d'un sistema sofisticat de 60 embassaments, conectats l'u a l'atre per més de 100 quilómetros de canals i de túnels subterràneus,[1] dels que 24 encara persistixen en l'actualitat. Pel seu valor històric, els Tajchy varen ser inclosos per l'Unesco en la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat l'11 de decembre de 1993 junt en la ciutat de Banská Štiavnica i els monuments tècnics d'afores.[2][3]
Dissenye
[editar | editar còdic]La regió de Banská Štiavnica carix de fonts significatives d'aigua superficial, rius i rieres. Els embassaments, per estes circumstàncies, varen ser dissenyats per a captar l'aigua de pluja. Els canals en una llongitut total de 72 quilómetros arreplegaven l'aigua de pluja i del desgel abocant-la en els xixanta embassaments que componien el sistema.[4] El sistema sancer podia acumular 7 millons de m³ d'aigua.[1] L'aigua llavors travessava els 57 km de canals fins a les nòrias, les quals accionaban sèt bombes hidràuliques equipades en un sistema de la péndola-acció. Les bombes drenaban l'excés d'aigua subterrànea de les mines. L'energia dels molins es va usar posteriorment per a proporcionar minera, la metalúrgia i les fàbriques.[5]
Història
[editar | editar còdic]Banská Štiavnica era un important centre medieval d'explotació minera, produint sobretot argent. Els primers embassaments d'aigua varen ser fundats pels miners locals en el XV.[6] No obstant, el desenroll més significatiu de Tajchy va ser precipitat per la crisis de la mineria en el XVII. La profunditat de les mines es va situar baix dels nivells dels túnels de drenage. Este fet va dur com a conseqüència que les mines anaren inundades per les aigües subterrànees. Els mecanismes de drenage accionados per energia humana o animal es varen tornar més costosos. L'increment dels costs es va tornar en prohibitivo per lo que la Cambra Real de Viena va decidir tancar les mines en Banská Štiavnica i les seues afores. Jozef Karol Hell inventor i expert miner va desafiar la decisió, preparant una valerosa oferta per al rescat de l'indústria minera de la seua ciutat natal. El pla innovador basat en l'us dels embassaments va ser aprovat per l'emperador Carlos IV.[5]
En el XVIII, Tajchy va anar gradualment ampliada en un complicat sistema de llac i canals, dissenyat per tres famosos ingeniers: Jozef Karol Hell, el seu pare Maximilian Hell, i especialment el professor de Jozef Samuel Mikovíny. El proyecte exigia un gran esforç tècnic i econòmic. Per eixemple, la construcció dels llac Richňava va requerir el treball de 4.000 persones treballant diàriament durant tres anys (1738-1740).[7] Pero despuix de la seua finalisació es va comprovar que en l'energia que suministrava es podia drenar d'aigua les mines i inclús proveir d'energia atres indústries.
La prosperitat renovada va donar lloc al gran desenroll econòmic i cultural de Banská Štiavnica.[5] En 1782, Banská Štiavnica, era la tercera ciutat més gran del Regne d'Hongria (en 23.192 habitant que incloent els extrarradis aplegaven als 40.000 habitants), despuix de Bratislava i de Debrecen. En 1762, la reina María Teresa va ordenar l'establiment d'una acadèmia minera en Banská Štiavnica, creant la primera universitat tècnica en el món.[8] La ciutat va ser elegida «perque tenia indústria minera, higrológica, metalúrgica i equips de prova aixina com abundant fòc, aigua i aire, i dispositius de drenage».[8] Tajchy va ser elogiat pels visitants reals, incloent Francisco I, José II, i Leopoldo II.[7]
Embassaments
[editar | editar còdic]Fins a mediats de el XIX, els tres assuts més altes d'Europa construïdes per a la mineria estaven en Tajchy en Eslovàquia: Rozgrund (30.2 m), Počúvadlo (29.6 m), i Veuľká Richňava (23.4 m). En el mateix periodo, sèt dels tretze embassaments d'aigua europeus per a l'explotació minera en major volum estaven en Tajchy.[9] Despuix de varis sigles, els embassaments s'han convertit en part integrant del seu espai natural. Vàries dels assuts s'han reconstruït recentment. Alguns dels embassaments són freqüentats per turistes mentres que els embassaments més menuts han format llac artificials que s'oculten en els boscs de les montanyes de Štiavnica.
El llac més gran és Počúvadeľské jazero (o Počúvadlo) en un àrea de 12.13 hectàreas i una profunditat d'11 metros.[5] El seu volum és de 745.000 m³. L'assut té una llongitut de 195 m i una gruixa de 19 m.[10] L'infraestructura turística fa Počúvadlo el més popular de tot tajchy.[11]
Veuľká Richňavská nádrž (o Veuľká Richňava) té un assut 569 m de llarc, 23.4 m d'alt, i 23 m de gros. És el de profunditat major en una profunditat màxima de (21 m) i un volum (960.000 m³).[10] Suministra aigua a Štiavnické Bane ademés de ser un lloc recrativo.
Rozgrund va ser l'assut més alt de Checoslovàquia fins a la segona mitat de el XX. L'embassament suministra la ciutat de Banská Štiavnica aigua potable.[12]
Llista de tots els embassaments preservats
[editar | editar còdic]
|
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Tajchy v Banskej Štiavnici» (en eslovaco). SKonline. Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ «Tajchy - vznik tajchov» (en eslovaco). MO SRZ Banská Štiavnica. Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ «Historic Town of Banská Štiavnica and the Technical Monuments in its Vicinity». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de febrer de 2013.
- ↑ «Štiavnické tajchy - prírodná zaujímavosť» (en eslovaco). Regió Hont - regionálny informačný systém. Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2007. Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Slovakia in the UNESCO Treasury - Banská Štiavnica (page 4)». Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ «Tajchy v okolí Banskej Štiavnice» (en eslovaco). Unofficial site of Banská Štiavnica. Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2007. Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ 7,0 7,1 «Richňavské tajchy» (en eslovaco). Geopark Banská Štiavnica. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ 8,0 8,1 «Slovakia in the UNESCO Treasury - Banská Štiavnica (page 5)». Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ «Vodohospodársky systém» (en slovak). Geopark Banská Štiavnica. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2007. Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ 10,0 10,1 «Banská Štiavnica : Tajchy» (en eslovaco). 4adventure. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ «Štiavnické tajchy: nejstarší přehrady na světě» (en chec). idnes.cz. Consultat el 24 de maig de 2007.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2005. Consultat el 9 d'abril de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tajchy.- Slovakia in the UNESCO Treasury
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tajchy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.