Symbiodinium
Symbiodinium és un gènero d'algues unicelulars dinoflageladas de la família Symbiodiniaceae, orde Suessiales i classe Dinophyceae.[1]
Comunament se'ls pot cridar zooxantelas, del llatí Zooxanthellae, que ve a significar "menuts animals grocs", en referència al seu color marró-dorat.[2] En anterioritat es va publicar la presència d'esta microalga en vida lliure en l'oceà[1] i en relació simbiòtica intracelular en corals, anémones, meduses, zoantarios, sacoglosos, cilioforos, foraminíferos i esponges o simbiosis extracelular en pechines jagantes.[3] Hui en dia, açò varia lloc que baix alvanços en estudis moleculars, morfològics, fisiològics i ecològics s'ha propost que la divergència evolutiva entre els organisme que es consideraven Symbiodinium són els suficients per a que siguen considerats com a gèneros distints. De tal manera que lo que abans es definia com Symbiodinium hui pot variar en disntitos clados de la família Symbiodiniaceae a on Symbiodinium s'utilisaria exclucivamente per al clado A.[4]
Relació alga-coral
[editar | editar còdic]Encara que existixen corals que no formen una relació simbiòtica en estes algues (com els corals de secs d'aigües profundes), la gran majoria si ho fa. A l'inici d'una relació simbiòtica coral-alga, estes algues són generalment integrades per mecanismes de nutrició del coral a on són detectades i internalizadas.[5] Els corals són organimos sesiles i d'esta manera conseguixen rebre productes fotosintéticos provinents de les algues de manera constant mentres que les algues reben composts de nitrogen i fòsfor provinents del coral.[6] El tamany de la població d'estos organismes en els teixits del hospedero és llimitada per la cantitat de nutrients i llum que rep, aixina com per l'expulsió de les cèlulas excessives. A la ruptura de la relació coral-alga se li crida blanqueamiento i en esta ocorre una disminució abrupta de la població d'algues dins del teixit o una disminució abrupta del pigment que contenen estes.[7] Despuix d'un blanqueamiento, un coral pot ser reinfectado per zooxantelas i si no ho fa est pot escontrarse en perill de perdre teixit, la capacitat de reproduir-se o inclús fallir.
Ecologia
[editar | editar còdic]Les distribucions d'espècies de Symbiodinium comprenen diferents gremis ecològics en un ecosistema de sec coralino.
A: Cnidarios hospedantes poden expulsar millons de cèlules simbiontes (viables i necróticas) en el mig ambient circumdant (a). A la seua volta, estos animals passen grans cantitats d'aigua a través del seu sistema gastrovascular, tant per a la respiració, com per a l'eliminació de rebujos, un procés que introduïx numeroses menudes partícules, incloent aliment i atres espècies de Symbiodinium (indicades per diferències de color en les cèlules) (b).
B: La caseta ecològica, des del punt de vista funcional dels grups, diferix entre espècies de Symbiodinium. Existixen varis gremis ecològics, incloent abundants espècies de hospedantes específics i hospedantes generalistes (1), espècies de baix fondo i potencialment oportunistes (2), i espècies no simbiòtiques estretament relacionades en el bioma del coral (3) i/o ocupant hàbitats no associats (4).[8]
Les Symbiodinium són espècies crucials per als secs coralinos, ya que el seu impacte en la comunitat és extremadament gran en relació en la seua fracció del total de la biomassa de la comunitat.[9]
Els coralés hermatípicos, aquells que en els seus esquelets construïxen els secs, tenen espècies de Symbiodinium, i són depenents en gran mida d'elles, llimitant aixina el seu creiximent a la zona fótica del sec. Esta relació simbiòtica és provablement la responsable del gran èxit dels corals com a organismes constructors de secs en les aigües tropicals. Per tant, també és clau per a la supervivència de la major part de les espècies coralinas, i, per tant, dels propis secs. De fet, l'aument de les temperatures de les aigües oceàniques, produït pel canvi climàtic global i els fenomens com El Chiquet, provoquen el estrés dels animals hospedantes que alberguen les Symbiodinium,[10] en l'abandó massiu d'estes dels teixits animals, #lo que es coneix com blanqueig en el cas dels corals, i, la mort d'estos, en molts casos.
-
Pocillopora sp viva
-
Pocillopora sp afectada per blanqueig, sense Symbiodinium
-
Colónia de Acropora cervicornis sana. Només les puntes de creiximent són blanques
-
Colónia de Acropora cervicornis en Reunió. Les branques blanques han perdut les seues Symbiodinium
Aparte dels "corals durs" de l'orde Scleractinia, també els "corals blans" de l'orde Alcyonacea i part de les gorgonias, obtenen gran part dels seus nutrients de la relació simbiòtica en espècies de Symbiodinium. Atres organismes que poden contindre Symbiodinium són les esponges, les meduses, els moluscs bivalvats, "cucs" marins i alguns protistas, entre uns atres.
Espècies
[editar | editar còdic]El Registre Mundial d'Espècies Marines accepta les següents espècies en el gènero:[11]
El Registre Mundial d'Espècies Marines accepta les següents espècies en el gènero:[11]
- Symbiodinium bermudense R.K.Trench, 1993
- Symbiodinium californium A.T.Banaszak, R.Iglésies-Prieto & R.K.Trench, 1993
- Symbiodinium cariborum R.K.Trench, 1993
- Symbiodinium corculorum R.K.Trench, 1993
- Symbiodinium goreaui Trench & Blank, 2000
- Symbiodinium kawagutii Trench & Blank, 2000
- Symbiodinium meandrinae R.K.Trench, 1993
- Symbiodinium microadriaticum Freudenthal, 1962
- Symbiodinium minutum T.C.LaJeunesse, J.I. Parkinson & J.D.Reimer, 2012
- Symbiodinium pilosum Trench & Blank, 2000
- Symbiodinium psygmophilum LaJeunesse, T.C., Parkinson, J.I. & Reimer, J.D., 2012
- Symbiodinium pulchrorum R.K.Trench, 1993
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Stat, Michael; Baker, {{{nom2}}}; Bourne, David G.; Correja, {{{nom4}}} (2012). [1] (en en), Elsevier, pp. 1–65. doi:10.1016/b978-0-12-394282-1.00001-6. ISBN 978-0-12-394282-1.
- ↑ http://eol.org/pages/91312/details
- ↑ «Symbiodinium—Invertebrate Symbioses and the Role of Metabolomics».Marine Drugs.8(10)
- 2546–2568.ISSN 1660-3397.doi:10.3390/md8102546.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ «Systematic Revision of Symbiodiniaceae Highlights the Antiquity and Diversity of Coral Endosymbionts».Current Biology.28(16)
- 2570–2580.i6.doi:10.1016/j.cub.2018.07.008.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ «Cellular mechanisms of Cnidarian bleaching: stress causes the collapse of symbiosis».Journal of Experimental Biology.211(19)
- 3059–3066.ISSN 1477-9145.doi:10.1242/jeb.009597.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ Debelius, Helmut i Baensch, Hans A. (1998) Atles Marí. Mergus.
- ↑ «Coral bleaching––how and why?».Marine Pollution Bulletin.46(4)
- 385–392.doi:10.1016/S0025-326X(03)00037-7.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ https://commons.wikimedia.org/wiki/. Todd LaJeunesse (2012)
- ↑ Baker, A. C. (2003). (en anglés) Flexibility and specificity in coral-algal symbiosis: diversity, ecology, and biogeography of Symbiodinium. Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics. 34, 661-689.
- ↑ Jokiel P.L, Cols, S.L (1990) (en anglés) Response of Hawaiian and other Indo-Pacific reef #coral to elevated temperature. #Coral Reefs 8:155-162
- ↑ 11,0 11,1 Guiry, Michael D. (2014). Symbiodinium Freudenthal, 1962. In: Guiry, M.D. & Guiry, G.M. (2014). AlgaeBase. World-wide electronic publication, National University of Ireland, Galway (taxonomic information republished from AlgaeBase with permission of M.D. Guiry). Accessed through: World Register of Marine Species at http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&aneu=109572 Consultat el 19 d'octubre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Symbiodinium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.