Anar al contingut

Syngonosaurus macrocercus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Syngonosaurus.png
Syngonosaurus macrocercus

Syngonosaurus macrocercus és l'única espècie coneguda del gènero dubtós extint Syngonosaurus (gr. “fardacho parent”) de dinosauri ornitisquio, ornitópodo que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament 100 millons d'anys, en l'Albiense, en lo que és hui Europa.[1] Encara que vàries voltes li'l considera un anquilosaurio sinònim de Acanthopholis o Anoplosaurus en el passat, treballs recents mostren que és un iguanodonte.[2] L'espècie tipo , S. macrocercus, va ser descrita pel paleontòlec britànic Harry Seeley en 1879[3] i després va ser sinonimizada en Acanthopholis, pero el gènero va ser restablit en un estudi de 2020, quan Syngonosaurus i Eucercosaurus varen ser reinterpretats com iguanodontianos basals.[4]


En 1869 , Harry Govier Seeley va nomenar vàries espècies noves de Acanthopholis basant-se en restants de Cambridge Greensand. Acanthopholis macrocercus basat en espècimen CAMSM B55570-55609, Acanthopholis platypus, CAMSM B55454-55461[5] i Acanthopolis stereocercus, CAMSM B55558 55569.[6] Més vesprada, Seeley va dividir el material de Acanthopholis stereocercus i va basar una nova espècie de Anoplosaurus en part d'ell, Anoplosaurus major. També va descriure una nova espècie, Acanthopholis eucercus, sobre la base de sis vèrtebres cabals, CAMSM 55552-55557.[7] No obstant, en 1902 , Franz Nopcsa ho va canviar per una atra espècie de Acanthopholis, Acanthopholis major. Nopcsa al mateix temps va canviar el nom de Anoplosaurus curtonotus a Acanthopholis curtonotus. En 1879, Seeley va nomenar al gènero Syngonosaurus basant-se en part del material tipo de A. macrocercus.[7] En 1956 , Friedrich von Huene va canviar el nom de A. ornitorrinco a Macrurosaurus platypus.[8]

En 1999 Xabier Pereda-Superbiola i Paul M. Barrett varen revisar tot el material de Acanthopholis. Varen concloure que totes les espècies eren nomina dubia els espècimen de les quals sintípicos eren composts de restants de anquilosaurianos i ornitópodos no diagnòstics, incloent Syngonosaurus.[9] Syngonosaurus va ser vist com un anquilosauriano tant en una publicació de 2001[3] com en una publicació de 2004.[10] Syngonosaurus va ser sinonimizado en Acanthopholis en 1999, pero el gènero va ser restablit en un estudi de 2020, quan Syngonosaurus i Eucercosaurus varen ser reinterpretats com iguanodontido basals.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Seeley, H.G., 1879, "On the Dinosauria of the Cambridge Greensand", Quarterly Journal of the Geological Society 35: 591-636
  2. P. M. Barrett and J. A. Bonsor. 2020. A revision of the senar-avian dinosaurs ‘Eucercosaurus tanyspondylus’ and ‘Syngonosaurus macrocercus’ from the Cambridge Greensand, UK. Cretaceous Research 104638
  3. 3,0 3,1 Carpenter, Kenneth (2001). «Phylogenetic Analysis of Ankylosauria», Carpenter, Kenneth (ed.). The Armored Dinosaurs, Indiana University Press, pp. 455–480. ISBN 0-253-33964-2.
  4. 4,0 4,1 A revision of the senar-avian dinosaurs Eucercosaurus tanyspondylus and Syngonosaurus macrocercus from the Cambridge Greensand, UK” (en) . Cretaceous Research 118: 104638. doi:10.1016/j.cretres.2020.104638.
  5. Seeley, H.G.. “XXXVII.— On Acanthopholis platypus (Seeley), a Pachypod from the Cambridge Upper Greensand”. Annals and Magazine of Natural History 8 (47): 305–318. doi:10.1080/00222937108696494. ISSN 0374-5481.
  6. Seeley, H.G. (1869). Index to the Fossil Remains of Aus, Ornithosauria, and Reptilia from the Secondary Strata arranged in the Woodwardian Museum of the University of Cambridge, Deighton, Bell and Company, pp. xvii.
  7. 7,0 7,1 Seeley, H.G.. “On the Dinosauria of the Cambridge Greensand”. Quarterly Journal of the Geological Society 35 (1–4): 591–636. doi:10.1144/GSL.JGS.1879.035.01-04.42. ISSN 0370-291X.
  8. von Huene, F. (1956) "Palaeontologie und Phylogenie der niederen Tetrapoden"
  9. “A systematic review of ankylosaurian dinosaur remains from the Albian-Cenomanian of England” . Special Papers in Palaeontology 60: 177–208.
  10. M. K. Vickaryous, T. Maryanska, and D. B. Weishampel. 2004. Ankylosauria. In D. B. Weishampel, P. Dodson, and H. Osmolska (eds.), The Dinosauria (second edition). University of Califòrnia Press, Berkeley 363-392