Jasonia glutinosa
.jpg)
El té de roca (Chiliadenus glutinosus) és una planta de la família de les compostes. Quí l'han estudiat la consideren molt caprichosa ademés de versàtil, per la seua capacitat per a créixer en tot tipo de roques escarpades sense cap patró aparent. Uns atres la consideren més voluptuosa, pel modo en que florix,[1] encara que esta visió no està tan estesa entre la comunitat científica.[2]
Descripció
Planta vivaz, aromàtica, viscosa, en rizoma llenyós, d'una altura de fins a 30 cm. Fulls assentats, llanceolades, oblongues, sanceres, puntagudes i alguna cosa pubescents i glandulosas. L'inflorescència és un corimbe de capítuls. Les flors són grogues, tubulars i sense lígula. Bràctees involucrals lineares; les externes verdes i glandulosas, les internes escariosas, barbudas en l'àpiç i més llargues que les externes. Aquenis groguencs, híspidos, glandulosos en l'àpiç i en vilano rosat. Florix en estiu.[2]
Distribució i hàbitat
En la península ibèrica, França i Àfrica del Nort (Marroc). En pasturage-tomillars rupestres solejats basófilos.
Usos
Les fulles i les flors s'han usat tradicionalment en infusió com a digestiu té propietats bactericides i antifúngicas. [3]
Taxonomia
Chiliadenus glutinosus va ser descrita primer per Carles Linneo com Erigeron glutinosus en Mantissa Plantarum, p. 112 en 1753 i atribuït ulteriorment al gènero Jasonia per Augustin Pyrame de Candolle i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis, 5, p. 476 en 1836.[4]
- Sinonímia
- Jasonia glutinosa DC. - Nom binomial actualment admés[5]
- Chiliadenus camphoratus Cass.
- Chiliadenus saxatilis (Lam.) Brullo
- Erigeron glutinosus L. (Basiónimo)
- Inula saxatilis Lam.
- Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.[6]
Noms comuns
Castellà: anapol, flor atlàntica, herba de té, la té, mansamina, olivardilla de Valéncia, pazote, planta de confitero, pulguera fina, té de Montserrat, té de montanya, té de mont, té de risca, té de roca, té, té americà, té d'Aragó, té de Icibita, té de Moncayo, té de calcàrea, té de carbonera, té de ceño, té de les penyes, té de les pedres, té de penya, té de penyes, té de pedra, té de risc, té de tajo, té del Moncayo, té de NAZAR, té camamirla, yerba de l'os, árnica, árnica de pedres, árnica de roques.[7]
En cursiva els més estesos/comuns en Espanya.
Referències
- ↑ Berzosa, Cessar«Jasonia glutinosa D.C (“Roc tea”): botanical, phytochemical and pharmacological aspects».Boletin Llatinoamericà i del Carib de Plantes Medicinals i Aromaticas.Consultat el 2024-07-16.
- ↑ 2,0 2,1 Penes, A.; et alii. (1991). Plantes Selvats de Castella i Lleó, Valladolit:Àmbit. ISBN ISBN 84-86770-40-8.
- ↑ https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionals/iect_chiliadenus%20glutinosus_tcm30-164125.pdf
- ↑ «Jasonia glutinosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de juliol de 2015.
- ↑ The Plant List, vers. 1, 1, 2013
- ↑ The Global Compositae Checklist
- ↑ Noms vernàculs de Jasonia glutinosa en Anthos (requerix busca)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jasonia glutinosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.