Anar al contingut

Stictocardia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Stictocardia

Stictocardia és un gènero de plantes en flors pertanyent a la família de les convolvulàcees. Comprén 38 espècies descrites i d'estes, solament 7 acceptades.[1]

Descripció

Són bejucos volubles, perennes; en brots que alcancen un tamany de fins a 4 m de llarc, puberulentos, glabrescentes. Fulls cordatas, sanceres, l'àpiç acuminado, la base cordata, glabras en el fes, en chicotets tricomas negres i glandulares en el envés. Inflorescència cimosas, monocasiales i dicasiales, simples o compostes, axilars i terminals; sàpia'ls més o menys iguals, orbiculares, coriáceos, en tricomas glandulares com els dels fulls, envolent als fruts; corola infundibuliforme, roja, magenta o lila-purpúrea, el llim sancer; estams inclosos, els filaments pubescente-glandulares en la base, filiformes, les anteres oblongas, el polen pantoporado, esferoide, espinuloso; ovari 2-locular, l'estil més llarc que els estams; estigma 2-capitado. Fruts indehiscentes, en parets suaus, envolts pels sépals acrescentes i engrossats, esfèrics, glabros; llavors típicament 4, a voltes menys, ovoides, pardas a pardo-grisàcees, diminutament puberulentas.[2]

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Johannes Gottfried Hallier i publicat en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 18(1–2): 159–160. 1894[1893].[2] l'espècie tipo és: Stictocardia tiliifolia (Desr.) Hallier f.

Referències

  1. ↑ «Stictocardia». The Plant List. Consultat el 25 de juliol de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Stictocardia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de juliol de 2015.