Jasonia glutinosa
.jpg)
El té de roca (Chiliadenus glutinosus) és una planta de la família de les compostes. Quí l'han estudiat la consideren molt caprichosa ademés de versàtil, per la seua capacitat per a créixer en tot tipo de roques escarpadas sense cap patró aparent. Uns atres la consideren més voluptuosa, pel modo en que florix,[1] encara que esta visió no està tan estesa entre la comunitat científica.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Planta vivaz, aromàtica, viscosa, en rizoma leñoso, d'una altura de fins a 30 cm. Fulls assentats, lanceoladas, oblongas, sanceres, puntagudes i alguna cosa pubescentes i glandulosas. L'inflorescència és un corimbe de capítuls. Les flors són grogues, tubulars i sense lígula. Bràcteas involucrales lineares; les externes verdes i glandulosas, les internes escariosas, barbudas en l'àpiç i més llargues que les externes. Aquenios groguencs, híspidos, glandulosos en l'àpiç i en vilano rosat. Florix en estiu.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]En la península ibèrica, França i Àfrica del Nort (Marroc). En pasturage-tomillarés rupestres solejats basófilos.
Usos
[editar | editar còdic]Els fulls i les flors s'han usat tradicionalment en infusió com a digestiu té propietats bactericides i antifúngicas. [3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Chiliadenus glutinosus va ser descrita primer per Carlos Linneo com Erigeron glutinosus en Mantissa Plantarum, p. 112 en 1753 i atribuït ulteriorment al gènero Jasonia per Augustin Pyrame de Candolle i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis, 5, p. 476 en 1836.[4]
- Sinonímia
- Jasonia glutinosa DC. - Nom binomial actualment admés[5]
- Chiliadenus camphoratus Cass.
- Chiliadenus saxatilis (Lam.) Brullo
- Erigeron glutinosus L. (Basiónimo)
- Inula saxatilis Lam.
- Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: anapol, flor atlàntica, herba de té, la té, mansamina, olivardilla de Valéncia, pazote, planta de confitero, pulguera fina, té de Montserrat, té de montanya, té de mont, té de risca, té de roca, té, té americà, té d'Aragó, té de Icibita, té de Moncayo, té de calcàrea, té de carbonera, té de ceño, té de les penyes, té de les pedres, té de penya, té de penyes, té de pedra, té de risc, té de tajo, té del Moncayo, té de NAZAR, té camamirla, yerba de l'os, árnica, árnica de pedres, árnica de roques.[7]
En cursiva els més estesos/comuns en Espanya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Jasonia glutinosa D.C (“Roc tea”): botanical, phytochemical and pharmacological aspects».Boletin Llatinoamericà i del Carib de Plantes Medicinals i Aromaticas.Consultat el 2024-07-16.
- ↑ 2,0 2,1 Penes, A. (1991). , Valladolit:Àmbit. ISBN ISBN 84-86770-40-8.
- ↑ https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionals/iect_chiliadenus%20glutinosus_tcm30-164125.pdf
- ↑ «Jasonia glutinosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de juliol de 2015.
- ↑ The Plant List, vers. 1, 1, 2013
- ↑ The Global Compositae Checklist
- ↑ Noms vernàculs de Jasonia glutinosa en Anthos (requerix busca)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jasonia glutinosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.