Anar al contingut

Stropharia caerulea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Stropharia caerulea a2 (2).JPG
Stropharia caerulea (Stropharia caerulea)


Stropharia caerulea, és una espècie de fonc formador de foncs de la família Strophariaceae. És una espècie alguna cosa comuna que es troba en Europa i Amèrica del Nort, a on creix com sapròfit en prats, vores de carreteres, bardices, jardins i mantillo d'asclons de fusta. S. caerulea va ser descrita oficialment a la ciència en 1979, encara que se sabia que era una espècie distinta durant aproximadament dos sigles abans d'això.  El nom científic Stropharia cyanea, segons lo definit per Tuomikoski en 1953, i utilisat per varis autors posteriors, és sinònim de S. caerulea.[1]

Els cossos frutales (foncs) de Stropharia caerulea presenten un capell blau verdenc escassament cobert de taques blanques de vel en el marge i una textura superficial pegajosa i glutinosa. Les làmines en la part inferior del capell tenen una unió adnata o sinuada al estípite. Inicialment són de color marró violàceu pàlit, i es tornen de color marró més obscur a mida que maduren les espores. El talle verdenc està cobert de escamas blanques fins a un anell prim i transitori. És similar en apariència a un parent menys comú Stropharia aeruginosa, pero eixa espècie té un anell més robust en el seu estipe, més escamas en el capell i làmines més obscures en vores blanques.

Descripció

[editar | editar còdic]

Els cossos frutales tenen tapes còniques a aplanadas que medixen de 2 a 7,5 cm (0,8 a 3,0 polzades) de diàmetro. Per lo general, tenen un umbo baix i ample. El color del capell depén de la seua edat, variant de blava verdenc pàlit a vert groguenc blavenc. A sovint hi ha una zona blanquecina al voltant del marge, que invariablement té tenyides verda blavencs. Quan està humida, la tapa està pegajosa en una cutícula que es pot pelar fàcilment; les tapes seques són planes i lluentes. Les làmines són inicialment de color marró violàceu pàlit, tornant-se de color marró més obscur a mida que maduren les espores. Tenen una unió adnata o sinuada al estípite. El estipe té una zona anular (anular) de curta duració; per damunt d'esta zona el estipe és pla, mentres que per davall és fibroso i escamoso.  La polpa és incolora, encara que pot tindre tenyides blaves en el capell i el peu, i carix d'olor o sabor distintiu.[2] Els cossos frutales de Stropharia cyanea són de comestibilidad desconeguda.[3]


L'estampat d'espores és marró.[4] [nota 1] Les espores solen medir de 8,0 a 9,0 per 4,0 a 5,5 µm i tenen una forma d'elipsoide a oblonga a ovoide, segons l'àngul de visió. Els basidios (cèlules portadores d'espores) tenen forma de maza estreta, quatre espores i dimensions de 24-40 per 7-12 µm. Els queilocrisocistidios (que es troben en la vora branquial) tenen forma de maza, medixen 30-55 per 4-40 µm, en un coll de 2-5 µm d'ample. Els pleuroquirisocistidios (en la cara branquial) medixen 40-60 per 5-18 µm en un coll de 2-4 µm d'ample. Les conexions de abrazadera són abundants en tots els teixits de S. caerulea.[2] El fonc produïx acantocitos, cèlules espinoses produïdes en branques curtes del micelio.[5]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Hi ha algunes Estrofarias verdosas en les que es pot confondre S. caerulea. Stropharia pseudocyanea és una espècie poc comuna que creix en prats. Té una forma més prima que la S. caerulea, un talle suau i esponjoso i carn en una olor similar al del pebre fresc. Microscópicamente, té una empalizada densa de queilocistidios prims, capitados (en una punta esfèrica) que no taquen en la vora branquial.[6] Açò li dona a les brànquies dels cossos frutales #fresca i jóvens una vora blanquecino, una característica que està absent en S. caerulea. Una atra semblança, S. aeruginosa, és menys comú que S. caerulea. Es distinguix d'este últim per la zona anular ben desenrollada en la seua estípite, brànquies més obscures en vores blanques i escamas blanquecinas més numeroses al voltant del marge del capell.[6][7] Ademés, S. aeruginosa té colors més estables que S. caerulea, la coloració del qual tendix a desaparéixer ràpidament. No obstant, les coleccions de Stropharia a sovint mostren característiques intermiges entre dos o més espècies, lo que dificulta la seua identificació precisa.[8]

Hàbitat, distribució i ecologia

[editar | editar còdic]

Stropharia caerulea és un fonc sapròfit que dona fruts individualment o en grups.[9] Creix en o sobre prats, vores de camins, bardices, jardins i mantillo d'asclons de fusta.[7] En Europa es troba a sovint en boscs d'hages en sols alcalinos.[10] És una espècie comuna que es troba en tota Europa, a on fructifica de juliol a novembre.[2] Encara que també es troba en Amèrica del Nort, generalment fructifica d'agost a octubre,[3] es desconeix l'alcanç total de la seua distribució allí.[9]

Els cossos fructífers de Stropharia caerulea formen cordoneres miceliales, estructures similars a raïls que consistixen en una densa massa d'hifes, que creen extenses rets subterrànees que mouen nutrients i permeten que el fonc "busque recursos". Estes cordoneres a sovint s'associen en brots i rizomes de Urtica dioica.[11] S'ha investigat el desenroll d'estos sistemes miceliales i les interaccions de l'espècie en atres basidiomicetos descomponedores de la fusta formadors de cordoneres. Els micelios de Stropharia caerulea formen una estructura fractal caracterisada per un front dens que s'estén relativament llentament, una formació associada en la busca de nutrients distribuïts de manera relativament homogénea, equivalent a la busca d'aliment a curta distància. Un aument en el suministrament de nitrogen o fòsfor del sol aumenta la ramificació fractal dels micelios, lo que permet una major absorció de nutrients.[12][13][14]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

En 1953, el científic finlandés Risto Tuomikoski va observar que la coneguda Stropharia aeruginosa tenia una espècie pareguda que es caracterisava per una chafada d'espores marró, un anell temporal indistint en el estipe i crisocistidios [nota 2] que recobrixen les vores branquiales.[15] Tuomikoski va cridar a este paregut Stropharia cyanea, un nom que va basar en el tàxon Agaricus cyaneus de James Bolton de 1820. Investigadors posteriors varen confirmar l'existència i àmplia distribució europea d'este tàxon. L'us de Tuomikoski del nomene S. cyanea, no obstant, va ser incorrecte ya que el tipo de Bolton es referix a l'espècie esporada de color marró púrpura S. aeruginosa.[4] A pesar d'açò, el nom mal aplicat de S. cyanea ha persistit en algunes guies de camp contemporànees.[2] [nota 3]

Stropharia caerulea va ser mencionada per primera volta en la lliteratura científica per James Bolton en 1788, baix el nom Agaricus politus.[10] [3]Este us no es considera vàlit segons les regles nomenclaturales, perque va ser utilisat per Christian Hendrik Persoon per a referir-se a una atra espècie en la seua Synopsis methodica fungorum de 1801, que és una obra autorisada.[16] Stropharia caerulea va ser descrita oficialment pel micólogo Hanns Kreisel en 1979 a partir de coleccions realisades prop de Woldegk, Alemània.[4] Machiel Noordeloos va transferir l'espècie a Psilocybe en 1995,[17] pero hui en dia este gènero està reservat principalment per a espècies que contenen els composts psicoactivos psilocibina i psilocina.[18] Encara que la psilocibina s'havia reportat una volta en S. caerulea,[19] açò va ser casi en certea un error, ya que els anàlisis posteriors no han revelat rastres de la substància en els cossos frutales.[20]


l'epítet específic caerulea en llatí significa "blau". El fonc es coneix comunament com el cap redó blau.[21] El micólogo francés Régis Courtecuisse ha cridat al fonc "agárico verdigris",[22] pero molts atres autors usen este nom per a referir-se en canvi a Stropharia aeruginosa.[3][23][24]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bolton, James (1788). [1] (en en), Printed for the author and sold in Halifax by him. doi:10.5962/bhl.title.5394.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Noordeloos, M. I.; Kuyper, Th W.; Vellinga, {{{nom3}}} (1999-12-31). [2] (en en), CRC Press. ISBN 978-90-5410-493-3.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Phillips, Roger (2013-09-12). [3] (en en), Pa Macmillan. ISBN 978-1-4472-6402-6.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «"Zur Taxonomie von Stropharia aeruginosa sensu clapixc" [On the taxonomy of Stropharia aeruginosa sensu clapixc].».Beihefte zur Sydowia (in German).
  5. ↑ «"The acanthocyte, a unique cell type in Stropharia (Agaricales)"». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2026-02-27.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Update on Roger Phillips' Mushrooms and other fungi of Gt. Britain & Europe: Part 3: Brown- and black-spored agarics and pleurotoid species».Field Mycology.3(1)
    20–24.ISSN 1468-1641.doi:10.1016/S1468-1641(10)60124-7.Consultat el 2026-02-27.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Fungal Portraits: No. 41: Stropharia caerulea and the other green Stropharia species».Field Mycology.11(1)
    3–4.ISSN 1468-1641.doi:10.1016/j.fldmyc.2010.01.003.Consultat el 2026-02-27.
  8. ↑ «Mushrooms of the Pacific Northwest.».Timber Press Field Guides. Portland, Oregon: Timber Press..
  9. ↑ 9,0 9,1 «"Stropharia caerulea"». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2026-02-27.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Mushrooms».Smithsonian Handbooks (2nd ed.). London, UK: Dorling Kindersley Adult..
  11. ↑ «Resource acquisition by the mycelial-cord-former Stropharia caerulea: effect of resource quantity and quality».FEMS Microbiology Ecology.23(3)
    195–205.doi:10.1111/j.1574-6941.1997.tb00402.x.Consultat el 2026-02-27.
  12. ↑ «"Development of mycelial systems of Stropharia caerulea and Phanerochaete velutina on soil: effect of temperature and water potential".».Mycological Research.doi:10.1017/S0953756296003280.
  13. ↑ «"Developmental and morphological responses of mycelial systems of Stropharia caerulea and Phanerochaete velutina to soil nutrient enrichment".».New Phytologist.doi:10.1046/j.1469-8137.1998.00117.x.
  14. ↑ «Mycelial dynamics during interactions between Stropharia caerulea and other cord‐forming, saprotrophic basidiomycetes».New Phytologist.151(3)
    691–704.ISSN 0028-646X.doi:10.1046/j.0028-646x.2001.00211.x.Consultat el 2026-02-27.
  15. ↑ «Illustrated Dictionary of Mycology (2nd ed.).».St. Paul, Minnesota: The American Phytopathological Society.
  16. ↑ «Index Fungorum - Name Record» (en en). Index Fungorum. Consultat el 2026-02-27.
  17. ↑ «"Notulae ad floram agaricinam neerlandicam – XXIII. Psilocybe and Pholiota"». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2026-02-27.
  18. ↑ «Report of the Nomenclature Committee for Fungi: 15».TAXON.59(1)
    291–293.ISSN 0040-0262.doi:10.1002/tax.591029.Consultat el 2026-02-27.
  19. ↑ «Transactions of the British Mycological Society 76 (3): 485, 1981». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2026-02-27.
  20. ↑ «A Colour Atles of Poisonous Fungi: A Handbook for Pharmacists, Doctors, and Biologists.».Würzburg, Germany: Wolfe Publishing..
  21. ↑ «The British Mycological Society :: English Names». www.britmycolsoc.org.uk. Archivat des d'el original, el 2015-09-23. Consultat el 2026-02-27.
  22. ↑ «Mushrooms of Britain and Europe».Collins Wildlife Trust Guides. London, UK: HarperCollins..
  23. ↑ «The Book of Fungi.».Chicago, Illinois: University of Chicago Press.
  24. ↑ Jordan, Peter (2015-06-18). [4] (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4729-2085-0.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Stropharia_caerulea&oldid=781836»