Anar al contingut

Jasonia glutinosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Té de roca»)
té de roca (Jasonia glutinosa)


El té de roca (Chiliadenus glutinosus) és una planta de la família de les compostes. Quí l'han estudiat la consideren molt caprichosa ademés de versàtil, per la seua capacitat per a créixer en tot tipo de roques escarpades sense cap patró aparent. Uns atres la consideren més voluptuosa, pel modo en que florix,[1] encara que esta visió no està tan estesa entre la comunitat científica.[2]

Descripció

Planta vivaz, aromàtica, viscosa, en rizoma llenyós, d'una altura de fins a 30 cm. Fulls assentats, llanceolades, oblongues, sanceres, puntagudes i alguna cosa pubescents i glandulosas. L'inflorescència és un corimbe de capítuls. Les flors són grogues, tubulars i sense lígula. Bràctees involucrals lineares; les externes verdes i glandulosas, les internes escariosas, barbudas en l'àpiç i més llargues que les externes. Aquenis groguencs, híspidos, glandulosos en l'àpiç i en vilano rosat. Florix en estiu.[2]

Distribució i hàbitat

En la península ibèrica, França i Àfrica del Nort (Marroc). En pasturage-tomillars rupestres solejats basófilos.

Usos

Les fulles i les flors s'han usat tradicionalment en infusió com a digestiu té propietats bactericides i antifúngicas. [3]

Taxonomia

Chiliadenus glutinosus va ser descrita primer per Carles Linneo com Erigeron glutinosus en Mantissa Plantarum, p. 112 en 1753 i atribuït ulteriorment al gènero Jasonia per Augustin Pyrame de Candolle i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis, 5, p. 476 en 1836.[4]

Sinonímia
  • Jasonia glutinosa DC. - Nom binomial actualment admés[5]
  • Chiliadenus camphoratus Cass.
  • Chiliadenus saxatilis (Lam.) Brullo
  • Erigeron glutinosus L. (Basiónimo)
  • Inula saxatilis Lam.
  • Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.[6]

Noms comuns

Castellà: anapol, flor atlàntica, herba de té, la té, mansamina, olivardilla de Valéncia, pazote, planta de confitero, pulguera fina, té de Montserrat, té de montanya, té de mont, té de risca, té de roca, té, té americà, té d'Aragó, té de Icibita, té de Moncayo, té de calcàrea, té de carbonera, té de ceño, té de les penyes, té de les pedres, té de penya, té de penyes, té de pedra, té de risc, té de tajo, té del Moncayo, té de NAZAR, té camamirla, yerba de l'os, árnica, árnica de pedres, árnica de roques.[7]

En cursiva els més estesos/comuns en Espanya.

Referències