Taaffeíta
La taaffeíta (Plantilla:Chem) és un mineral cridat aixina pel seu descobridor, Richard Taaffe (1898–1967) , qui va trobar la primera mostra, una gema ya tallada i polida en octubre de 1945 en el taller d'un joyer en Dublín, Irlanda.[1][2] Com a tal, és l'única pedra preciosa que s'ha identificat inicialment a partir d'una pedra facetada. La majoria de les peces de la gema, abans del descobriment de Taaffe, s'havien identificat erròneament com espinelas. Durant molts anys despuix solament es varen conéixer algunes mostres, i encara és un dels minerals de pedres precioses més rares del món.[3]
Des de 2002, el nom aprovat per l'Associació Mineralógica Internacional per a la taaffeita com a mineral és magnesiotaaffeita-2N'2S.
El grup de la taaffeíta són minerals de la classe dels minerals òxits. Químicament són òxits anhidros múltiples de berili, magnesi i alumini, alguns d'ells en ferro i cinc.
Espècies minerals
[editar | editar còdic]
El grup es compon dels següents minerals reconeguts per l'Associació Mineralógica Internacional:
- Ferrotaaffeíta-2N’2S abans anomenada IMA2011-025: Descoberta en 2011,[4] de fòrmula Be(Fe,Mg,Zn)3A el8O16
- Ferrotaaffeíta-6N'3S abans anomenada pehrmanita: Descoberta en 1981,[5] de fòrmula (Be,Zn,Mg)Fe A el4O8
- Magnesiotaaffeíta-2N’2S abans anomenada bemagalita o taprobanita: Descoberta en 1951,[6] de fòrmula Mg3A el8BeO16
- Magnesiotaaffeíta-6N’3S abans anomenada musgravita: Descoberta en 1967,[7] de fòrmula Mg2BeAl6O12
Usos
[editar | editar còdic]Per la seua alta durea i tenacitat trencadiça, els eixemplars més transparents i nets poden ser tallats i empleats en joyeria com gemas de gran bellea, de colors generalment violetas o verts.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dept. Mineralogy, British Museum, June 7 1951 Taaffeite, a new beryllium mineral, found as a cut gem-stone. Consultat en febrer de 2015
- ↑ Papers and proceedings of the International Mineralogical Association. General meeting, Mineralogical Society of America, Volume 9, p. 502
- ↑ Collings, Michael R (2009). Gemlore: An Introduction to Precious and Semi-Precious Stones (2nd Ed). p. 152. Wildside Press L.LC. ISBN 1-4344-5702-8
- ↑ Zhuming, Y., Kuishou, D., de Fourestier, J., Qian, M. i He, L., 2011. "Ferrotaaffeite-2N’2S, IMA 2011-025". CNMNC Newsletter No. 10, octubre de 2011, p.2554.
- ↑ Burke, E. A. J. i Lustenhouwer, W. J., 1981. "Pehrmanite, a new beryllium mineral from Rosendal pegmatite, Kemio Island, southwestern Finland". Canadian Mineralogist, 19, 311-314.
- ↑ Mineralogical Magazine (1951): 29: 765-772.
- ↑ Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1983): 393-402.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taaffeíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.