Anar al contingut

Túnel romà de Furlo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Entrada nort del túnel romà de Furlo.

El túnel romà Furlo és una obra que data del regnat de Vespasiano en la Via Flaminia, al nivell de la Gola del Furlo (Gola de Furlo), al noreste d'Acqualagna (província de Pesaro Urbino Març Itàlia).

El túnel romà

El túnel de Furlo està perforat en la roca, en una llongitut de 38 m, un esgambi de 5,5 metros i 6 metros d'altura.[1] Començat cap a 220 a. C. i acabament en el 76 baix el regnat de l'emperador Vespasiano, per a facilitar el moviment entre Roma i l'Adriático per la Via Flaminia, que seguix la vall del riu Metauro fins a la seua desembocadura. Este túnel, al que se li va donar el nom de forulum, despuix Furlo, és dir, el "forat", és un dels pocs túnels de calçada romana que han aplegat fins a nosatres. Junt a ell hi ha un antic túnel etrusc, de 8 m de llarc, 3,30 m d'ample i 4,45 m d'altura, que va anar l'utilisat fins al II i durant les obres fins a la finalisació de les mateixes.

Sobre l'entrada noreste, l'inscripció conservada resa: IMP (erator) CAESAR AUG (ustus) - VESPASIANUS PONT(ifex) MAX(imus) - TRIB(unicia) POT(estiu) VII IMP(erator) XVII P(ater) P(atrias) CO(n) S(ul) VIII - FACIDO DEL CENSOR(um) CURAVIT (l'última muesca de el VIII és provablement una adició).

La gola de Furlo

La Gola de Furlo

La gola de Furlo (Gola del Furlo) és un llarc estretament natural situat a lo llarc de l'antiga ruta de la Via Flaminia, aigües avall de la ciutat d'Acqualagna, pel fondo de la qual discorre el riu Metauro, que rep prop d'allí les aigües del seu afluent el Candigliano. En els últims anys, el tràfic per carretera es desvia a través d'un modern túnel de més de 3 km (el «pas de Furlo»), excavat a través dels Apenins.

La «gola de Furlo» és una atracció turística, elevada en el 2001 a la categoria de «reserva natural nacional de la Gola del Furlo.»

Notes

  1. ↑ [1] Túnels romans, Terra Antiqua

Vore també


Referències