Anar al contingut

Subasta d'un dólar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Caps block 0 $1 obverse.jpg
Un dólar.

La subasta d'un dólar és un joc seqüencial de suma no nula dissenyat pel economiste Martin Shubik per a ilustrar una paradoxa presentada per la teoria tradicional de l'elecció racional: els jugadors en informació perfecta en el joc seran impulsats a realisar una decisió extremadament irracional basada en una seqüència de les alternatives racionals efectuades durant el joc.

Disposició inicial

[editar | editar còdic]

Un subastador oferix en subasta un billet d'un dólar en les següents condicions:

  1. El dólar serà entregat a aquell que oferixca el valor més alt, devent este comprador pagar la puja que haja realisat.
  2. El solicitant que va oferir el preu immediatament inferior deu també pagar la puja efectuada, sense obtindre res a canvi d'este pagament.

Suponga que el joc escomença en un dels jugadors oferint 1 centau, en lo que espera conseguir un benefici de 99 centaus. Immediatament serà superat per un segon jugador que oferixca 2 centaus, ya que el benefici de 98 centaus serà igualment desijable. Un i un atre van aumentant les puges i disminuint el benefici fins que la subasta aplega a 99 centaus. Suponent que un jugador haja licitat per 98 centaus i un atre per 99, el primer té ara l'oportunitat de licitar per un dólar, lo que eliminaria el seu benefici, o perdre 98 centaus. Ara el jugador en la puja de 99 centaus està en un dilema:

  1. Pot licitar per 1 dólar i 1 centau, guanyat la subasta d'un dólar pero perdent 1 centau.
  2. Pot deixar les coses com estan i perdre 99 centaus.

En experiments reals, en aplegar a este punt els dos jugadors seguien licitant en l'únic benefici de llimitar les seues pèrdues.

Resultat

[editar | editar còdic]

El joc en realitat no té cap equilibri, ya que dos jugadors racionals en este joc teòricament poden perdre tot els seus diners en benefici del subastador. Abdós jugadors perdran diners, pero el guanyador perdrà al voltant de 99 centaus menys que el perdedor. Posades en pràctica anecdòtiques d'este joc realisat en salons de classe han terminat únicament quan una de les parts va perdre tot els seus diners o quan ha intervingut el professor.

Referències

[editar | editar còdic]

Martin Shubik: "The Dollar Auction Game: A Paradox in Noncooperative Behavior and Escalation," The Journal of Conflict Resolution, 15, 1, 1971, 109-111.