Anar al contingut

Stilo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre la localitat italiana. Per a el automóvil homónimo vore Fiat Stilo.
Stilo desde el cielo con la iglesia de San GIovanni Theresti (agosto de 2016)
Stilo antiguo (agosto de 2016)
Stilo antiguo con castillo (agosto de 2016)
Centro histórico de Stilo.
Cattolica.
Castillo normando.
Iglesia de San Domenico.
Iglesia de San Francisco.

Stilo (en calabrés Stilu, del griego, Stylos, columna) és un municipio italiano i la seua capital, de 2.792 habitants, de la Província de Reggio Calàbria. El llogaret es troba a 151 km de Reggio i està inscrita en el llistat de I Borghi più belli d'Italia.[1]

Economia

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura, en la producció de cereales, aceite de oliva, vino i queso. Hi ha mines de hierro i plomo.

Història

Els orígens de Stilo es relacionen en la destrucció de l'antiga colonia griega de Kaulon per Dionisio II de Siracusa, seguida per una atra pels campanos (aliats de Roma) en el 277 a. C.

Stilo va sofrir un terremoto en l'any 1783.

A 10 km de la ciutat es troba el promontori de la veta Stilo, junt al que es va disputar en 1940 la batalla de Punta Stilo entre les armada italiana i británica.

Lugares de interés

El seu principal atractiu és la Cattolica de Stilo, una iglésia dels sigles IX-X en estilo bizantino. És monument nacional.

El nom deriva de la paraula griega katholiki, que es referia a les iglésies que tenien un baptisterio. Té pla de «creu inscrita», típica de l'época bizantina mija. L'interior està dividit per quatre columnes en cinc espais similars. L'espai quadrat central i els de els ànguls estan coberts per cúpules. Les dels ànguls tenen tambors del mateix diàmetro, mentres que la del centre és una miqueta més alta i gran. La catedral o Duomo. L'iglésia de Sant Domenico L'iglésia de Sant Francesco Abadia de Sant Giovanni Therestis L'iglésia de Sant Nicola dona Tolentino El castell normando de Roger II, sobre el mont Consolino, es remonta al XI. De forma rectangular i rodejat d'obres de defensa, queden en l'actualitat simplement restants dels murs perimetrals, de les torres i de les portes. Va ser destruït pels francesos durant la guerra en Carlos V en el XVI. La font dels delfins

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 2181 2662 2682 3177 3320 3328 3407 3381 3675 3845 3306 3023 3139 2816
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Personages ilustres

El més conegut és el filòsof Tommaso Campanella.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons