Anar al contingut

Stylonurina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Stylonurus BW white background.png
Stylonurina

Stylonurina és una de les dos suborden d'euriptéridos, un grup d'artròpodes extints comunament coneguts com "escorpiones marins". Els membres de el suborde es coneixen colectiva i informalmente com "estilonurinos euriptéridos" o "estilonurinos". Els fòssils de les espècies d'esta suborden han segut trobats en Europa, Nort Amèrica i inclús Siberia.[1]

En comparació a l'atre suborden, Eurypterina, els estilonurinos eren relativament rars i conservaven els seus apèndixs prosomales posteriors per a caminar. A pesar de la seua escassea, els estilonurinos posseïxen el ranc temporal més llarc dels dos subordenes. Este grup conté alguns dels euriptéridos més antics coneguts, com Brachyopterus, del Ordovícico Mig, aixina com els euriptéridos més jóvens registrats, que daten del Pérmico Tardà. Es varen mantindre poc freqüents durant tot l'Ordovícico i el Silúrico, encara que la radiació dels micteropoides (un grup de formes grans que s'alimentaven per mig d'agranada) en el Devónico tardà i el Carbonífero representa l'última gran radiació dels euriptéridos abans de la seua extinció en el Pérmico.[2]

Encara que el suborde Eurypterina conté varis euriptéridos jagants famosos com Pterygotus i Jaekelopterus, el suborde Stylonurina també va donar lloc a formes de gran tamany, vàries d'elles superiors a un metro de llongitut. El major estilonurino conegut va ser Hibbertopterus scouleri, en una llongitut potencial de casi 2 metros.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Fossilworks: Stylonurina». fossilworks.org. Consultat el 3 d'octubre de 2017.
  2. (2010).Journal of Systematic Palaeontology.8(1)
    49–61.doi:10.1080/14772011003603564.
  3. (2008).Bulletin of the Peabody Museum of Natural History.49
    19–99.doi:10.3374/0079-032X(2008)49[19:HEASCE]2.0.CO;2.