Anar al contingut

Suevita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ries Roter Suevit.JPG
Suevita
Archiu:Suevit Aufhausen. caps block 0
Suevita del cràter d'impacte Ries de Nördlinger (localitat tipo)
Archiu:Suevit Rochechouart.jpg
Suevita verdosa d'un cràter d'impacte en Rochechouart, França
Archiu:Suevit Logoisk.jpg
Suevita d'un cràter d'impacte en Lahojsk, Bielorússia
Archiu:Suevit Manicouagan.jpg
Suevita del cràter Manicouagan, Quebec, Canadà
Archiu:Suevite Aumühle.jpg
Una capa grossa de suevita (grisa clar) sobre blocs de brecha Bunte (ací en la seua majoria composts d'argila rojosa)
Archiu:Sudbury suevite.jpg
Brecha de suevita del event d'impacte de Sudbury. El clasto més gran en el centre inferior esquerre medix 9 polzades d'ample.
Archiu:NördlingenRathausTreppenportal.jpg
Portal a l'escala de l'ajuntament fabricat de suevita en Nördlingen, Alemània

La suevita és una roca que consistix en part de material derretido, típicament formant una brecha que conté vidre i cristals o fragments líticos, formats durant un event d'impacte. Forma part d'un grup de tipos i estructures de roques que es coneixen com impactitas.

La "suevita" rep el seu nom del lloc a on va ser descrita per primera volta, el Ries de Nördlingen, ubicat en la Suabia bavara.[1][2][3]

Formació

[editar | editar còdic]

Es creu que la suevita es forma dins i al voltant dels cràters d'impacte per mig de la sinterización de fragments fosos junt en els clastos no fosos de la roca del lloc d'impacte. Les roques formades a partir de material més completament derretido que es troba en el sol del cràter es coneixen com tagamitas. La suevita és distinta de la pseudotaquilita en una estructura d'impacte, ya que es creu que esta última es va formar per efectes de fricció dins del pis del cràter i baix del cràter durant la fase de compressió inicial de l'impacte i la posterior formació de l'alçament central.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2009) Der Stein der Schwaben: Natur- und Kulturgeschichte dones Suevits, 1. Aufl edició, Staatsanzeiger für Baden-Württemberg. ISBN 978-3-929981-78-0.
  2. Jahresberichte und Mitteilungen dones Oberrheinischen Geologischen Vereins.93
    77–88.ISSN 0078-2947.doi:10.1127/jmogv/93/2011/77.Consultat el 2026-07-03.
  3. Oliver Sachs (2019). Die vergessenen Karten dones Nördlinger Rigueres: geologische Kartenwerke bis 1880 und ihre Beziehung zu donen frühesten Entstehungstheorien = The forgotten maps of the Nördlinger Ries, 1. Auflage edició, amh-Geo. ISBN 978-3-947953-03-5.
  4. French, B.M. 1998. Traces of Catastrophe, A handbook of shock-metamorphic effects in terrestrial meteorite impact structures, Llunar and Planetary Institute Chapter 5. (PDF) . Retrieved on 2011-06-22.