Sec coralino d'aigua freda

Sec de coral Lophelia.

Els secs coralinos d'aigua freda o secs coralinos d'aigües profundes es desenrollen en un ambient marí més profunt i més obscur que els secs de coral de superfície, i solen estar a una profunditat de més de 1000 m, a on les temperatures poden aplegar a 4 °C. Estan formats primordialmente per cnidarias madrepóricas, el més comú dels corals, pero també contenen alguns corals negres i corals suaus, incloent gorgonias. Formen, com els secs de superfície, un verdader ecosistema.

A diferència dels corals d'aigües templades, estos corals no depenen de la zooxantelas per lo que fàcilment poden viure en aigües profundes. Les agrupacions de varis quilómetros de coral Lophelia es donen en moltes parts del món i moltes atres espècies de corals d'aigua freda contribuïxen al desenroll de secs més profunts.

Encara que hi ha casi tantes espècies de corals d'aigües profundes com d'aigües superficials, només unes poques espècies d'aigües profundes són capaces de desenrollar secs. Els corals formen agregació anomenades plaques, montículs, montanyes, boscs o xares. Estes agregació es nomenen a sovint com "secs", pero es diferencien d'ells estructural i funcionalmente. De fet, originalment la paraula "sec" designava una estructura rocosa a flor de l'aigua, d'orige biològic o no, pero en el context de la divulgació d'este ecosistema, el terme "secs de coral d'aigua freda" està molt estés.

Els cables submarins i els métodos de peixca, tals com la peixca d'arrastre, tendixen a trencar i destruir els secs de coral aïllats. Els secs de coral d'aigua freda estan protegits per la United Kingdom Biodiversity Action Pla, que va ser la resposta del govern del Regne Unit al Conveni sobre la Diversitat Biològica celebrat en el Cim de la Terra de Riu de Janeiro, en 1992.

Descobriment i estudi

El coral Lophelia no té pigmentació.

Els secs coralinos d'aigua freda són molt desconeguts, perque els corals també construïxen els seus secs en les aigües obscures i fredes de les latitut altes, com en la plataforma continental de Noruega. Varen ser descoberts pels peixcadors fa uns 250 anys, lo que va atraure l'interés dels científics. Els primers científics no sabien cóm estos secs podrien subsistir en les condicions aparentment estèrils i obscures de les altes latitut. Fins que el desenroll tecnològic no va permetre que un submarí tripulat poguera alcançar una profunditat suficient per a estudiar-los no es varen poder analisar, per lo que els científics estan escomençant a comprendre estes organisacions. El treball pioner de Wilson (1979) va dur al descobriment d'una colónia en la costa d'Irlanda. El primer vídeo d'un gran i profunt sec coralino va ser obtingut en juliol de 1982, quan la companyia petrolera noruega Statoil va trobar un sec, de 15 metros d'altura i 50 metros d'ample, a una profunditat de 280 metros, prop de l'illa Fugloy, prop del círcul polar àrtic, al nort de Noruega.

Durant la seua investigació sobre el sec Fugloy, Hovland i Mortensen també varen trobar pockmarks, cràters en l'oceà profunt resultants de la lliberació de gas o de líquit prop del sec. Des de llavors, centenars de secs de coral han segut cartografiats i estudiats. Aproximadament el 60 % dels secs es desenrollen prop d'estos cràters. Tenint en conte que els cràters es formen per l'expulsió de líquits i gasos (incloent metà), molts científics especulen que pot haver un víncul entre l'existència dels secs de coral d'aigües profundes i els nutrients per infiltració (hidrocarburs llaugers, com el metà, el etano i el propà) a través de fondo marí. Esta hipòtesis rep el nom de «teoria hidràulica» per als secs de coral d'aigües profundes.

Les comunitats de Lophelia alberguen una molt diversa vida marina, com esponges, cucs poliquetos, moluscs, crustacis, ofiuroideos, estreles de mar, erizos de mar, briozoos, carranc arrapa, peixos, i moltes atres espècies de vertebrats i invertebrats.

El primer simpòsium internacional sobre els corals d'aigües profundes, es va celebrar en Halifax, Canadà, en l'any 2000. El simpòsium va examinar tots els aspectes dels corals d'aigües profundes, inclosos els métodos per a la seua protecció.

Taxonomia

Coral d'aigua freda Madrepora oculata.

Els corals són animals del tall Cnidaria. i de la classe Anthozoa. Els Anthozoa es dividixen en dos subclasses: els octocorales (alcyonaria) i els hexacorales (zoantharia). Els corals blans són octocorales, com les plomes de mar Pennatula. Els hexacorales inclouen les anémones marines i els corals pétreos. Els octocorales tenen huit tentàculs en el seu cos, mentres que els hexacorales tenen sis, o múltiples de sis. La majoria dels corals d'aigües profundes són corals pétreos.