Superluna

La superluna del 19 de març de 2011 (dreta) comparada en una lluna promig el 20 de decembre de 2010 (esquerra), vista des de la terra

La superluna del 14 de novembre de 2016 estava a del centre de la Terra. Va ser la més propenca des de 1948 i no estarà tan prop fins a 2034.

Erro al crear miniatura:

Superluna, Montevideo, Uruguay

Es denomina superluna a la coincidència de la lluna plena o lluna nova en el major acostament d'esta a la Terra (el perigeo). Açò ocorre degut a que l'òrbita llunar és elíptica. En dits casos li la sol apreciar alguna cosa més gran i més lluent de lo normal. El fenomen opost, una sizigia d'apogeu o una lluna plena (o nova) al voltant de l'apogeu, s'ha denominat microluna.

Etimologia

El terme superluna va ser falcat pel astrólogo Richard Nolle en 1979, qui ho va definir com:

"SuperMoon is a word I coined in a 1979 article for Dell Publishing Company's HOROSCOPE magazine, describing a new or full moon which occurs with the Moon at or near (within 90% of) its closest approach to Earth in a given orbit." espanyol "SuperLuna és una paraula que vaig falcar en un artícul de 1979 per a la revista HOROSCOPE de Dell Publishing Company, descrivint una lluna nova o plena que ocorre en la Lluna en o prop (dins del 90%) de la seua aproximació més propenca a la Terra en una òrbita determinada".

És dir, una lluna nova o plena la distància relativa de la qual al perigeo de la seua òrbita és major o igual que el 90 %. El terme va ser introduït originalment degut a que, segons Nolle, les superlunas estarien associades en grans huracans, erupció volcàniques i terremots. Nolle va introduir el terme a l'objecte de caracterisar eixes influències.

A pesar de l'orige, i de que en principi la definició correspon tant a la lluna nova com a la lluna plena, en el temps el terme "superluna" s'ha popularisat per a referir-se genèricament a la lluna plena que succeïx prop del perigeo, i que, per tant, sol eixercir una major força de marea i tindre un diàmetro aparent alguna cosa més gran de lo normal. És aixina prou habitual que el terme siga utilisat sense referir-se expressament a la definició de Nolle, i sense precisar en cada cas qué és lo que s'entén per "prop del perigeo" (delta màxima en temps sobre el pas pel perigeo, distància relativa mínima, ...), o que, inclús, siga utilisat per a referir-se genèricament a les llunes plenes de grans tamanys angulars, sense precisar cotes concretes, en lo que tot açò fa que moltes voltes el concepte conduïxca a confusió i siga àmpliament malinterpretado.

Encara que no és un terme científic, si s'accepta la definició original arbitrària de Nolle astronómicament una superluna (plena) seria, lliteralment, una lluna plena (180° de diferència de llongitut eclíptica sobre el sol) tal que dRelativaApogeo=(dApogeoOrbita - dLunaLlena)/(dApogeoOrbita - dPerigeoOrbita)>=0,9, a on dApogeoOrbita/dPerigeoOrbita són les distàncies geocéntricas al perigeo/apogeu d'eixa òrbita en concret. Note's que la definició s'establix en térmens de distància relativa al perigeo/apogeu d'una òrbita donada, i no en térmens d'uns valors concrets de distància o tamany angular, en lo que no necessàriament les majors superlunas (màximes aproximacions al perigeo) es corresponen en màxims tamanys aparents en térmens globals, ya que les majors aproximacions podrien succeir en òrbites més curtes i no tindre repercussió visual. Eixa definició arbitrària tan poc restrictiva de Nolle implica que, llunt de ser alguna cosa excepcional, pot haver sorprenentment quatre o més superlunas per any, sempre en grups de quatre o cinc seguides.

Les diferències de tamany entre una d'estes superlunas i atres llunes plenes normals poden aplegar a ser de fins a un 14 %, uns 4 minuts d'arc, en casos extrems (lluna prop del perigeo vs. lluna prop de l'apogeu), d'entorn al 6.5 %, uns 2 minuts d'arc, si es compara una superluna gran en una lluna plena mija 'normal', i d'entorn al 3 %, al voltant d'un minut d'arc, si es comparen superlunas entre sí. Si la comparació es realisa entre les majors de cada grup de 4/5, més o menys una a l'any (unes nou per década), les diferències es reduïxen a un valor d'entorn al 0.2 %, uns pocs segons d'arc, alguna cosa imperceptible a ull nuet. Les diferències en lluentor són d'entorn a un 30 % en eixos casos extrems, i d'entorn a un 15 % sobre una lluna plena mija normal, lo que en magnitut visual (llei de Pogson) es traduïx en una variació d'unes poques dècimes sobre el valor mig de -12.7 d'una lluna plena mija.

Superluna ompli de 2011

Erro al crear miniatura:

Comparativa entre els tamanys angulars geocéntricos (en segons d'arc) de les llunes plenes de la década 2010-2020. Les superlunas (distància relativa a l'apogeu >= 0.9) es mostren en roig, i les majors de cada grup de 4/5 en roig gros. La superluna de novembre de 2016, la de major tamany angular de l'interval 1948-2034, es mostra en vert com a referència (efemérides DE432/LE432 JPL).

La superluna plena del 19 de març de 2011 va estar a solament una hora del perigeo, el punt en que la Lluna s'acosta més a la Terra, a una distància de 356 577 quilómetros. Per això es va vore un 14 per cent més gran i fins a un 30 per cent més lluent (que en l'apogeu). Note's, no obstant, que l'ull humà percep les diferències de lluentor de forma logarítmica (magnituts, no lluentors).