Títul Preliminar de la Constitució espanyola de 1978

Este Títul Preliminar de la Constitució espanyola de 1978, explica les idees que deuen impulsar les normes del país. Per eixemple, la llibertat i l'igualtat, entre atres.

El títul preliminar diu que Espanya és:

• Un país que respecta els drets de les persones.
• Una democràcia, perque els espanyols poden votar als seus representants.
• Una monarquia parlamentària, perque el Rei és el màxim representant de tots els espanyols i perque hi ha un Parlament per a debatre, votar i canviar les lleis.

L'Artícul 1 parla de País Democràtic i Monarquia i podríem dir que:

1. Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític. O el que es mateix es tracta d´un país democràtic i respectuós en els drets de les persones.

2. La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat. A on els valors més importants són la llibertat, la justícia, l'igualtat i el respecte de les distintes idees polítiques, a més el poder de les institucions en Espanya prové del poble espanyol, lo que voldria dir la sobirania del poble.

3. La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària, perque el màxim representant del país és el Rei i és parlamentària perque hi ha un Parlament per a debatre, votar i canviar les lleis.

L'Artícul 2. parla de Espanya i les Autonomies i podríem dir que:

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que l'integren i la solidaritat entre totes elles. Això vol dir que és el país de tots els espanyols, que hi ha regions i nacionalitats i estes regions i nacionalitats poden convertir-se en comunitats autònomes.

L'Artícul 3. parla de l´Idioma i podríem dir que parla de les llengües, de l'idioma que parlen dels espanyols que és el castellà. Que algunes Comunitats Autònomes tenen atres idiomes igual d'importants que el castellà, com el català, el gallec, el valencià o el vasc i que estos han de respectar-se i cuidar-se.

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure conéixer-la i el dret a usar-la.

2. Les demés llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acort en els seus Estatuts.

3. La riquea de les distintes modalitats llingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

L'Artícul 4. parla de la Bandera i podríem dir que la espanyola té tres barres horisontals, de colors roig, groc i roig i que les comunitats autònomes tenen també les seues pròpies banderes junt en la bandera espanyola.

1. La bandera d'Espanya està formada per tres franges horisontals, roja, groga i roja, sent la groga de doble esgambi que cada una de les roges.

2. Els Estatuts podran reconéixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Estes s'utilisaran junt a la bandera d'Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.

LArtícul 5.´parla de la capital que és Madrit.

La capital de l'Estat és la vila de Madrit.

L'Artícul 6. parla dels partits polítics i podríem dir que estos mostren la diversitat d'idees dels espanyols i els espanyols participen en la política a través dels partits polítics, a més que els partits polítics deuen respectar les lleis i funcionar de forma democràtica, de tal manera:

Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. La seua creació i l'eixercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

L'Artícul 7. parla dels treballadors i els empresaris i podríem dir que els primers defenen els seus interessos a través dels sindicats iels segons defenen els seus interessos a través de les seues associacions. Els sindicats i les associacions d'empreses deuen respectar les lleis i funcionar de forma democràtica.

Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribuïxen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. La seua creació i l'eixercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

L'Artícul 8. parla de les Forces Armades i podríem dir que són les encarregades de defendre Espanya, per eixemple, d'un atac d'un atre país.

1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Eixèrcit de Terra, l'Armada i l'Eixèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantisar la sobirania i independència d'Espanya, defendre la seua integritat territorial i l'ordenament constitucional. 2. Una llei orgànica regularà les bases de l'organisació militar conforme als principis de la present Constitució.

L'Artícul 9. parla de l'obligació de complir en les lleis, de tal manera:

1. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i al restant de l'ordenament jurídic. O lo que es mateix que tots els espanyols i totes les institucions deuen complir en la Constitució i les lleis.

2. Correspon als poders públics promoure les condicions per a que la llibertat i l'igualtat de l'individu i dels grups en que s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstàculs que impedixquen o dificulten la seua plenitut i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. O siga que les institucions deuen intentar que la llibertat, l'igualtat i la participació de les persones siga de veres.

3. La Constitució garantisa el principi de llegalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguritat jurídica, la responsabilitat i l'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics. També ho podríem definir com les lleis deuen ser públiques i clares per als ciutadans. Les institucions deuen aplicar la llei a tots els ciutadans per igual i segons lo que diu la llei. Les institucions tenen prohibit fer lleis segons els seus interessos o al seu gust.